Tota intervenció en el nostre entorn té efectes sobre la nostra salut. Canvis físics i socials en els llocs on vivim i que freqüentem poden alterar els nostres hàbits, exposicions, relacions o estat d'ànim; en definitiva, poden impactar, tant positivament com negativament, en la nostra salut i benestar. De vegades l'impacte pot ser directe i molt evident. Altres vegades pot ser menys evident o manifestar-se temps després.

 

La conscienciació cada vegada més gran sobre la importància dels determinants socials de la salut està promovent un interès creixent per incorporar la “perspectiva de salut” a tots els àmbits, projectes i polítiques públiques. Però, com s'introdueix la salut de manera transversal a projectes concrets? De quins mecanismes disposen els promotors de transformacions (ja sigui el govern local, les associacions i comunitats veïnals, o altres agents implicats) per dissenyar transformacions amb criteris de salut, i per avaluar alhora des d'aquesta òptica el projecte en les seves diferents fases?

 

Ens cal mesurar el que ens importa

És fonamental disposar d'eines que ens permetin planificar i avaluar l'impacte en salut de les intervencions a nivell local. Encara que la major part dels projectes de transformació de barris estan motivats per una millora de l'habitabilitat i de les condicions de vida de les persones, és molt habitual que aquestes no es basin en un diagnòstic amb criteris de salut. També és habitual que, una vegada feta la transformació, aquesta no s'avaluï per a comprovar si, efectivament, s'estan produint els impactes previstos en millora de la salut o de la qualitat de vida. O si hi ha altres impactes derivats, tant positius com negatius, que no s'havien previst inicialment. Això limita enormement la capacitat de reflexió i aprenentatge, d'extreure lliçons i aprendre’n de cara al futur, així com la responsabilitat i rendició de comptes.

No hi ha un camí únic per incorporar la “perspectiva de salut” en els plans de transformació de barris. No obstant això, són particularment rellevants les eines i processos que compten amb la comunitat i en faciliten la participació i apoderament. I és que el percentatge de persones que senten que poden influir en les decisions de la seva localitat es considera un indicador fonamental a l'hora de construir comunitats cohesionades, apoderades i actives (aspectes associats a una millor salut de les persones).

Això és especialment important en àrees urbanes amb alts nivells de desigualtat on es donen les majors desigualtats en salut i on, a més, la participació social tendeix a ser menor. Les xarxes i connexions socials del barri poden mitigar els efectes de factors estructurals com la pobresa, per la qual cosa eines que avaluïn la presència i/o fortalesa d'aquests aspectes a nivell comunitari o que busquin generar-los i reforçar-los a través de processos participatius i de co-creació, seran especialment beneficiosos per a la salut i qualitat de vida dels barris més desfavorits i vulnerables.

Encara que tenim alguns exemples de com a través de l'associació i l’apoderament veïnal es poden millorar les condicions de vida de les persones, així com alguns exemples d'avaluació d'intervencions recents (com les Superilles), queda molt camí per recórrer.
 

De la teoria a la pràctica

La Diputació de Barcelona i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) col·laboren des de gener de 2022 en la primera fase del projecte "Incorporació de la perspectiva de salut en plans de transformació de barris". Per assolir els objectius, s'ha creat un grup de treball multidisciplinari entre l'Oficina d'Habitatge i els Serveis de Salut Pública i de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida de la Diputació de Barcelona i la Iniciativa en Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

Juntament amb una recopilació de marcs conceptuals i indicadors rellevants, la principal aportació d'aquesta primera fase del treball és la recopilació i anàlisi de més de 70 eines aplicables a plans de transformació de barris vulnerables. Aquesta revisió té el doble objectiu d'integrar la “perspectiva de salut” en el Projecte transformador Barris i comunitats, motors de transformació social de l'Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social, i servir així mateix com a guia o recurs útil per a plans de transformació de barris similars en el futur.

La recopilació d'eines, ordenada al voltant de sis temàtiques (habitatge i comunitats veïnals; espai públic; infraestructura verda; mobilitat i accessibilitat; equipaments i serveis; cohesió i capital social), mostra una gran varietat metodològica, tant de format com d'escala. Mentre que algunes eines estan basades en tècniques d'observació, unes altres es basen en tècniques participatives i de co-creació, o es presenten en forma de qüestionaris. Disposar d'una selecció d'eines com aquesta pot ajudar als municipis i comunitats a fer-se preguntes rellevants per a la seva salut i benestar vinculades a projectes concrets i a triar aquella eina (o combinació d'eines) més adequada per respondre-les.

Actualment, el grup de treball està revisant conjuntament aquestes eines i definint els criteris de selecció de cara a implementar-los en diferents municipis del Projecte transformador Barris i Comunitats, motors de transformació social. Aquesta implementació està prevista per la següent part d’aquest treball, que es durà a terme al llarg de 2023.

 

Carlota Sáenz de Tejada

 Institut de Salut Global de Barcelona ( ISGlobal)