Tatuar-se és una moda molt estesa a la nostra societat des de fa temps, sobretot entre el jovent, que decideix tatuar-se a edats cada cop més primerenques. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les taxes de prevalença més altes pel que fa a tenir tatuatges (fins al 30-40%) s'observen en adults menors de 40 anys a Europa i als Estats Units.

Cal tenir en compte però que fer-se un tatuatge, a banda de ser una decoració estètica del cos, considerada per molts com un art, suposa un risc per a la salut de les persones, tant per a les persones que se’l fan com per als i les professionals que s’hi dediquen. Alguns dels riscos d’aquesta pràctica poden ser: exposició al contagi de malalties víriques (hepatitis B i C, infecció pel VIH), infeccions de la pell i de les mucoses contigües a la zona on es realitza un tatuatge, possibles reaccions al·lèrgiques (als pigments de les tintes o a les agulles de tatuar), complicacions en relació amb la cicatrització i fins i tot el desenvolupament de càncer.

Recentment s’han publicat els resultats d’un estudi realitzat per la Universitat de Lund (Suècia) que relaciona els tatuatges amb el risc de desenvolupar càncer en el sistema limfàtic (limfoma). Aquest estudi, que abarca a quasi 12.000 persones, va trobar que el risc de desenvolupar limfoma era un 21% més alt entre els que estaven tatuats que entre els que no ho estaven.

I és que, quan s'injecta la tinta del tatuatge a la pell, el cos ho interpreta com una cosa estranya que no hi hauria de ser i el sistema immunitari s'activa. Una gran part de la tinta es transporta lluny de la pell, fins als ganglis limfàtics, on es diposita i augmenta el risc de que s’hi desenvolupi la malaltia. Són necessaris però més estudis per a contrastar aquests resultats i per tenir més coneixement sobre la relació entre els tatuatges i el càncer.

Així mateix, les condicions d’higiene en què es duen a terme els tatuatges són essencials per a evitar el risc per a la salut de les persones tatuades. En un estudi realitzat a Alemanya i publicat l’any 2010 es va enquestar a 3.411 persones tatuades, de les quals un 67,5% va informar de problemes a la pell i un 6,6% d’altres reaccions sistèmiques. Quatre setmanes després de tatuar-se, el 9% encara tenia problemes de salut, mentre que el 6% va informar de problemes de salut persistents a causa del tatuatge.

Per tal d’assegurar que les condicions en què es realitzen els tatuatges són higièniques i sanitàriament adequades, existeix una normativa que controla l’activitat de tatuar. A Catalunya aquesta regulació l’estableix el Decret 90/2008, de 22 d'abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es realitzen aquestes pràctiques. En aquest decret s’indiquen les condicions que s’han de complir en relació a diversos aspectes relacionats amb la pràctica de tatuatge: els materials que s’han d’emprar (tintes, instrumental, estris, etc.), les característiques i condicions de l’establiment on es realitza (la neteja i desinfecció, la cabina de treball, etc.), la informació que s'ha de proporcionar als usuaris i usuàries que es tatuen (consentiment informat) i la formació dels professionals que duen a terme aquesta activitat, entre altres.

En concret, un dels punts clau a controlar en les pràctiques de tatuatge son les tintes que es poden utilitzar, precisament per tractar-se de productes que romanen al cos de les persones tatuades durant tota la vida, amb el conseqüent risc per a la salut que això suposa, tal i com s’ha esmentat anteriorment. A l’estat espanyol és l’AEMPS (Agencia Espanyola de Medicamentos y Productos Sanitarios) l’entitat que realitza el control i l’autorització d’aquests productes cosmètics i que duu a terme les notificacions pertinents quan detecta algun incompliment en els components de les tintes. En aquests casos, l’AEMPS informa al Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris del Departament de Salut, que és qui gestiona les incidències relacionades amb aquests productes al nostre territori i qui realitza la difusió de les corresponents alertes sanitàries per a protegir la salut de les persones.

Els ajuntaments son l’administració pública competent per autoritzar i controlar les activitats de tatuatge en el seu territori i per a prendre les mesures oportunes quan es dona una alerta sanitària. En aquest sentit, el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona els ofereix suport tècnic per al control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments on es realitzen aquestes pràctiques. En el que portem de 2024 s’ha donat suport a 74 ajuntaments de la demarcació de Barcelona, realitzant un total de 200 inspeccions. Així mateix, el Servei de Salut Pública de la Diputació també ofereix un suport material per a difondre informació, tant de les condicions que han de tenir els establiments on es realitzen els tatuatges, com dels riscos per a la salut que suposa fer-se’ls. Es pot consultar la informació relacionada en aquest enllaç: Establiments de tatuatge, pírcing i micropigmentació - Salut pública - Diputació de Barcelona (diba.cat)