Nom científic: Brassica oleracea var. capitata f. rubra
Nom popular: Col llombarda, col roja o col vermella
Temporada: novembre – març

Descripció:
La col llombarda és una planta de la família de les crucíferes. És molt similar a la col de cabdell però menys consistent i més dolça i el seu tret característic principal és el color magenta o violeta de les seves fulles. 
El seu cultiu no és molt exigent pel que fa a necessitats de llum, aigua i tipus de sòl. És de caràcter bianual, fet que significa que necessita dues estacions des de que es sembra fins que floreix. La seva coloració es veu afectada pel pH del sòl on és cultivada, de manera que en substrats amb major acidesa les cols són més rogenques, mentre que en terrenys més alcalins es tornen més blavoses. En el moment òptim per a ser collida el seu pes oscil·la entre 0,5 i 1,5 kg.
La col llombarda és originària de la regió mediterrània i es coneix que va ser cultivada pels egipcis i posteriorment pels grecs. Així mateix, s’explica que els antics romans la van començar a utilitzar també com a medicina. 

Propietats nutricionals:
La col llombarda és font de vitamina C. Amb una ració de col crua es pot cobrir el 150% de la Ingesta Diària Recomanada (IDR) d’aquest nutrient, que contribueix a la protecció de les cèl·lules davant del dany oxidatiu. També és una font interessant d’àcid fòlic, també anomenat vitamina B9, que col·labora en la formació de les cèl·lules sanguínies. La col llombarda aporta quantitats considerables de potassi, calci, fòsfor i fibra, tot i que el seu contingut en tots aquests nutrients és menor que el que presenten altres vegetals del gènere Brassica, com el bròquil, la coliflor o les cols de Brussel·les. 
Igual que la resta de crucíferes conté en la seva composició flavonoides, que són un tipus de polifenols. Els flavonoides són poderosos antioxidants amb característiques antiinflamatòries. Tot i que no se sap amb certesa com operen dins l’organisme nombrosos estudis han relacionat aquests compostos amb  la prevenció del càncer i les malalties cardiovasculars i neurodegeneratives. Entre aquests flavonoides destaquen especialment els antocians, el més abundant dels quals és la cianidina, que confereix el color lilós a la col llombarda però també als fruits vermells, al raïm, al vi negre i a les cireres. 
A banda dels flavonoides també conté un altre polifenol anomenat quercetina, que té igualment efectes antioxidants i antiinflamatoris. No obstant, el contingut en quercetina de la col llombarda és molt inferior al d’altres crucíferes, com per exemple el bròquil. 
Aquesta verdura és rica en glucosinolats, que són components que contenen sofre i nitrogen. Els glucosinolats es degraden en compostos que tenen efecte bociògen, fet que significa que impedeixen que el iode de l’organisme sigui aprofitat per la glàndula tiroide per a fabricar hormones tiroidals.  Tant és així que, en persones amb patologia tiroidal poden produir goll, que és el creixement desmesurat i anormal d’aquesta glàndula. La calor destrueix l’enzim encarregat de la degradació dels glucosinolats, de manera que el consum d’aquestes verdures cuites no comporta cap risc per a la salut de les persones que tenen trastorns tiroidals, tot i que el consell segueix essent que, per precaució, en cas de patir hipotiroïdisme no es consumeixi amb freqüència.

Consum:
Es pot trobar al mercat durant els mesos d’hivern i generalment es comercialitza fresca tot i que també pot formar part de conserves envinagrades i de preparats d’aliments de quarta gamma. Per a comprovar-ne la frescor cal observar que les fulles exteriors siguin brillants i que la col sigui compacta i pesada en relació a la seva mida. 
La col llombarda es pot conservar de 2 a 3 setmanes i s’aconsella no rentar-la fins al moment de consumir-la per tal d’allargar-ne la vida útil. 
Recordem que es recomana acompanyar els àpats principals amb hortalisses de temporada, concretament un mínim de 2 racions diàries.  D’aquestes, com a mínim una cal que sigui crua, ja que d’aquesta manera se’n conserven la majoria de vitamines i minerals. Això sense oblidar les tres racions de fruita al dia, que junt amb les hortalisses, completen la recomanació diària de “5 al dia”.