La mongeta tendra és la tavella de la mongetera (Phaseolus vulgaris), que és una planta de la família de les lleguminoses. Es tracta d’un llegum que consumim quan encara és verd i les llavors de l’interior encara tenen una mida reduïda, i per tant s’assimilen a les verdures.

La mongeta tendra és originària d’Amèrica, concretament de la zona de Mèxic i Perú, i va ser un dels primers nous aliments que van conèixer els europeus. Existeixen més de cent varietats de mongetes que es classifiquen en dues grans subespècies: les enfiladisses que són les planes i les de mata baixa que són les rodones. La mongeta tendra també s’anomena monja a la Catalunya nord, bajoques a Tarragona i fesols a Lleida.

El 90% del pes de la mongeta tendra és aigua, un 2,5% fibra i una petita proporció correspon a hidrats de carboni i proteïna que es troben concentrats en les llavors. Pel que fa a l’aportació de vitamines és de destacar la vitamina A i la C i vitamines del grup B i pel que fa a minerals: potassi, calci, magnesi i crom.

Les podem trobar al mercat durant tot l’any si es cultiven en hivernacle però el moment òptim de consum va des de l’abril a l’octubre. Quan anem a comprar-les, hem de vigilar que siguin fresques, si acostem els dos extrems de la tavella i es doblega sense trencar-se, vol dir que no és gaire fresca, en canvi, si es trenca i apareix una gota d’aigua és indicatiu de frescor. Per altra banda, també seran de millor qualitat i menys fibroses aquelles que tinguin les llavors poc marcades.

Per cuinar-les, i per conservar al màxim les seves propietats, les escaldarem en aigua bullent un màxim de 10-12 minuts perquè quedin amb un toc dur (al dente) i un color verd viu, i es poden consumir calentes com a primer plat o fredes en amanides. L’aigua del bullit on queden moltes vitamines es pot aprofitar per fer sopes, arrossos o guisats.

La mongeta tendra és una de les verdures més ben acceptades per tots aquells a qui els costa de menjar verd, aprofitem-ho i preparem-ne sovint!