El passat 12 de juny, el grup corporatiu transversal d’Entorn Urbà i Salut va tenir l'oportunitat d’organitzar una sessió monogràfica anomenada “Salut i paisatge urbà. L’experiència de la Diputació de Barcelona en la promoció d’entorns saludables”, en el marc del segon congrés internacional de paisatge urbà que ampliava aquest concepte, del tradicional espai públic, a tots aquells espais públics o privats susceptibles de gaudiment col·lectiu, i que, per tant, poden influir sobre el benestar i la salut dels seus usuaris.

Amb aquesta premisa, es va considerar un bon marc per donar visibilitat a la feina transversal de la corporació en aquest sentit, un congrés, que tal i com va destacar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, en la sessió inaugural, pretenia destacar la importància que el paisatge urbà té per a tots els municipis, independentment de la seva mida, pels seus valors mediambientals i socials. I la salut, obviament és un d’ells.

La sessió coordinada pel Servei d'Urbanisme de la Diputació, va consistir en un seguit de ponències pluridisciplinars (http://www.icoul.eu/programa.htm) que pretenien exposar la tasca dels diferents departaments de la corporació en l’aplicació del mandat de la OMS d'incorporar la salut en totes les polítiques, molt especialment d’aplicació directa en el món local. En concret es van tractar aspectes tan rellevants com la influència de la salut en el disseny, gestió i manteniment d’espais naturals periurbans, però també dels itineraris esportius i del verd urbà; la planificació urbanística local i l’activació estratègica d’espais buits amb criteris saludables i pautes per dirigir les polítiques d’habitatge i mediambientals en favor de la ciutat saludable.

Amb tot, més enllà de les conclusions generals del congrés (http://www.icoul.eu/conclusions.htm) a continuació presentem les principals conclusions de la sessió monogràfica sobre Salut i paisatge urbà, centrades en el fet que la salut de les persones, les ciutats, el planeta i el paisatge estan indissolublement vinculades:

1. Cal evidenciar i visibilitzar la relació entre salut i paisatge urbà, entès com tots aquells espais públics o privats susceptibles de gaudiment col·lectiu, i que, per tant, poden influir sobre el benestar i la salut dels seus usuaris.
   La ciutat es percep a través del seu paisatge, però també a través de la forma en què la població utilitza els espais urbans; i per tant l’essencial no és la mera existència d'aquests espais, sinó la forma en què les persones es relacionen amb ells, l’ús que en fan, però també l’impacte positiu o negatiu que poden tenir sobre la seva salut.
   Cal reconèixer el paisatge urbà com a facilitador real de la funció socioeconòmica de la ciutat i per tant corresponsable de la salut i benestar de la ciutadania (Nova Agenda urbana).
    
2. Cal promoure espais i llocs urbans per fomentar a les persones a viure saludablement, minimitzant els factors mediambientals que puguin constituir un risc per a la salut
   Cal fer propostes i recomanacions per incorporar la perspectiva de salut en la gestió i planificació del medi ambient urbà.
   Cal recopilar i difondre les millors pràctiques de planificació urbana i arquitectura a nivell local.
3. Cal identificar, considerar i tractar els espais naturals periurbans com espais de salut
   
   Cal evidenciar els beneficis per a la salut del contacte amb la natura, i per tant cal planificar els espais naturals des de l’òptica de la salut, tot estimulant els seus possibles usos “suaus”.
   Cal connectar també els espais naturals periurbans amb els espais urbans, per tal de consolidar una veritable xarxa d’espais lliures saludables, tot incentivant i promovent la recerca, seguiment i avaluació de l’impacte en salut d’aquestes intervencions.
    
4. Cal connectar l'evidència científica amb la pràctica urbanística local
   Cal tractar l’urbanisme de manera pluridisciplinar i diagnosticar de manera compartida amb la ciutadania en matèria de salut.
   Cal apropar els objectius ambientals i els de salut, en fase de planejament urbanístic, atès que la salut està intrínsecament vinculada al medi ambient. 
    
5. Cal identificar, considerar i tractar el verd urbà com a eina de salut
   Cal planificar i dissenyar el model de verd urbà com una de les eines més fàcils per millorar la salut i per tant com a infraestructura d’accés universal perquè tothom en pugui gaudir.
   Cal renaturalitzar les nostres ciutats com a estratègia de connexió amb la nostra herència genètica i com a eina per disposar de més espai verd amb menys costos de gestió.
    
6. Cal identificar, considerar i tractar els camins esportius per a tothom com espais de salut
   Cal promoure l’activitat esportiva inclusiva i accessible a l’entorn natural dels nostres pobles i ciutats, tot potenciant les xarxes de camins supralocals que relliguin el territori.
   Cal dinamitzar les xarxes existents de camins amb valor patrimonial i paisatgístic, tot promovent els hàbits de vida saludables combinant esport, lleure i medi ambient.
    
7. Cal activar estratègicament i amb caràcter temporal els espais buits urbans amb criteris de salut
   
   Cal dissenyar una estratègia d’activació dels espais inactius per dignificar el paisatge urbà, tot contribuint a la creació d’entorns urbans saludables.
   Cal incentivar el reciclatge urbà mitjançant el treball transversal que faciliti l’encaix entre la presa de decisions i les necessitats de la ciutadania en matèria territorial, social, econòmica i de salut.
   
   
    
8. Cal detectar, intervenir i rehabilitar el parc residencial per al foment de la ciutat saludable
   Cal tractar l’habitatge com una necessitat bàsica i no com un bé de consum, atès que l’habitatge buit, entre d’altres situacions anòmales, és la cara visible d’altres problemes relacionats directament amb la salut.
   Cal treballar per a la mobilització del parc desocupat com a eina per poder incidir en la cohesió del teixit social dels barris i prevenir altres problemes com l’ocupació.
    
9. Cal incloure la perspectiva del canvi climàtic en la gestió municipal dels nostres pobles i ciutats a favor de la salut dels seus ciutadans
   Cal promoure canvis en els models de producció i consum a favor d’una renaturalització de la vida urbana.
   Cal conscienciar a la ciutadania de la vinculació entre medi ambient i estil de vida però també corresponsabilitzar-la dels imprescindibles objectius de sostenibilitat, qualitat de vida i salut per al benestar de les generacions futures.
    
10. Cal un fort i decidit lideratge públic per afrontar la gestió del paisatge urbà de forma transversal atés que implica urbanisme, medi ambient i territori però també a la ciutadania i la seva salut.

Enllaç a les ponències de la jornada.