2022 està sent un any prolífic pel que fa a la publicació d’estudis que aporten noves evidències sobre els beneficis de l’exposició als espais verds en la infància.

El mes de febrer vam conèixer que els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació atmosfèrica per partícules PM_2,5 i amb escassetat d'espais verds podrien tenir fins a un 62 % més de risc de desenvolupar TDAH. I que, per contra, les i els que viuen en zones més verdes i menys contaminades tenen un 50% menys de risc de desenvolupar el trastorn. Eren les conclusions d’un estudi fet al Canadà amb 37.000 nens i nenes i publicat a la revista Environment International. Més concretament, els resultats van mostrar que un augment del 12% en el percentatge de vegetació al voltant del domicili es va associar amb una reducció del 10% en el risc de TDAH.

Gairebé per les mateixes dates, un petit estudi conduït a Itàlia amb més de 300 nens i nenes aportava una conclusió reveladora: una major exposició als espais verds en la infància s’associa amb nivells més baixos d’estrès oxidatiu. I això independentment de l’activitat física realitzada. L’estudi va tenir en compte tant els espais verds a prop de casa com els de l’entorn de l’escola de cada participant i com a indicador de l’estrès oxidatiu va mesurar la presència del compost isoprostà en l’orina.

Pel que fa als possibles mecanismes que permetrien explicar el menor estrès oxidatiu en infants més exposats al verd, l’estudi no s’hi va endinsar, però l’autora principal, la investigadora d’ISGlobal Judith Garcia-Aymerich, aportava dues hipòtesis: que una major exposició als espais verds doni lloc a un major desenvolupament immunitari, en facilitar el contacte amb organismes que acostumen a colonitzar els entorns naturals; o bé, que el contacte amb espais verds augmenti la síntesi de vitamina D a través de la radiació ultraviolada del sol, ja que la vitamina D actua com un antioxidant que prevé els efectes negatius de l’estrès oxidatiu i la inflamació.

Aquests estudis s’afegeixen a la literatura científica prèvia que ja ha mostrat que disposar d’espais verds al lloc de residència té un efecte positiu en la salut, sobretot perquè milloren la salut mental i promouen l’exercici físic, la qual cosa redueix el risc de sobrepès o obesitat. Tanmateix, existeixen molts tipus d’espais verds i no tots aporten necessàriament els mateixos beneficis. Precisament sobre aquesta qüestió, un altre estudi publicat aquest any a Environment International ha aportat noves dades.

Aquesta recerca feta al Canadà amb més de 27.500 nens i nenes va corroborar amb dades que viure en un entorn poblat d’arbres s’associa amb un millor desenvolupament els primers anys de vida que viure en un entorn en què la vegetació està present en forma d’herba. I també que ambdues varietats d’espais verds s’associen amb millors resultats en el desenvolupament infantil que les zones on predomina el paviment.

L’estudi assenyalava que els espais verds es relacionen amb una millor atenció i memòria en la primera infantesa, amb millors resultats acadèmics i amb menys problemes emocionals i de comportament. L’equip de recerca ressaltava que tots els espais verds semblen afavorir la salut, però les zones poblades d’arbres podrien mitigar més la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor que els espais verds més oberts, i també ajudar millor a restablir-se de la fatiga mental i a dirigir l’atenció. Per la seva banda, les extensions de gespa podrien afavorir més les activitats de grup i, per tant, el benestar social. Les superfícies pavimentades exposarien més a la calor i a la contaminació atmosfèrica i acústica relacionada amb el trànsit.

Per últim, un altre estudi publicat a Environment International es preguntava quins eren els dissenys urbans que afavoreixen millors comportaments de salut en la infància. Després d’avaluar l’exposició a 32 aspectes de l’entorn urbà de més de 1.500 nens i nenes de sis cohorts europees, l’equip científic va arribar a la conclusió que les zones urbanes associades a millors comportaments de salut en la infància són aquelles que compten amb més espais verds i major densitat d'edificis i instal·lacions i, alhora, les que tenen una menor densitat de població i no són travessades per cap carretera important. En concret, aquest treball va suggerir que els nens i nenes que viuen envoltats de més natura realitzen més activitat física, dediquen menys temps a hàbits sedentaris, dormen més i van més al col·legi caminant o amb bicicleta.

Es tracta, en tots els casos, de treballs científics a tenir en compte en el disseny i la planificació urbana. Es tracta d’estudis de la collita del 2022, però en cap cas seran els darrers. El treball científic segueix en marxa.

Pau Rubio
Coordinador de Comunicació a l’Institut de Salut Global de Barcelona