LA QUALITAT DE VIDA ÉS MÉS GRAN EN POBLES I CIUATS QUE IMPULSEN POLÍTIQUES SALUDABLES A TRAVÉS DE LA PLANIFICACIÓ URBANA

LES CIUTATS I POBLES PENSADES I DISSENYADES AMB LA PERSPECTIVA DE LA SALUT DE LES PERSONES SÓN MÉS SOSTENIBLES

 

L’OMS estima que un 24% de la càrrega de morbiditat i un 23% de la mortalitat son atribuïbles a l’entorn físic en què vivim

L’entorn urbà està relacionat amb la incidència i la prevalença d’algunes de les principals causes de mortalitat i morbiditat: el sobrepès i l’obesitat, els problemes de salut mental, les lesions externes, les malalties respiratòries i les malalties cardiovasculars. Els cinc factors sobre els quals l’urbanisme influeix de manera directa i que tenen una afectació sobre la salut són l’activitat física, la contaminació de l’aire, el soroll, l’efecte illa de calor i la disponibilitat de zones verdes (Habitatge i urbanisme - ASPCAT).

L’habitatge és el nostre entorn més immediat i repercuteix directament en la salut mental i física de les persones que hi viuen. Les situacions d’inseguretat residencial, amuntegament, infrahabitatge, insalubritat o manca de subministraments bàsics augmenten la probabilitat de presentar patologies com depressió, ansietat, intents de suïcidi, malalties respiratòries i cardiovasculars i un estat general de mala salut percebuda.

La planificació urbanística, la qualitat dels edificis i l’accés a un habitatge digne són factors determinants de la salut de les persones

L'accés a habitatges dignes, segurs i assequibles és un requisit indispensable per a una bona salut i, més enllà de l’habitatge particular, les condicions de vida als barris són determinants de l’estat de salut i la qualitat de vida de la seva gent (fita 11.1). Hi pot haver grans desigualtats entre barris d’una mateixa població i el risc de mortalitat i malalties augmenta en els més pobres.

Més enllà de les patologies i l’esperança de vida, l’entorn físic, social i econòmic dels barris influeix sobre la qualitat de vida de les persones a nivell de benestar i convivència: el fracàs escolar, la solitud de les persones grans i altres tipus d’exclusió social són determinants claus de la salut.

El valor de l’espai públic per garantir la qualitat de vida als barris s’ha accentuat amb el context pandèmic i s’ha evidenciat la necessitat de recuperar-lo i adaptar-lo perquè proporcioni a la ciutadania entorns saludables i oportunitats per millorar les seves condicions socials (fita 11.3).

Els espais verds són considerats imprescindibles per l’OMS pels beneficis que reporten al benestar físic i emocional de la població

Segons l’OMS, les ciutats han de disposar, com a mínim, d'entre 10 i 15 m² d'àrea verda per habitant i s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors entre 15 i 20 m² de zona verda útil. (Anàlisi sistemes zones verdes. Espais lliures).

El 43% de la població de Catalunya no disposa de la superfície de zona verda recomanada per l’OMS i un 29% disposa de més de 20 m²SV/hab

Viure a prop de zones verdes augmenta l’esperança de vida, disminueix el risc de mortalitat prematura per qualsevol causa i es relaciona amb nombrosos beneficis sobre la salut (reducció de l’estrès, millora de la salut mental, disminució del risc de malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica, etc.), a banda de fomentar la pràctica d’exercici físic i la cohesió social (The Lancet Planetary Health, Novembre 2019) i els estils de vida saludables entre la població infantil.

Les zones verdes també van tenir un efecte en l’impacte de la COVID-19 a les ciutats. El nombre de contagis, hospitalitzacions i morts per COVID-19 va ser menor a les ciutats amb més zones verdes i menys contaminació atmosfèrica.

Per tot això és imprescindible proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per als col·lectius més vulnerables (fita 11.7).

La contaminació s’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a les principals ciutats del món i és una de les amenaces ambientals més grans per a la salut humana

L’exposició a la contaminació de l’aire causa 9 milions de morts prematures cada any i augmenta la pèrdua de milions d’anys de vida saludable (The Lancet Planetary Health - juny 2022). A Barcelona, la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures a l’any i una reducció dels nivells de contaminació fins als nous llindars de diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines en suspensió (PM₂,₅) recomanats per l’OMS evitaria, cada any, 659 morts prematures i incrementaria l'esperança de vida de la ciutadania en 52 dies (Salut i medi - Àrea Metropolitana de Barcelona).

L’exposició als contaminants de l’aire també es relaciona amb un increment de patologies respiratòries, cardiovasculars, neurodegeneratives, determinats càncers o efectes en l’embaràs, entre altres.

La càrrega de malaltia atribuïble a la contaminació atmosfèrica es situa a l’alçada d’altres riscos importants per a la salut, com la dieta poc saludable i el tabaquisme

És imprescindible, per tant, reduir l'impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l'aire (fita 11.6).

De tota la càrrega de malaltia que s'atribueix a una mala planificació urbana, el soroll del trànsit representa el 36% i és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut després de les partícules contaminants de l’aire. L’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar alteracions de la son, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, estrès, trastorns de depressió i ansietat o altres malalties cròniques.

A Barcelona, el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l'OMS considera perjudicials per a la salut

Els sistemes de transport no contaminants, col·lectius i compartits són imprescindibles per a la descarbonització de la mobilitat, i el transport actiu, a banda de contribuir a reduir les emissions de CO₂, té nombrosos beneficis per a la salut i efectes demostrats de reducció de la mortalitat prematura. Cal facilitar sistemes de transport assequibles, accessibles i sostenibles a totes les persones, i garantir que la mobilitat activa sigui una opció segura per a la població (fita 11.2).

Potenciar l’ús de la bicicleta en 17 països podria evitar fins 205.000 morts prematures cada any

La salut és alhora un indicador i un requisit per al desenvolupament sostenible. Els desastres naturals, les epidèmies i el canvi climàtic posen en relleu la relació de les persones amb el seu entorn, sobretot a les ciutats, i la necessitat de reduir el nombre de morts causades per desastres a través d'entorns urbans resilients que puguin protegir i fomentar la salut tant de la població com del planeta (fita 11.5)

S’espera que el 68% de la població mundial viurà a les ciutats el 2050. Per afrontar els reptes que planteja aquesta urbanització sense precedents cal posar la salut i el benestar en el centre del disseny urbà i els governs locals hi tenen un paper clau.

7 de cada 10 persones viuran en entorns urbans d'aquí a 30 anys

Les polítiques municipals de salut pública, a través dels plans locals de salut, s’han de relacionar i coordinar amb els processos de planificació estratègica urbana i territorial dels municipis, com són les Agendes Urbanes Locals, per evidenciar l'impacte que té l'habitatge, l'edificació i l'urbanisme sobre la salut, i fer propostes per avançar en la promoció d'entorns acollidors, saludables i sostenibles.

El futur que volem inclou ciutats i pobles amb oportunitats per a tothom, accés a serveis bàsics, energia, habitatge, transport i entorns saludables; indrets acollidors que garanteixin qualitat de vida a les persones que hi viuen

 

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Adaptació a partir del Plan Melbourne 2017-2050

 

Tothom necessita viure en entorns saludables

Amb una planificació urbana i territorial sostenible guanyarem salut

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 11 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030