Nom científic: Punica granatum
Nom popular: Magrana
Temporada: setembre - desembre

Descripció

La magrana és el fruit del magraner. És rodona i està coronada amb un calze i té un diàmetre d’entre 5 i 8 centímetres. La seva pell és gruixuda, de tons marrons i rogencs i a l’interior s’hi troben les llavors llenyoses embolcallades d’una polpa dolça i sucosa de color i brillantor semblant a la dels robins.

El magraner s’ha cultivat des de temps molt remots ja que se n’han trobat indicis en tombes egípcies de 2.500 anys abans de l’era cristiana. Es creu que els cartaginesos el van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques, per això el nom científic és Punica granatum i van ser els espanyols qui el van portar cap a Amèrica.

Els principals productors mundials son l’Índia i la Xina, seguits d’Iran, Turquia, Afganistan, els Estats Units, Iraq, Pakistan, Síria i Espanya. En el mercat Europeu, l’Estat Espanyol compta amb una de les majors produccions i aquestes es concentren fonamentalment en la zona llevantina d’Alacant i Múrcia, on trobem una DOP que és la Magrana Mollar d’Elx.

És una fruita que es recol·lecta exclusivament a la tardor. El seu cultiu no és exigent i sovint es troba en terrenys amb escassa qualitat d’aigua de reg i males condicions de sòl, que no permeten el desenvolupament d’altres fruites més estrictes.

Propietats nutricionals

El seu modest valor energètic i l’abundància d’aigua i minerals com el potassi en la seva composició són propietats nutricionals que comparteix amb la majoria de fruites.

El que atorga a la magrana la seva importància organolèptica i possible paper beneficiós per a la salut és la presència de compostos fenòlics. A nivell organolèptic, els antocians són els responsables del seu atractiu color vermell i els tanins del seu sabor astringent, mentre que els elagitanins i, en menor proporció els antocians, li confereixen propietats antioxidants. Aquests compostos fenòlics es troben en una elevada concentració, gairebé dues vegades superior que en el te verd i similar a la del vi negre.

L’evidència científica més recent atribueix a la magrana els ja comentats efectes antioxidants però també efectes antiinflamatoris i anticancerígens, a més d’efectes beneficiosos per a la pell i per al manteniment de la densitat òssia, així com per a mantenir nivells de glucèmia adequats.

Consum

Considerant tot l’exposat anteriorment seria interessant incloure la magrana en la dieta de manera regular. No obstant, això xoca amb dos inconvenients: el primer i fonamental és l’estacionalitat, ja que aquesta fruita tan sols està disponible durant uns mesos a l’any. El segon és la complexitat del seu procés de pelat i desgranat, que cal fer amb cura i paciència. És per aquest motiu que se n’elaboren productes derivats que en faciliten el consum, com per exemple el suc, molt popular en altres països com els Estats Units, però no tant recomanable com la fruita sencera degut al seu nul contingut en fibra i el seu elevat índex glucèmic.

L’ús de la magrana a la cuina és molt versàtil i, a part de a les postres, es pot incorporar en una gran varietat de plats principals.

Una magrana mitjana sense pell pesa uns 200g, el que equival a una ració de fruita de les 3 que cal consumir cada dia.