Els espàrrecs són les tiges i els brots tendres de l’esparreguera, planta de la família de les liliàcies. Els podem trobar silvestres als boscos mediterranis a l’inici de la primavera (Asparagus acutifolius aphyllus) o ser de cultiu (Asparagus officinalis). Els de cultiu poden ser de color blanc quan creixen sota terra o verds si estan en contacte amb la llum del sol. La collita es fa quan tenen entre 15 i 20 cm de llargada i un diàmetre d'entre 1 i 1,5 cm. En podem trobar durant tot l’any gràcies al cultiu en hivernacle.

El component principal dels espàrrecs és l’aigua (92%), seguit dels hidrats de carboni, la proteïna i la fibra. Aquesta fibra, per al seu alt contingut en fructooligosacàrids té un efecte prebiòtic molt positiu ja que afavoreix el desenvolupament de la flora intestinal beneficiosa per a la nostra salut.

Pel que fa referència al seu contingut en vitamines hidrosolubles, destaquen les antioxidants com la C i la E i també vitamina A, essencial per a la visió. Del grup B, l’àcid fòlic (B9) i la niacina (B3) importants pel seu paper regulador del metabolisme. A més, els espàrrecs són rics en potassi i pobres en sodi per això tenen un efecte diürètic; i contenen sofre que reforça el teixit dels cabells, la pell i les ungles. D'altra banda contenen àcid úric i caldrà moderar-ne el consum en persones amb gota o pedres al ronyó.

A l’hora de triar els espàrrecs, perquè siguin frescos ens hem de fixar en què les puntes estiguin tancades i siguin fermes, i la millor manera de conservar-los a la nevera és embolicar-los amb un drap humit. Els espàrrecs es poden cuinar al vapor, a la planxa, al forn o fregits, i en tot tipus de preparacions: sopes, acompanyats de maionesa, en una truita, en una pizza...

Aquesta primavera gaudiu dels espàrrecs. Podeu sortiu a collir-ne al camp. Gaudireu d’una agradable estona d’activitat física i d’un àpat deliciós.