És ben conegut que a Catalunya tenim mosquits molt molestos i que alguns poden transmetre malalties; poques persones hi ha que no hagin sentit parlar del mosquit tigre (Aedes albopictus), fins i tot més que del mosquit comú (Culex pipiens) que ens acompanya les caloroses nits d’estiu amb les seves picades i zum-zums desesperants. Qui no ha patit atacs de mosquits de maresmes (Aedes caspius) el dia que va decidir anar de càmping a la costa o a menjar una paella vora arrossars on, fins i tot, si es queda a la nit, l’antic vector del paludisme, l’Anopheles atroparvus, potser acabi fent-li la guitza. Però hi ha tot un conjunt d’espècies de mosquits que malgrat ser molestes i picar-nos, en ser poc freqüents, quasi sempre passen desapercebudes i poques vegades són objecte de la nostra atenció.

Les larves de mosquit viuen només en aigua estancada. Algunes espècies ocupen espais molt amplis com ara grans maresmes i d’altres, petits hàbitats com poden ser els forats d’arbre plens d’aigua per la pluja. A Catalunya hi ha citades 47 espècies de mosquits repartides al llarg de la nostra geografia ocupant hàbitats larvaris molt diversos, parlarem ara de les més significatives.

Aedes vexans, és probablement el mosquit dels anomenats rars o poc freqüents, amb més impacte en el territori ja que és una de les espècies que causa molèsties als Aiguamolls de l’Empordà, on trobem les més grans extensions dels seus hàbitats de cria a Catalunya. És un mosquit de zones de maresma però també el trobarem en els petits tolls que es poden formar en alguna riera com la de Begues quan hi ha canvis de nivell. És aquesta una espècie fortament picadora.

Aedes detritus és igualment una espècie de maresma i aiguamolls però que curiosament apareix entre l’hivern i principi de primavera en moments en que no ens sembla gens habitual patir a causa de les seves picades. Aquesta espècie la trobem a quasi totes les zones inundables costaneres catalanes. Per acabar amb espècies de zones inundables, Culex modestus viu en aquests ambients i actualment està experimentant una expansió en els seus focus de cria en arrossars al delta de l’Ebre i també als Aiguamolls de l’Empordà. Puntualment també el trobarem en petits aiguamolls dels que subsisteixen a la costa catalana i a l’igual que les anteriors espècies, és molt agressiva.

 

 

Les larves de l’Aedes geniculatus viuen només en forats als troncs d’arbres que s’omplen d’aigua a causa de la pluja i localment poden ser una font de molèsties en punts boscosos freqüentats per les persones com ara masies i restaurants a l’aire lliure. Forma part del conjunt d’espècies de mosquits que podríem anomenar pel seu color, blancs i negres.
Aedes pulcritarsis és també una molt rara espècie amb coloració blanca i negre i que viu en forats d’arbre, però que sorprenentment es troba de tant en tant en zones tan manifestament urbanes com pot ser el centre de Cornellà de Llobregat al bell mig d’un dels seus parcs.

Culex hortensis es troba molt ben repartida per tota Catalunya, criant en recipients de mida mitjana amb aigua més o menys neta. Cal saber però, que no ens afecta en absolut ja que pica només a amfibis i rèptils!

Culex torrentium no s’havia citat a la península Ibérica fins l’any 2000. És molt semblant al mosquit comú i a Catalunya es troba només en alçada als Pirineus, per sobre dels 1.000 metres. Com més es puja més abundant és, substituint gradualment al mosquit comú.

Anopheles plumbeus ha arribat a transmetre el paludisme a Europa però aquí no s’ha pogut comprovar mai. És pròpia de forats d’arbre i petits recipients i fins i tot apareix en pous morts, sempre en espais amb molta matèria orgànica.

Coquillettidia richiardii és una curiosa espècie d’aigües semi permanents amb vegetació tipus canyissar, ja que les seves larves viuen clavades a les arrels de les plantes submergides, respirant de l’aire de dins de la planta. La podem trobar al llarg de canals amb vegetació i en zones palustres de la costa.

Ortopodomyia pulcripalpis és una molt rara espècie d’espais naturals de la que no es coneix pràcticament res del seu comportament picador però que sembla que pica quasi exclusivament aus.

Com es pot veure el mon dels mosquits és ben ampli. Si es vol conèixer tots i cadascun dels mosquits que hi ha a Catalunya i al món, es pot entrar al catàleg mundial dels mosquits: Systematic Mosquito Catalog: http://www.mosquitocatalog.org

 

Carles Aranda. Servei de Control de Mosquits, Consell Comarcal del Baix Llobregat