LES CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DEL CANVI CLIMÀTIC TENEN EFECTES DIRECTES I INDIRECTES SOBRE LA SALUT HUMANA

LA PERSPECTIVA DE SALUT ÉS CLAU PER AVANÇAR CAP A UNA SOCIETAT BAIXA EN CARBONI I RESILIENT AL CANVI CLIMATIC

 

El canvi climàtic, entès com l'increment global de la temperatura del planeta, és resultat de l'augment de la concentració de gasos amb efecte hivernacle (GEH) a l'atmosfera i constitueix una amenaça per al medi ambient i el desenvolupament sostenible així com un risc i un gran repte per a la salut humana i el benestar de les societats.

El canvi climàtic influeix en els determinants socials de la salut (l’accés a l’aigua potable, la disponibilitat d’aliments, els habitatges segurs...), i perjudica especialment a les persones més vulnerables, augmentant, així, les desigualtats en salut.

Els canvis en els patrons del clima (onades de calor i fred) i dels fenòmens extrems relacionats amb les condicions meteorològiques (inundacions, sequeres, incendis forestals,...) tenen un impacte directe en la salut humana, especialment en els grups més exposats i sensibles a aquests efectes: gent gran, nadons, gestants, persones amb malalties cròniques o mentals, col·lectius amb nivell socioeconòmic baix o amb ocupacions a l’aire lliure, amb un augment de la càrrega de morbiditat i mortalitat atribuïble al canvi climàtic.

Les 5 principals causes de mort relacionades amb canvi climàtic són, per ordre d’importància, els accidents cerebrovasculars, les cardiopaties isquèmiques, les lesions no intencionades, el càncer, i les malalties respiratòries cròniques, i els que resulten més afectats pels riscos ambientals són els infants i les persones grans.
 

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades d’ISGlobal.

El clima també té efectes indirectes en la salut. Els fenòmens meteorològics extrems, la degradació del sòl i l’escassetat de l’aigua augmenten la incidència de malalties de transmissió hídrica i d’origen alimentari. També incrementa el risc de malalties de transmissió vectorial, ja que a causa de l’escalfament del planeta, els insectes i les paparres propaguen malalties d'agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) més lluny i més ràpid i durant més temps que abans. Així mateix, el risc de pandèmies ha crescut per la destrucció dels hàbitats naturals i per unes societats humanes altament connectades, que fan que els vectors es desplacin i s'estableixin en zones que anteriorment no eren endèmiques.

Les estratègies de vigilància i la difusió dels riscos per a la salut derivats del canvi climàtic són necessàries per a enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació de la societat davant dels efectes adversos relacionats amb el clima (fita 13.1), que inclouen els impactes en la salut derivats dels canvis de temperatura, els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, la salubritat de l’aigua potable i els aliments, la transmissió vectorial d’agents infecciosos i l’exposició a radiacions solars.

 

- Efectes dels canvis de temperatura en la salut

Segons dades de l'Organització meteorològica mundial (WMO) els episodis climàtics extrems que han produït més mortalitat en els darrers anys a Europa són les onades de calor (3 dies consecutius amb temperatures superiors als valors extrems històrics).

La temperatura ha pujat gairebé 2 ºC a Catalunya en només 70 anys. El 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa (2010-2019).

Quan la temperatura màxima puja 1ºC, la mortalitat augmenta un 3,3% (ISGlobal)

En dies amb temperatures altes el nombre de defuncions augmenta, no per conseqüència directa dels cops de calor, sinó perquè la calor pot empitjorar els símptomes i desencadenar episodis fatals en persones que pateixen determinades patologies. El risc de mortalitat incrementa principalment per trastorns mentals i del sistema nerviós, malalties cardiovasculars, respiratòries i causes externes [Basagaña, Xavier et al. “Heat Waves and Cause-specific Mortality at all Ages.” Epidemiology 22]

Les persones grans són les més vulnerables, sobretot amb malalties cròniques. Entre les persones de més de 60 anys el risc de mortalitat augmenta un 20% durant una onada de calor, i fins al 40% en les persones d’entre 80 i 90 anys. Les persones amb feines a l’exterior també tenen més risc de patir un accident de treball en dies extremadament calorosos. El risc de mortalitat infantil també augmenta, un 25%, així com el de parts prematurs.

