En el retorn a l’escola, l’afavoriment de l’activitat física i la promoció de la mobilitat activa pedalant, corrent o caminant, contribueixen a la disminució de la contaminació atmosfèrica a les ciutats i influeixen de forma substancial sobre la salut de les persones millorant, entre altres, problemes respiratoris, d’obesitat, i associats a l’estrès, pel que es pot afirmar que contribueixen a crear hàbits de vida saludable i al benestar de la població.

Entre el 12 i 14 de setembre els alumnes escolaritzats (des de 2n cicle d'educació infantil fins a batxillerat) comencen a acudir als 3.705 centres d’ensenyament de la demarcació de Barcelona. Un total de 941.984 alumnes i 75.824 docents (dades del 2015) es mobilitzaran cada dia per anar de casa al centre educatiu i tornar, en ocasions més d’una vegada. Els desplaçaments de més d’un milió de persones al dia (sense comptar els familiars i altres persones que hi treballen) té una notable influència sobre la mobilitat als municipis i genera necessitats de transport a considerar.

Dins del projecte europeu “School Chance”, la Generalitat de Catalunya ha realitzat una enquesta a diferents centres educatius de Catalunya per tenir una visió global de la mobilitat actual vinculada a les escoles. D’aquest estudi es desprèn que més del 70% dels alumnes enquestats viuen a menys de 15 minuts (caminant) del seu centre escolar, i que preferirien anar a l’escola caminant, si haguessin de prendre ells la decisió sobre quin medi de transport utilitzar. Un altre resultat que es desprèn d’aquest estudi és que més de la meitat dels enquestats que viuen en municipis entre 20.000 i 50.000 habitants van al centre escolar en vehicle privat. 

L’ús del vehicle privat, més enllà dels efectes més coneguts, com l'augment de la contaminació atmosfèrica i acústica, l’estrès i l’accidentabilitat, també té altres implicacions com la inactivitat física, la pèrdua d'autonomia personal i l’empobriment de les relacions socials.

Els resultats obtinguts a l’estudi BREATHE, realitzat per ISGlobal indiquen que l’exposició dels nens a la contaminació dins l’entorn escolar produeix un efecte negatiu sobre els rendiments, i que els camins escolars cal que siguin segurs (per evitar accidents de trànsit) i saludables (que permetin caminar i anar amb bicicleta - exercici físic, i que no exposin els nens a contaminació atmosfèrica i soroll).

Un bon punt de partida seria ubicar, novament, a les persones en el centre de les decisions per fer una adequada planificació urbana de l'espai públic. Humanitzar la ciutat per afavorir les activitats, la sostenibilitat, la salut i les necessitats de la gent que hi viu i l'utilitza. En l’àmbit de la mobilitat, crear itineraris de transport actius i segurs.

Els camins escolars pretenen que el trajecte per anar a l’escola (a peu o en bicicleta) sigui acollidor i educatiu, i esdevingui una activitat quotidiana sostenible, saludable i segura, on els infants i adolescents puguin realitzar els desplaçaments tots sols, o bé en grup, o acompanyats per algun adult. A més dels beneficis físics, també contribueixen al benestar emocional, en fomentar l’autonomia, afavorir la maduració i la presa de decisions. A més resulten més econòmics, més convenients per l’aprenentatge de civisme i l’autosuficiència que comporten, milloren les condicions d’estrès, no contaminen i els usuaris poden divertir-se més i tenen una millor relació social.

Els camins escolars han de complir una sèrie de condicions per assolir òptimament els seus objectius. La Guia en línia “Entorn Urbà i Salut” de la Diputació de Barcelona aprofundeix en aquests aspectes tècnics i ofereix informació sobre: necessitat, objectius, propostes, recomanacions, aplicabilitat en l’àmbit local, experiències, estudis i documentació tècnica que poden ser d’utilitat per a la realització d’aquests itineraris.

Per assegurar l’èxit a l’hora d’elaborar els projectes de camins escolars, cal que els processos d’elaboració del projecte siguin participatius i realitzats per equips tècnics transversals: cal també comptar amb la implicació de les diferents regidories de l’ajuntament i la participació de tota la ciutadania, per a que tothom col·labori en les diferents fases del projecte. L’Estudi d’avaluació dels camins escolars a Catalunya, realitzat per la Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, contrasta diferents casos pràctics de camins escolars i estableix alguns dels condicionants per a l’èxit, com ara la implicació del professorat, la policia local i també del voluntariat. A més, proporciona pautes per la col·locació de mobiliari urbà, senyals i elements de protecció física. 

També és fonamental dotar-los d’una òptima seguretat viària. En aquest sentit, la 1a Auditoria RACC de Camins Escolars realitzada a la ciutat de Barcelona al 2017, evidencia que en els camins escolars existents s’han d’aplicar millores en la seguretat viària. A més, aconsella incrementar les activitats educatives i de difusió vinculades a aquests itineraris. 

En resum, els camins escolars poden ser una gran oportunitat per millorar la mobilitat de les ciutats i la qualitat de vida de la població en crear oportunitats per afavorir el transport actiu i segur, i per tant, contribuir als compromisos integrats en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 (ODS 3, ODS 4 i ODS 11). 

I en aquest sentit, la Diputació de Barcelona, a través del Catàleg de Serveis, dona suport tècnic i econòmic als municipis per a l’elaboració, disseny, execució i promoció dels camins escolars.