El passat 31 de gener, va tenir lloc a l’Edifici Migjorn del recinte Mundet, la presentació dels resultats i conclusions de la primera onada d’enquestes sobre hàbits i comportaments relacionats amb la salut dels joves de 4t d’ESO de la província. L’enquesta aborda els principals determinants i hàbits relacionats amb la salut dels joves: alimentació i dieta, consum d’alcohol, de tabac, i de substàncies com el haixix, sexualitat, així com temes d’actualitat informativa com són l’assetjament sexual i el bullying. L’estudi ha permès capturar els hàbits, comportaments i creences dels joves en aquestes qüestions, i alhora ha permès analitzar-los segons sexe, nivell socioeconòmic, origen i perfil del municipi.

Amb la participació de 41 municipis i una representativitat molt àmplia de més de 8.000 enquestats i enquestades, els resultats mostren una fotografia fidedigna de la realitat del jovent a la província i és el primer estudi amb aquest nivell de profunditat de la demarcació.

L’acte, que va comptar amb la participació de més d’una vuitantena de responsables polítics i tècnics locals, va ser presentat per la Diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez. La diputada va assenyalar la importància d’aquests resultats per conèixer tot el què condiciona la salut dels joves, també els determinants socials de la salut, i poder disposar de les dades de comparació de cada municipi amb els resultats globals; i per a veure com s’interrelacionen tots els factors. Martínez va fer èmfasi en què assumir el paradigma de “salut en totes les polítiques” implica la necessitat del treball intersectorial entre els diferents àmbits (salut, urbanisme, educació,....) i de l’interadministratiu, on la Diputació és una segura aliada dels municipis.

La conferència magistral va ser a càrrec del professor emèrit, Oriol Romaní, expert en l’antropologia mèdica i en salut juvenil. Romaní va emmarcar les diverses perspectives teòriques que permeten entendre millor la complexitat de situacions relacionades amb la salut que experimenta l’adolescència. Va assenyalar la importància de ser precisos en l’ús del concepte “risc”, ja que un ús indiscriminat en desdibuixa el sentit. Va suggerir que seria més útil parlar de situacions de risc i alhora del concepte de risc situat (processos de presa de decisions en determinats moments, amb certes companyies, expectatives, raonaments, passions, sentiments, creences, experiències personals). Romaní va instar als responsables i tècnics a no perdre la perspectiva que els joves tenen una salut notòriament bona, però que, en canvi, factors estructurals com són les desigualtats socials i els models culturals hegemònics que incideixen negativament. A mode de conclusions va apuntar dues idees: La consolidació de polítiques públiques per reforçar allò comú exigeix un model de treball participatiu; i eficàcia i justícia han d’anar alineades.

Els responsables de l’estudi, de la secció d’Informació i Anàlisi del Servei de Salut Pública, van presentar-ne els principals resultats i conclusions:

• Al voltant del 90% del jovent declara tenir una bona o molt bona salut, però els resultats de l’enquesta identifiquen una desigualtat de gènere pel que fa a la salut auto-percebuda del jovent, en la mateixa línia que altres estudis i enquestes: mentre el 37,7% dels nois declaren una salut molt bona, aquesta xifra cau fins al 24,2% en les noies.
• Al mirar en base al perfil territorial (mida i zona del municipi), s’han observat algunes diferències estadísticament significatives. Per exemple, hi ha una pitjor percepció de la salut en municipis grans (majors de 50.000 habitants); i en municipis petits (menys de 20.000 habitants) es fuma més. Si comparem els municipis metropolitans, del litoral, o d’interior destaca una menor activitat física i menor adherència a la dieta mediterrània en els municipis metropolitans.
• Pel que fa a la pràctica esportiva, tornen a observar-se diferències estadísticament significatives entre els nois i les noies. El 43% de noies no practica esport fora d’horari escolar, mentre aquesta xifra és del 21% en els nois.
• En termes generals, les noies tenen una adherència a la dieta mediterrània inferior a la dels seus companys.
• El 60,5% dels joves practica un consum habitual d’alcohol. Entre els joves que han begut alguna vegada, un 65% s’ha emborratxat o ha practicat binge-drinking (haver pres 4 o més begudes alcohòliques en una sola ocasió).
• Aproximadament un 25% de la mostra ha mantingut relacions sexuals. S’observa un major ús de la píndola del dia després en noies immigrants de primera generació, i un ús de mètodes anticonceptius no segurs en els municipis metropolitans.

La cloenda de la Jornada va ser a càrrec de Cati Chamorro, cap del Servei de Salut Pública. A mode de conclusions, es va assenyalar la importància d’haver analitzat les qüestions per sexe, nivell socioeconòmic, origen, i perfil del municipi, interpretant-les sense dramatisme ni complaença. L’objectiu és afinar, prioritzar i intensificar les intervencions i els programes que es duen a terme. Finalment, es va emplaçar als municipis que encara no han realitzat aquesta enquesta a participar-hi i als que ja l’han feta a repetir-la properament per tal de poder veure’n l’evolució temporal.