L’augment de temperatures, especialment les hivernals, també accentua la gravetat de les malalties al·lèrgiques com l'asma, la rinitis, les conjuntivitis al·lèrgiques o alguna dermatitis, per l’avançament de la floració d'algunes espècies i l’allargament de la seva estació pol·línica, que fa que els pacients que pateixen pol·linosi s’exposin durant un període de temps més llarg.

 

- Efectes dels desastres naturals per fenòmens meteorològics extrems en la salut

Els desastres meteorològics s’han multiplicat per 5 en els darrers 50 anys segons l’Organització Meteorològica Mundial (WMO).

Els principals efectes directes sobre la salut individual i a curt termini són les lesions físiques (fractures, ofegaments, cremades,…), els trastorns mentals provocats per les pèrdues humanes i materials i les morts.

Els efectes indirectes i de més llarg termini per a la salut són els relacionats amb els recursos naturals, com l’escassetat d'aigua potable, la pèrdua de qualitat del sòl per al conreu i la producció d’aliments posant en risc la seguretat alimentària, la destrucció d’habitatges i infraestructures bàsiques,... S'estima que per al 2100 el canvi climàtic haurà ampliat les zones afectades per sequeres, amb el risc d’augmentar les malalties de transmissió hídrica, altres malalties transmissibles i el desplaçament de poblacions amb els conseqüents impactes en la salut física i mental. D’altra banda, els episodis de pluges i inundacions també poden propiciar la cria i reproducció de vectors transmissors de malalties.

 

- Efectes de la salubritat de l’aigua i els aliments en la salut: malalties de transmissió hídrica i alimentària

El canvi climàtic repercuteix en les reserves d’aigua i en la seva qualitat, augmentant el risc de contaminació. Els nivells extrems de precipitació (tant per defecte com per excés) poden intensificar la càrrega microbiològica i la contaminació química de l'aigua, amb el conseqüent augment de malalties de transmissió hídrica, com les febres tifoidees, còlera, disenteria,...

L’augment de la temperatura de l’aigua dels rius i llacs també pot tenir efectes perjudicials per a la salut humana, ja que afavoreix el creixement de determinats cianobacteris amb capacitat de produir hepatotoxicitat, neurotoxicitat i dermatoxicitat en les persones.

L’aigua del mar més càlida també genera desequilibris ecològics perjudicials per a la salut humana: l'augment de la presència de meduses i cianobacteris i el major risc de toxinfecció alimentària per marisc i peixos d'escull.

La seguretat alimentària es pot veure afectada per la influència del clima en la productivitat agrícola (sequeres, salinització dels sòls, destrucció dels cultius per fenòmens climàtics extrems, increment de plagues…), i per afavorir-se la contaminació per virus, bacteris o fongs, causants de malalties de transmissió alimentària, per la millora de les seves condicions de proliferació. S’ha observat un augment d’un 5-10% de casos de salmonel·losi i gastroenteritis causada per Campylobacter per cada grau d’increment de temperatura mitjana.

 

- Efectes de l’increment de vectors transmissors d’agents infecciosos per a la salut

Les variacions climàtiques, especialment de temperatura, humitat i precipitació, influeixen en la capacitat de supervivència i reproducció d’artròpodes que actuen de vectors de microorganismes patògens per a les persones: paràsits, bacteris i virus. A excepció de la malària, la majoria de les malalties transmeses pels artròpodes que afecten als humans són d’origen víric (arbovirosis) i són causades per mosquits i paparres, principalment.

