LA TRANSPARÈNCIA, L'ACCESSIBILITAT I LA PARTICIPACIÓ EN LA PRESA DE DECISIONS LOCALS MILLORA LA QUALITAT DE VIDA DE LA POBLACIÓ

L'ESTRATÈGIA "SALUT A TOTES LES POLÍTIQUES" PROMOU UNA GESTIÓ LOCAL INTERDISCIPLINÀRIA I PARTICIPATIVA

 

 

La pau, la seguretat, la justícia i la governabilitat efectiva i participativa són condicionants indispensables per a garantir societats saludables.

La violència és un problema de salut pública que afecta milers de milions de persones cada any, a través de morts, lesions i impactes perjudicials sobre els sistemes neurològic, cardiovascular, immunològic i altres. Els comportaments d'alt risc com el sexe insegur, el consum nociu d'alcohol i drogues i el tabaquisme són més freqüents entre les víctimes, i contribueixen a desenvolupar malalties cròniques i a la mortalitat prematura. Les persones maltractades durant la infància tenen més probabilitats de patir violència interpersonal a mesura que creixen i d'intentar suïcidar-se.

Cada dia, desenes de milers de persones al món requereixen algun tipus d'atenció mèdica d'emergència, mèdica legal o d'altres tipus a causa de la violència. 

_{Font: OMS - World Health Organization Violence Prevention Unit: Approach, objectives and activities, 2022-2026 (Traducció i adaptació: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública).}

Com altres problemes de salut, la violència no es distribueix de manera uniforme entre els diversos grups de població o entre barris o poblacions, però en les seves diferents formes està present en totes les comunitats i cal treballar per posar fi o reduir-ne significativament els nivells, així com les taxes de mortalitat relacionades, en tots els entorns (fita 16.1).

A Catalunya, segons els resultats de l’Enquesta de Condicions de vida 2020, un 18,2% de la població enquestada (el 17,6% dels homes i el 18,8% de les dones) declara que la pròpia llar o l’àmbit local a on viu és objecte de delictes, violència o vandalisme, per tant, que viu en un entorn insegur. Concretament, l’any 2020 hi va haver 42 homicidis, 17 defuncions en dones i 25 defuncions en homes. D’aquests 42, 37 (13 dones i 24 homes) van ser als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, excepte Barcelona ciutat, segons dades del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona.

El suïcidi és un subtipus de violència personal contra la pròpia persona, amb una taxa de mortalitat més elevada que la dels homicidis.

Segons dades de l’Idescat, a Catalunya, l’any 2020 es van produir 556 morts per suïcidi (142 dones i 414 homes). Un 69,8% d’aquests (un total de 388, 102 dones i 286 homes) es va produir a la província de Barcelona. I d’aquests, 342 (88 dones i 254 homes) als municipis de més 10.000 habitants, excepte Barcelona ciutat (segons dades del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona).

L’any 2020 els suïcidis van ser la primera causa de mort a Catalunya en la població jove (dones de 15 a 34 anys i homes de 15 a 44 anys), per davant dels accidents de trànsit [Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2020.]

Amb aquestes xifres, cal prevenir la violència interpersonal en totes les seves formes i en tots els entorns: el maltractament infantil, la violència juvenil, la violència de parella, la violació o agressió sexual, l’abús de persones grans, la violència en entorns com escoles, llocs de treball,... amb especial èmfasi en acabar amb l'abús, l'explotació, el tràfic i tots els tipus de violència contra els infants (fita 16.2).

L’Informe de resultats del 2021 del Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local de la Diputació de Barcelona posa de relleu l’augment de la conflictivitat dels últims anys (des del 2017) en matèria de seguretat, exceptuant l’any 2020, en què es va registrar una davallada, probablement a causa de la menor circulació de persones. Així, l’any 2021, als 72 municipis del CCI es van registrar 53,1 delictes per cada 1000 habitants. L’any 2020 el nombre de delictes es va reduir un 14,2% respecte la mitjana pre-COVID i el 2021 es va recuperar parcialment, tot i que encara un 4,8% per sota dels valors del període 2017-2019. 

La grandària del municipi és una variable representativa; els municipis de més de 50.000 habitants sempre han estat els que registren un major nivell de conflictivitat, seguits dels de 20.001 a 50.000 habitants, i per últim, amb una diferència clara, els de fins a 20.000 habitants.

Per la seva banda, segons els resultats del Dibaròmetre - l’enquesta sobre la percepció ciutadana del municipi, els serveis i l’administració dels ajuntaments de la província de Barcelona - per al conjunt de municipis de la província de Barcelona, un 17,7% de la població afirma que la seguretat és el problema més greu del seu municipi i la valoren amb una nota mitjana de 5,6 (dades actualitzades a 28/10/2022). 

