En un món en constant procés d’urbanització els reptes per a un desenvolupament sostenible es concentren i es concentraran a les ciutats, que s’espera que pel 2050 acullin el 75% de la població a escala mundial. En efecte, els problemes derivats de la vida a les ciutats (la contaminació de l’aire i acústica, el disseny urbà, les temperatures extremes, etc), estretament lligats al canvi climàtic, són i seran el centre d’atenció en matèria de salut pública. En aquest sentit, en els últims anys les troballes científiques han anat demostrant els beneficis directes i indirectes del verd urbà. 

Diversos estudis, per exemple, han demostrat la capacitat que té el verd urbà de reduir l’estrès, que comporta beneficis en el benestar físic i psíquic de les persones que hi estan exposades. Algunes recerques han observat que a major exposició al verd urbà, menys probabilitats de patir problemes i malalties de salut mental (e.g. la depressió), i més probabilitats de tenir un millor neurodesenvolupament en infants i menor deteriorament cognitiu en la gent gran.

A més de la reducció de l’estrès, la capacitat que certes espècies d’arbres tenen per retenir contaminants de l’aire també podria explicar, en part, els beneficis observats en la salut mental i cognitiva de les poblacions estudiades. Per exemple, un estudi recent fet en 39 escoles de Barcelona, amb quasi bé 3.000 nens i nenes i tenint en compte factors socioeconòmics, va demostrar que els i les escolars que estudiaven en centres amb més verdor al seu voltant obtenien millor puntuació en memòria de treball que els qui estudiaven en escoles amb menys verdor. A més, al llarg d’un any, les diferències de puntuació entre els dos grups d’estudiants es van anar accentuant. L’estudi també va observar menys problemes d’atenció en els nens i nenes d’escoles amb més verdor. Segons els autors, una part de l’efecte observat (entre el 20% i el 65%) s’explica per l’efecte del verd al voltant de les escoles en la reducció de contaminants atmosfèrics.

Verd urbà que neteja l’aire

El procés pel qual el verd urbà ajuda a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica s’anomena deposició seca i té lloc quan les partícules presents en l'atmosfera es dipositen sobre la superfície, disminuint la concentració atmosfèrica de matèria particulada (PM en anglès). Un estudi fet a 55 ciutats dels Estats Units va estimar el total de contaminació eliminada pels arbres urbans en 711.000 de tones a l’any, amb una equivalència d’impacte econòmic de 3.800 milions de dòlars.

El efectes observats en la reducció de l’estrès, de la contaminació de l’aire i també del soroll (en molts llocs s’utilitza arbrat i arbustos per reduir l’impacte del soroll, sent especialment efectiu en zones amb molt de soroll) també podrien explicar l’associació que s’ha observat en diversos estudis entre verdor i mortalitat; un estudi que va agrupar els resultats de diverses recerques va observar que la probabilitat de mort prematura (mort que es produeix abans de l'edat mitjana de mort en una població determinada) era d’un 4% més en aquelles poblacions exposades a menys verdor respecte aquelles exposades a més verdor. Els resultats eren especialment consistents quan es mirava específicament per mortalitat prematura deguda a malalties cardiovasculars, malalties en què l’estrès, la contaminació de l’aire i el soroll juguen un paper rellevant.

Vegetació contra el canvi climàtic 

Incrementar el verd urbà a les ciutats també és una de les estratègies clau per apaivagar l’impacte del canvi climàtic i les illes de calor. Es coneix com illa de calor l’efecte que produeix una diferència de temperatura entre les zones urbanitzades i el seu entorn més naturalitzat. Aquest efecte es produeix per l’alta densitat d’edificis i especialment pels materials que s’utilitzen a les ciutats i que absorbeixen la calor, com ara el ciment, l’asfalt o el cautxú que trobem als parcs infantils o fins i tot als escocells dels arbres.

Hi ha estudis que han demostrat fins a 12ºC de diferència a la nit entre l’entorn urbà i l’entorn periurbà més natural. El paper que el verd urbà pot jugar en l’adaptació al canvi climàtic és força rellevant, doncs segons les prediccions, les onades de calor a l’estiu cada vegada seran més freqüents i severes com a conseqüència del canvi climàtic. Per tant, l’ombra i el vapor d’aigua (per vaporització) que el verd urbà proveeix són aspectes que cal tenir en compte a l’hora de planificar l’entorn urbà. Un estudi publicat l’any 2016 quantificava els beneficis dels arbres de 245 ciutats a nivell mundial i estimava que si les ciutats arribessin als màxims possibles plantant arbres en els seus carrers, la mortalitat associada a les altes temperatures es reduiria entre un 2,4% i un 5,6%. La mesura també permetria reduir el consum elèctric i augmentar l’absorció de diòxid de carboni.

Com maximitzar els efectes dels arbres? 

A l’hora de planificar el verd urbà i obtenir-ne el màxim benefici, és important tenir en compte que un factor que influeix en l’efectivitat dels arbres per reduir les concentracions de partícules i la temperatura és la proximitat a les persones. Se sap que la major part de la mitigació es dóna quan els arbres estan a menys de 300 metres de les persones (o de zones residencials, escolars, etc). També és important que els arbres estiguin en un bon estat de salut i ben mantinguts si volem que la reducció de contaminants i de temperatura sigui la màxima possible.

Recomanem veure aquests vídeos com a font d’inspiració i idees per començar a fer el canvi cap a ciutats més sostenibles i saludables:

• “Clima: naturalesa solucions basades en la naturalesa per a la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a la regió de París” 
• “L'urbanisme, l'arquitectura i la biodiversitat: quan la naturalesa inspira ciutats i edificis” 
• I aquest enllaç d’interès: “Urban green spaces and health. A review of evidence”. WHO 2016. 

Mireia Gascon
Investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)