Les principals malalties de transmissió vectorial amb casos al nostre territori són transmeses per mosquits (paludisme o malària, zika, dengue, febre per virus chikungunya, febre groga, febre del Nil Occidental) i per paparres (borreliosi o malaltia de Lyme, febre hemorràgica de Crimea-Congo, febre botonosa mediterrània).

Al nostre territori, com a la resta de regions temperades, la presència dels mosquits és estacional, amb la seva màxima activitat a l’estiu, el període en què es desenvolupa el cicle vital dels mosquits (estiu) i el que es veu ampliat amb el canvi climàtic. D’altra banda, l'augment de la pluviositat podria augmentar els vivers d'artròpodes i afavorir la creació d'ecosistemes òptims per als rosegadors, que actuen d’hostes intermediaris en la transmissió de vectors.

Les variacions climàtiques, per tant, influeixen sobre la distribució temporal i espacial tant dels vectors com dels hostes i reservoris. En aquest sentit, l'escalfament global accelera la transmissibilitat de les malalties infeccioses transmeses per artròpodes.

 

- Efectes de la pèrdua de biodiversitat en la salut

Es calcula que a causa del canvi climàtic, i la reducció d'hàbitats que aquest suposa, s'extingeixen unes 30.000 espècies a l'any al planeta i s'estima que per a finals d'aquest segle el canvi climàtic serà la causa principal de la pèrdua de biodiversitat.

La conservació de la biodiversitat té una importància cabdal per a la salut humana i la seva pèrdua impacta en aspectes rellevants com:

La qualitat de l’aire (concentració de CO₂): durant les darreres dues dècades s’estima que els boscos han segrestat de mitjana el 30% del CO₂ emès per l’activitat humana, però aquest efecte s’està reduint amb la pèrdua de massa forestal. El ritme amb què els boscos de Catalunya capturen CO₂ disminueix un 17% en 25 anys (CREAF 2020) i, limitats per la manca d’aigua i altres nutrients, podrien passar a emetre’n més del que absorbeixen, incrementant el risc de patologies associades a una qualitat de l’aire insuficient.

La qualitat de l’aigua: la pèrdua contínua de superfície forestal i la destrucció de les conques hidrològiques redueix la disponibilitat i la qualitat d’aigua per a ús domèstic i agrícola.

La seguretat alimentària: la diversitat en els cultius és clau per a garantir la seguretat alimentària. Actualment el 90% dels aliments deriven de només 20 espècies de cultius, mentre unes 50.000 espècies de cultius s'extingeixen cada any. D’altra banda, les dietes equilibrades requereixen la disponibilitat d’una àmplia varietat d’aliments.

Les malalties vectorials: una diversitat més gran de la flora i la fauna frena la propagació de certes malalties infeccioses transmeses per vectors.

Un altre vincle important del manteniment de la biodiversitat amb la salut humana és la generació de medicaments. La flora ha estat i continua sent la base de la medicina, així com els fongs o bacteris, origen de les principals famílies d’antibiòtics.

 

- Efectes de les radiacions ultraviolades en la salut

L'esgotament de l'ozó estratosfèric (O₃, contaminant en superfície i protector en alçada) a conseqüència de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ha incrementat l'exposició de les persones a la radiació solar, especialment la ultraviolada que té efectes nocius per a la salut.

L'exposició intensa a les radiacions ultraviolades provoca efectes a curt termini en la pell: cremades, dermatitis, taques i arrugues, pèrdua d'elasticitat i acceleració de l'envelliment prematur i irreversible de la pell. També causa insolacions, conjuntivitis i altres patologies oculars i altres alteracions del benestar (cicle de son-vigília, trastorns d’estat d’ànim,...).

A llarg termini, el principal risc per a la salut de l'exposició prolongada i intensa a les radiacions ultraviolades és el càncer de pell. Les conseqüències són especialment greus en els infants i adolescents, que tenen un major risc de cremades, ja que la seva pell és molt més sensible. S'estima que més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l'adolescència.

