A hores d’ara hi ha una projecció que genera consens: el futur passa per les ciutats. S’estima que en els propers 20 anys al voltant del 70% de la població mundial viurà en àrees urbanes. Alhora, el canvi climàtic i els límits naturals del planeta per aguantar el consum elevat que requereixen les ciutats suposen reptes per a la sostenibilitat a tots els nivells. Aquestes realitats obliguen les ciutats a fer-se una pregunta: què volen ser quan siguin grans? 

Llegir més.

És ben sabut que les àrees urbanes han estat tradicionalment pols d’innovació i de creació de riquesa. Però alhora són també la font principal de contaminació atmosfèrica, malaltia i criminalitat. Convertir-se en espais propicis per a la vida de tantes persones requereix un esforç conscient de planificació i definició del model pel qual es vol apostar. I cal promoure models que no només posin a les persones com a eix central de la planificació, sinó que també reconeixen i respecten que la salut humana i del medi ambient estan intrínsecament vinculats.

 

En quin punt ens trobem i cap on volem anar?

El disseny urbà té una influència crítica en la salut i ofereix una oportunitat magnífica per protegir-la i promoure-la. Els sistemes urbans i de transport eficients i ben dissenyats són essencials pel progrés de les ciutats. Tanmateix, el desenvolupament urbà i de transport actual no ha estat el més adequat per a la salut humana, ja que ens ha exposat a amenaces com la contaminació atmosfèrica, el soroll, l’efecte illa de calor, la manca d’espais verds, el sedentarisme o els accidents de trànsit, entre d’altres. Es tracta d’exposicions que no només estan relacionades amb un major risc de mortalitat prematura, sinó també amb una gran càrrega de malaltia.

Cada vegada disposem de més evidències científiques sobre els efectes de la planificació urbana i de transport sobre la nostra salut. Un estudi fet a Barcelona va estimar que el 20% de la mortalitat prematura es podria evitar amb una planificació més eficient i que complís amb les recomanacions de l’OMS sobre contaminació de l’aire, soroll, espais verds, activitat física i temperatura. Una altra recerca va demostrar com els canvis en l’ús del sòl per donar lloc a ciutats més compactes poden generar beneficis significatius en la salut, com ara la reducció d’un 19% en les malalties cardiovasculars relacionades amb el mode de transport en el cas de Melbourne o incrementant l’activitat física relacionada amb els desplaçaments en un 24% en el cas de São Paulo.

Sabem també que l'expansió urbana i la propagació dels assentaments de baixa densitat són una de les principals amenaces per al desenvolupament territorial sostenible; fan que els serveis públics siguin més costosos i difícils de subministrar, generen una sobreexplotació dels recursos naturals, fan que les xarxes de transport públic sovint siguin insuficients i, en conseqüència, donen peu a un augment de la confiança en els vehicles privats i de la congestió de les xarxes viàries.

Un altre exemple són les inversions en infraestructures per a vehicles motoritzats, que fan que l'ús del cotxe sigui més elevat i, per tant, augmentin la contaminació atmosfèrica i els nivells de soroll, l'estrès, la temperatura urbana i la manca d'activitat física, d'espai verd i de contactes socials. En canvi, les inversions en infraestructures per al ciclisme contribueixen a una reducció de la contaminació atmosfèrica, del soroll, de l'estrès, dels efectes d'illa de calor i a un augment de l'activitat física i dels contactes socials. Una anàlisi de dades de 167 ciutats europees va trobar una associació entre la longitud de la infraestructura per a bicicletes, el mode de transport elegit per les persones i els impactes en la seva salut. Les conclusions observaven que si aquestes ciutats aconseguissin augmentar el nombre de gent que es desplaça habitualment en bicicleta fins el 24,7% es podrien prevenir un total de 10.000 morts prematures cada any.

En la mateixa línia, les intervencions de planificació que redueixen les emissions de gasos amb efecte hivernacle poden tenir importants beneficis tant per a la salut com per al clima.

Un estudi realitzat l’any 2016 va identificar una sèrie d’intervencions regionals i locals integrades que, combinades, afavoreixen el transport actiu (a peu o en bicicleta) i el transport públic, tot reduint l'ús del vehicle motoritzat privat. Juntes, aquestes intervencions creen ciutats compactes més saludables i sostenibles que redueixen els factors de risc ambientals, socials i de comportament.

• facilitar l'accessibilitat de la destinació,
• garantir una distribució equitativa de l'ocupació laboral a través de les ciutats,
• gestionar la demanda de vehicles motoritzats privats reduint la disponibilitat d'estacionament i augmentant-ne el cost
• dissenyar xarxes de transport amigables per a vianants i ciclistes
• aconseguir nivells òptims de densitat residencial i un ús mixt del sòl
• reduir la distància al transport públic
• augmentar la conveniència dels modes de viatge actius (per exemple, creant barris segurs i atractius i un transport públic segur, assequible i convenient)
• recuperar els espais públics per a usos comuns (per exemple, espais verds i lúdics)

 

Cap al futur, una responsabilitat de tots

L’escenari actual requereix una visió clara que posi les persones al centre de la planificació. Calen plantejaments innovadors, integrals i transdiciplinaris que protegeixin i promoguin la salut i el benestar. Modificant l'entorn construït i donant a la planificació urbana un paper fonamental es pot millorar la salut. Però per tal d’aconseguir-ho cal incloure els paràmetres i indicadors de salut en els processos de planificació urbana i de transport, ja que a dia d’avui continuen sense ser tinguts en compte de manera excessivament freqüent. I cal també que responsables polítics, planificadors urbans i experts en salut pública treballin conjuntament de manera intersectorial.

És cert que aquest tipus de canvis requereixen voluntat política i una governança sòlida en sistemes de complexitat elevada. Com també ho és que les ciutats són escenaris propicis per a aquest tipus d’evolucions, ja que tenen una responsabilitat directa sobre els afers locals i en general són més àgils d'actuar que els governs nacionals.

 

 

 

 Carolyn Daher (ISGlobal)