Resum de l’article Distribució espacial de les etapes immadures d’Aedes albopictus en testos de flors en un cementiri espanyol i avaluació de camp del coure metàl·lic com agent de control (anglès).

Introducció

El mosquit tigre asiàtic Aedes albopictus és una espècie agressiva que no només causa molèsties per picades a les persones, sinó que també és un eficient vector de virus a Europa, com ara el chikungunya. Aquesta espècie es va trobar per primer cop a Espanya al 2004 i ràpidament es va expansionar a l’àrea metropolitana de Barcelona, arribant a colonitzar uns 453 municipis, amb més de 6 milions d’habitants, a finals de 2015.

És ben sabut que els cementiris són les àrees més problemàtiques per al control d’A. Albopictus donat que són emplaçaments on aquest insecte obté refugi (per la coberta vegetal i els edificis baixos), aliment (per la freqüentació de persones i els carbohidrats de les flors) i zones que afavoreixen la seva reproducció (testos de flors amb aigua). Addicionalment, les molèsties causades per les seves picades en el cementiris són més importants a causa de l’estat emocional més sensible en que es troben els visitants.

A la comarca del Baix Llobregat, on tots els municipis (30 en total) han estat colonitzats pel mosquit, es donen dos factors que han accentuat el problema causat per aquest insecte; d'una banda, l’expansió del mosquit al centre de les ciutats a causa del desplaçament dels cementiris, com a conseqüència del creixement urbà. Per una altra, l’estructura dels cementiris (nínxols a la paret de fins a 4 o 5 nivells) que permet una densitat vertical elevada de testos de flors.

Un dels mètodes existents per al control de la població d’aquests insectes és la utilització de recobriments de coure o bronze; experiments al laboratori demostren que l’aplicació de peces de coure metàl·lic en l’aigua inhibeix el desenvolupament larvari a causa de la toxicitat dels ions alliberats.

Estudi experimental

Per tal d’avaluar l’eficàcia del coure com a mètode de control de la població del mosquit A. Albopictus es va fer un estudi al cementiri de Molins de Rei durant l’estiu de 2007. Es va escollir aquest cementiri per tractar-se del primer de la regió que va ser colonitzat per l’espècie en qüestió.

L’estudi va consistir, en primer lloc, en un mostreig inicial (agost de 2007) en què es va avaluar la distribució de larves als testos amb flors tenint en compte diversos factors, com ara els blocs dels edificis, l’ombra, l’orientació i l’alçada per sobre del nivell del terra. En la segona fase de l’estudi (de setembre a octubre) es van seleccionar a l’atzar 60 testos de flors i es va aportar coure a la meitat d’ells (20 grams per litre de coure mitjançant peces de cable tallades que es van afegir als testos). Dels 60 testos es van recollir 480 mostres inicials que, un cop descartades les que havien estat influïdes per l’acció dels visitants, van donar lloc a 412 mostres finals (210 mostres de testos control sense tractament i 202 de testos amb coure). En les mostres obtingudes es va fer recompte tant de larves com de pupes. Paral•lelament, per estimar la població reproductiva del mosquit es va instal•lar una trampa d’ous (ovitramp) en un dels testos.

Discussió i conclusions

Dels resultats d’aquest estudi es conclou que el coure metàl•lic aplicat en testos de flors de cementiris, durant un període de 8 setmanes, amb la dosi i la forma emprades en l’experiment és elevadament eficient per reduir les densitats de larves i pupes d’una població en època reproductiva d’Aedes Albopictus. Cal tenir en compte que aquesta estratègia de control és només adequada si existeix una expectativa raonable de que el coure es mantindrà en els recipients fins al següent any, fet difícil d’acomplir-se en emplaçaments com els cementiris perquè els visitants influeixen en l’augment de la pèrdua del metall en buidar i reomplir els testos, sobretot els dies de més afluència als cementiris.

Com alternativa al coure existeixen els productes químics que contenen piriproxifen, que són substàncies granulades que no es veuen i que romanen al fons dels recipients després del canvi d’aigua dels testos, reduint-se així les pèrdues del producte. Es tracta de productes que són més econòmics que el coure, però la seva efectivitat és fins a cinc vegades inferior a la del metall.

En ambients on les interaccions amb humans estiguin més controlades, l’ús del coure com a mètode de control del mosquit Aedes albopictus serà més efectiu; és el cas dels domicilis particulars, on es podrien utilitzar cables de coure en substitució dels productes químics domèstics, sempre i quan hi hagi una informació prèvia sobre la matèria prima, la forma del producte i el procés d’aplicació necessaris per poder posar en pràctica aquest mètode de control.