Cal destacar que l’exposició moderada a les radiacions solars té efectes beneficiosos per a la salut, com la prevenció del raquitisme i l’osteoporosi, la reducció de la hipertensió i les cardiopaties isquèmiques o la tuberculosi, la síntesi de vitamina D...

Davant d’aquest escenari de risc imminent per als propers anys, és clau incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, estratègies i plans d’actuació (fita 13.2),

El nou Pla de salut 2021-2025 reconeix la salut com el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social. Estableix la contaminació ambiental com una de les prioritats de salut i els entorns saludables són l’estratègia 2 de salut, que inclou l’objectiu de progressar en el coneixement de l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut i evitar-ne l’exposició.

D’altra banda, l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, inclou mesures de salut pública per reduir la vulnerabilitat de la població als impactes del canvi climàtic.

L’abordatge dels determinants ambientals de la salut també és necessària des de la perspectiva local. En aquest sentit, els plans locals de salut inclouen objectius i mesures per a la promoció d’entorns i estils de vida saludables i respectuosos amb el medi, enfocats a la prevenció dels efectes perjudicials del canvi climàtic en la salut de la població, el que alguns experts anomenen el primer determinant de la salut del segle XXI.

Un exemple d’estratègia per a la reducció del canvi climàtic, per l’emissió de GEH, i del seu efecte en la salut humana és la implementació de les zones de baixes emissions (ZBE) als municipis de més de 20.000 habitants a partir del 2025.

Un altre exemple de mesura d’adaptació de les poblacions al canvi climàtic, en aquest cas a les altes temperatures, per reduir els efectes directes sobre la salut de les persones, és la creació de refugis climàtics i la naturalització d'espais urbans. Els espais verds amb vegetació moderada poden tenir 2 o 3 °C menys durant el dia, i fins a 5 °C en les hores sense radiació.

Per tal de fer efectives aquestes polítiques, estratègies i plans d’actuació, des de la perspectiva de la prevenció dels efectes del canvi climàtic en la salut de les persones, és necessari millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels efectes i l’alerta primerenca (fita 13.3), per garantir que la població té coneixement dels riscos directes i indirectes associats a aquests efectes i les mesures per a fer-hi front.

En la línia de poder oferir la informació necessària, és clau la disponibilitat de dades per avaluar la intensitat dels efectes del canvi climàtic a les poblacions i el possible risc per a la salut humana: serveis de vigilància de la qualitat de l’aire, del clima i la meteorologia, dels nivells de pol·len i al·lergògens. Aquesta informació ha de permetre als governs locals i supralocals prendre decisions per a protegir la salut i comunicar a la població les mesures preventives per reduir l’exposició i el risc per a la salut de les condicions climàtiques adverses, així com dissenyar accions de formació i sensibilització entorn als riscos climàtics per a la salut en el marc dels programes d’educació per a la salut.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 13, constitueix un bon compromís per a controlar i minimitzar els efectes del canvi climàtic a les nostres poblacions prevenint l’impacte en la salut de les persones.

 

L’ODS 13 “Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest” es focalitza en fer front al repte ambiental més rellevant per preservar la vida al planeta, enfortint la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos per a la salut relacionats amb el clima i els desastres naturals (13.1); implementant polítiques, estratègies i mesures de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic (13.2) i millorant l’educació, la conscienciació i la capacitat de les persones de protegir-se davant dels efectes del canvi climàtic (13.3).

 

Els reptes que tenim

La salut pública té un paper clau en les actuacions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic: minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut de la població, especialment dels grups més vulnerables.

La protecció del medi ambient protegeix i promou la salut, i viure en un entorn saludable podria prevenir una quarta part de la càrrega global de malalties.

En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, i especialment els plans locals de salut, han de contemplar: 

 

EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UN REPTE EN MAJÚSCULES PER A LA SALUT PÚBLICA

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 13 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030