La bleda (Beta vulgaris) és una hortalissa que presenta una tija blanca, que s’anomena penca, i unes fulles grosses i lluents, normalment de color verd fosc. Descobrim-la!

El seu origen es troba a la costa del Mediterrani, al sud d’Europa i al nord d’Àfrica. Es cultiva des de l’època dels romans, tot i que ja es trobava a les taules dels egipcis, grecs i àrabs. Més tard, el seu consum va quedar reduït a persones amb menys recursos i animals. Actualment tothom gaudeix de les grans propietats nutricionals que ens ofereix aquesta verdura.

En relació als beneficis de les bledes, són un potent antioxidant gràcies a la seva riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens; així com de minerals com el calci, el ferro (que en tenen més que els espinacs), el fòsfor, el potassi i el magnesi.

El seu contingut en fibra és útil per a combatre l’estrenyiment i per a prevenir el colesterol. A més, calma els problemes digestius o intestinals, té un efecte diürètic i alleuja les irritacions de les vies urinàries. No obstant, les persones amb càlculs renals no n’haurien d’abusar pel seu alt contingut en àcid oxàlic.

Si creieu que les bledes són avorrides és hora de donar-los una altra oportunitat. Experimenteu, hi ha mil-i-una maneres de fer-les! Per començar, recomanem coure-les poca estona o fer-les al vapor per poder gaudir al màxim del seu sabor, ja que bullides és la manera que perden més gust, textura i nutrients. Tingueu en compte que les penques són més dures i per tant, necessitaran més cocció que les fulles.

Proveu-les acompanyades d’un sofregit de ceba, panses i pinyons o de salses amb fruits secs. També se’n poden fer cremes o sopes, estofats o guisats, incorporar-les en sofregits, arrebossades, com a farcit en lasanyes o canelons, en croquetes, en quiches, i fins i tot, crues tallades ben finetes en una amanida.

Tot i que avui en dia podem trobar bledes durant tot l’any, l’hivern és la millor temporada per a consumir-ne. Animeu-vos a cuinar-les en receptes diferents i esbrineu com us agraden més!