Concretament per a la població adolescent, L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO de la província, inclou una pregunta específica relativa al fet d’haver patit assetjament sexual alguna vegada (entès com qualsevol conducta verbal o física amb contingut sexual que sigui ofensiva i no desitjada). A partir dels resultats obtinguts en l’enquesta 2015-2016 i en la 2018-2019, es va concloure que gairebé la meitat (44,5%) de les noies de 4t ESO declaraven el 2018-2019 haver patit assetjament, més del doble que al 2015-2016 (18,9%).  [Acoso sexual en chicas de 4o de ESO de la provincia de Barcelona: Prevalencia, tendencia y asociaciones. Diputació de Barcelona, 2020].

La violència és un problema important de salut pública prevenible i evitable

Els alts nivells de violència i inseguretat tenen conseqüències destructives per al desenvolupament d’una societat. Cal prendre mesures per a protegir als sectors que corren més riscos i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones(fita 16.3).

El consum d’alcohol i altres drogues té una relació directa amb la violència, més enllà dels efectes perjudicials per a la salut del seu consum. A Catalunya, entre un 25% i un 40% dels incidents de violència en la parella ocorren sota la influència de l’alcohol i en un 10-30% dels casos, la parella agredida també havia begut. I entre el 40% i el 80% de les persones ateses en serveis de drogodependències exerceixen o reben violència en la relació de parella [L'atenció a les dones en situació de violència masclista i consum problemàtic de substàncies i/o problemes de salut mental des dels recursos especialitzats (VM, XAD i SM) – Agència de Salut Pública de Catalunya, 2020].

La violència de l’alcohol té un gran impacte en la salut física, mental i sexual de la població

Segons el CCI de Policies Locals, el volum de denúncies per drogues i armes a la província de Barcelona es va incrementar lleugerament a l’inici de la pandèmia i es va mantenir el 2021.  En aquest context, cal reduir de forma significativa el tràfic il·lícit de finances i d’armes, enfortir la recuperació i devolució de béns robats i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada(fita 16.4).

Les societats justes, pacífiques i segures també requereixen polítiques i mesures anticorrupció eficaces. L’Informe de resultats del 7è Baròmetre d’Antifrau sobre ’La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes’, evidencien que augmenta la percepció de corrupció de la ciutadania a Catalunya i se situa en un 80,2% les persones enquestades que creuen que hi ha molta o bastanta corrupció (xifra que s’ha enfilat als nivells de fa deu anys).

La corrupció devalua els principis d’igualtat d’oportunitats, redueix la confiança entre persones i les exigències d’ètica, i acaba afectant a la convivència i la qualitat de vida de les persones en les comunitats. Per a garantir entorns i comunitats pacífiques saludables és indispensable reduir substancialment totes les formes de corrupció i suborn (fita 16.5) i disposar d’institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells (fita 16.6). 

Els resultats del 7è Baròmetre d’Antifrau denoten l’escassa confiança en el personal al servei de l’administració a nivell de Catalunya. Només un 35,3% de la població enquestada considera que el personal de l’administració és molt o bastant honest. El 56,3%, poc o gens.

Dels resultats del Dibaròmetre se’n desprenen conclusions similars per a la població de la província de Barcelona, que qualifica amb una nota mitjana de 6 la gestió del propi ajuntament i amb un 6,5 l’Oficina d’Atenció Ciutadana. I davant de la pregunta pel nivell de transparència en el funcionament municipal, la resposta majoritària és “poc”, amb un 33,6% de les respostes. 

Davant d’aquesta percepció cal garantir l’accés públic a la informació (fita 16.10), inclosa la de salut no subjecta a la protecció de dades personals, i garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats a tots els nivells (fita 16.7).  

La gestió de la salut també requereix d’estratègies de participació. El Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 incorpora la participació de la ciutadania i dels professionals i a nivell local la implicació ciutadana té el seu encaix en els processos d’elaboració i desplegament dels plans locals de salut. 

Els plans locals de salut requereixen un treball comunitari i participatiu perquè tota la ciutadania es senti implicada en la presa de decisions que han de revertir en una comunitat més saludable.

Això requereix una nova forma de governança amb un lideratge conjunt entorn a la salut dins el consistori, i amb tots els agents socials del municipi, que garanteixi la inclusió de tota la població en la presa de decisions.

 

A partir d’institucions compromeses amb les polítiques públiques saludables podem construir comunitats saludables

És fonamental incorporar la perspectiva de salut en la planificació i gestió dels pobles i ciutats, amb la participació de la ciutadania i dels diferents agents locals, per garantir entorns i condicions de vida justes, pacífiques i saludables.

 

 

_{Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia}

 

Les societats justes, pacífiques i participatives són més saludables

 

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 16  a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030