El peix blau rep el seu nom degut a la seva coloració externa blava-verdosa, i no a cap norma taxonòmica. La majoria de peixos blaus són migratoris i pelàgics (neden a mar obert, en aigües profundes lluny de la plataforma continental). El peix blau es troba preferentment de juny a octubre, però és fàcil de trobar tot l’any si és de piscifactoria.

Des del punt de vista nutritiu, és el peix amb més contingut en greix, superior al 5% en el seu teixit muscular, necessari per poder realitzar les llargues migracions que realitza. Aquesta elevada quantitat de greix, que és insaturat, i per tant beneficiós per la salut, és la que li dona la coloració més fosca al múscul.

És una font de proteïnes, vitamines (A, D3, B12), minerals (iode, ferro, fòsfor, magnesi, calci), i greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3). La característica principal d’aquest tipus de peix és el seu contingut d’àcids grassos omega-3, que són molt importants des del punt de vista nutricional ja que redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial, per aquest motiu, es recomana el consum de peix blau, amb una freqüència aproximada de dos cops per setmana.

En el peix blau trobem especies més grasses, que incorporen aproximadament 10 g de greix per cada 100 g de peix, com la tonyina i el salmó, i espècies semi grasses, que incorporen entre 6 i 10 g per 100 g de peix, com les sardines.

Entre els peixos blaus més consumits, destaquen la tonyina, el bonítol, el salmó, el verat, la sardina i el seitó. Gràcies als seus greixos el peix blau admet tota mena de cocció a la brasa, a la planxa, en guisats, en amanides, pizzes, empanades, etc.

Hem de tenir especial cura en consumir aquest peix cru o semicru ja que podria estar infectat amb el paràsit Anisakis. Llavors, a casa, l’hauríem de eviscerar el més aviat possible i congelar-lo durant 5 dies.

Us animem amb les receptes que us facilitem a gaudir d’aquest tipus de peix tant saludable!