El telèfon mòbil ocupa avui una part central en la vida de molts i moltes adolescents. Sabem que passar un temps excessiu davant de pantalles pot incentivar l'adopció d'hàbits perjudicials per a la salut, com ara el sedentarisme, deficiències nutricionals degudes a una dieta poc saludable, o bé patrons de son alterats. Tot això, a més, pot conduir al desenvolupament de malalties cròniques que suposen una càrrega pesada per a l'individu i la societat.

Actualment, es recomana a les i els adolescents no passar més de 2 hores al dia davant la pantalla del mòbil. Però malgrat aquestes directrius, la gran majoria (70-80%) superen les recomanacions de temps de pantalla recreatiu (dades dels Estats Units i d'Espanya). S'estima que dediquen unes 4 hores diàries a comportaments sedentaris relacionats amb l'ús del mòbil en el seu temps lliure, la qual cosa resulta alarmant si es tenen en compte els efectes sobre la salut que poden causar aquestes conductes a llarg termini. Així mateix, l'ús creixent d'aquestes tecnologies preocupa per com els patrons d'exposició poden impactar en la seva salut i benestar mental. A aquesta edat en són especialment susceptibles a l'exposició perquè el seu sistema nerviós encara s'està desenvolupant.

Cada vegada hi ha més evidències que l'ús excessiu dels telèfons intel·ligents es relaciona amb el deteriorament de les funcions cognitives i amb problemes de salut mental en nens i nenes, adolescents i adults i adultes joves. Sembla ser que l'ús excessiu d'aquests aparells està relacionat amb els mateixos mecanismes subjacents d'altres conductes addictives. En particular, poden causar una reducció del control cognitiu i el deteriorament de l'escorça prefrontal, implicada en funcions cognitives superiors com ara l'atenció, la presa de decisions i el processament emocional.

També poden causar una menor capacitat d'experimentar plaer en la vida quotidiana. De fet, diversos estudis recents han trobat que un ús més freqüent dels telèfons mòbils entre aquesta població (5-21 anys) prediu una major incidència de símptomes depressius i d'ansietat, així com una hiperactivitat, impulsivitat i falta d'atenció superiors, a més de problemes de conducta (Lissak, Babic et al., Zinc et al., Girela-Serrano et al.).

Ja hem dit que la població infantil i adolescent és especialment vulnerable a l'exposició de factors externs (com l'ús de pantalles o la dieta), ja que el cervell encara s'està desenvolupant. Durant l'adolescència el cervell viu canvis estructurals i funcionals importants, i és quan es refinen la connectivitat cerebral i els comportaments complexos. De la mateixa manera, el gran interès que desperta el cervell adolescent es deu al desenvolupament del còrtex prefrontal, que no arriba a la maduresa fins als 18-20 anys d'edat. Això significa que en aquesta etapa s'acaben de desenvolupar les funcions cognitives superiors regulades per aquesta part del cervell.

Per tot plegat, ISGlobal i el grup NeuroÈpia de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), hem realitzat un estudi preliminar per examinar l'associació entre l'exposició a les pantalles dels telèfons mòbils i la salut cognitiva a través d'una cohort preestablerta resultant del projecte WALNUTs, centrada en la població adolescent (11-16 anys). A través d'aquest estudi s'han analitzat dades de temps d'exposició a la pantalla del mòbil, recollits a través de qüestionaris en diversos instituts de Barcelona, així com dades de la funció cognitiva dels participants a través de diverses proves neuropsicològiques, específicament d'atenció, memòria de treball i de raonament inductiu.

En general, els resultats d'aquest estudi suggereixen que l'exposició a les pantalles pot afectar l'atenció selectiva i sostinguda en adolescents sans, és a dir, la capacitat d'atendre un estímul o activitat en concret en presència d'altres estímuls distractors, així com d'atendre aquest estímul durant un període de temps prolongat. A més, hem observat que una exposició tan baixa com de 20 minuts al dia pot tenir efectes perjudicials en aquesta funció de l'atenció dels i les estudiants, per la qual cosa tal vegada haurien de reconsiderar-se les directrius recomanades fins ara.

A pesar que calen més estudis per acabar de dilucidar els efectes de l'exposició a la pantalla del telèfon mòbil en la funció cognitiva durant el període de l'adolescència, existeix prou evidència sobre l'associació que hi ha entre l'ús de telèfons intel·ligents, la necessitat d'estimulació constant i els dèficits en el funcionament cognitiu quotidià com perquè les autoritats sanitàries i educatives comencin a tenir-ho en compte.

 
 
Ariadna Pinar

Estudiant de doctorat a l'IISPV (grup NeuroÈpia) i investigadora-col·laboradora a ISGlobal.