El virus del Nil Occidental (VNO) és un virus transmès per mosquits especialment del gènere Culex, entre els que destaca el mosquit comú, Culex pipiens, el mosquit més abundant i més àmpliament distribuït a Catalunya. Afecta aus però també cavalls i humans i en alguns dels casos arriba a causar la mort. Les dades obtingudes de l’European Centre for Disease and Prevention Control (ECDC) d’aquest 2018 a la Unió Europea i països veïns són preocupants; a principis de novembre, i quasi finalitzada la temporada de mosquits, a la UE hi ha hagut 1.489 casos i 534 en països veïns, dels que han mort en total 171 persones. Itàlia encapçala la llista amb 569 casos i 42 morts, seguida de Grècia amb 309 i 45 morts i així fins un total d’11 països de la UE i 3 de veïns.
Pel que fa a cavalls, actualment a Europa hi ha constància de 276 focus del virus encapçalats també per Itàlia amb 144 casos. A Espanya hi ha hagut positius en cavalls almenys des de 2010 i en aquesta campanya hi ha detectats de moment 7, dels quals un és a Catalunya i la resta a Andalusia i Extremadura.(https://ecdc.europa.eu/en/west-nile-fever/surveillance-and-disease-data/disease-data-ecdc) 

A Catalunya, s’han detectat regularment en aus salvatges anticossos d’aquest virus en els darrers anys. Al 2017, un astor malalt, recuperat a Alguaire i traslladat al centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent a Lleida on va morir, va donar positiu per a VNO. Aquest 2018, un cavall malalt en una hípica a Vilanova i la Geltrú, va donar positiu també per VNO i inspeccions posteriors van detectar anticossos en d’altres cavalls a la mateixa hípica i en altres hípiques, així com en aus domèstiques en altres establiments de la zona.
Aquest any, i a causa del cas en cavall a Vilanova i la Geltrú, s’ha activat el Protocol de vigilància d’arbovirosis de Catalunya de la Generalitat, per primer cop pel VNO des de la seva posta en marxa el 2014 i s’han dut a terme quatre Inspeccions Entomològiques per tal de determinar quin era l’escenari pel que fa a presència de mosquits a les zones estudiades.

Val a dir que si en els darrers anys s’havien centrat els esforços de control i vigilància en el mosquit tigre, Aedes albopictus, des de la circulació i detecció del VNO, cal que aquests esforços es destinin també al mosquit comú, Culex pipiens. A la península Ibérica, només dues espècies, Culex pipiens i Culex perexiguus s’han trobat vectores d’aquest virus. A Catalunya només el mosquit comú és present.

Culex pipiens és un mosquit que el trobarem a tot arreu a Catalunya. Pica de nit i pot entrar a les habitacions. Com que també pica aus, actua de vector pont entre les aus i els humans i cavalls. Les seves larves es poden desenvolupar a tota massa d’aigua que trobem estancada, independentment de la seva mida, al contrari del que passa amb el mosquit tigre que només es troba en recipients mitjans o petits. Per tant, les accions de control larvari han de ser molt més àmplies i destinades també a basses, piscines abandonades, valls, canals, zones inundables, vores de rius, etc...

Cal dir que la participació de la Diputació de Barcelona en el cas del VNO ha estat fonamental en la realització de les Inspeccions Entomològiques ja que dona suport als ens locals de la demarcació territorial de Barcelona, mitjançant el conveni establert amb el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat.

Foto: Mosquit comú. Cortesia de CDC/ James Gathany

Mapa amb casos humans en vermell i en cavalls en taronja. ECDC

Carles Aranda. Servei de control de mosquits.