Es defineix la transparència com l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i a les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics (llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern). Tant en l’àmbit estatal com a Catalunya la transparència i l’accés a la informació pública s’ha configurat jurídicament com uns principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques i alhora també permet donar resposta a demandes socials en relació a major transparència sobre el funcionament de l’Administració. Aquesta regulació de la transparència es configura en l’obligació de facilitar proactivament , per tant, sense necessitat de demanda expressa, la informació sobre dades i continguts de diversa naturalesa sobre el seu funcionament. Un altre pilar fonamental d’aquest patrimoni normatiu, és el que s’anomena dret d’accés a la informació pública; mitjançant el qual es reconeix el dret subjectiu a les persones per a sol·licitar i obtenir informació pública, entenent aquesta com la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Podem ràpidament deduir que la informació generada com a conseqüència de l’exercici de la competència del control oficial en seguretat alimentària compleix plenament els requisits abans esmentats.

Afegir, que el principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent i que qualsevol limitació en l’aplicació d’aquest principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma de rang de llei.

Aquesta línia argumental es reforça en el nou Reglament de la UE 2017/625 del Parlament i del Consell on es dicten obligacions a complir per les autoritats competents en els controls oficials pel que fa a la transparència. Convé destacar l’obligació de posar a disposició de la ciutadania la informació pertinent sobre l’organització i realització dels controls oficials i específicament, el tipus, nombre i resultats dels controls i dels incompliments detectats així com el tipus i nombre de casos de mesures cautelars i sancions imposades. També s’estableix que es podrà publicar la informació sobre la qualificació dels operadors individuals sempre que es compleixin dues condicions:

• Que els criteris de qualificació siguin objectius, transparents i disponibles públicament.
• Que s’hagin adoptat les mesures per garantir l’equitat, coherència i transparència del procés de qualificació.

Són dignes de lectura algunes resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (òrgan que la llei catalana de transparència atribueix l’encàrrec de vetllar pel compliment del dret d’accés a la informació publica), les quals refermen aspectes conceptuals importants:

1. La divulgació dels resultats de les inspeccions mai pot inferir ni impedir la investigació o sancions d’infraccions administratives, atès que ja han estat posats prèviament a coneixement de les persones o operadors comercials afectats, a qui l’ordenament garanteix el lliurament de les actes d’inspecció.
2. L’argument de no publicar els resultats de la inspecció en defensa de la protecció dels interessos econòmics o comercials dels operadors econòmics és qüestionable perquè amb la divulgació dels resultats de les inspeccions es fan públic els incompliments de prescripcions determinades per l’ordenament jurídic.
3. L’especial protecció que atorga l’ordenament jurídic a la protecció de la divulgació de dades de caràcter personal, no és procedent aplicar en aquests casos atès que les inspeccions assenyalen incompliments i a més a més, es difon el nom comercial d’un establiment al detall àmpliament publicitat pel mateix operador econòmic.

Són nombroses les autoritats competents arreu del món que ja publiquen a internet informació sobre qualificació dels establiments alimentaris de manera individual, especialment prevalent pel que fa a les autoritats amb competència local o municipal i també especialment prevalent els països anglosaxons. És molt interessant la informació pública continguda en l’enllaç: https://www.foodsafetynews.com/restaurant-inspections-in-your-area/, on trobarem tots aquells comtats dels Estats Units d’Amèrica que han publicat informació sanitària en relació als resultats de les inspeccions, així com els incompliments i les sancions a establiments minoristes i de restauració social i comercial.

Es fa evident que per arribar a publicar aquestes dades cal prèviament un exercici intern de planificació estratègica i operativa per parts de les autoritats i institucions competents que abordi els següents elements clau:

• La qualitat i el rigor de les inspeccions i el procediment de seguiment de les no conformitats.
• L’homogeneïtzació de criteris en la tipificació de les infraccions i la graduació de les sancions.
• La definició de criteris de qualificació sanitària objectius i coherents en funció del risc, així com la definició i concreció de quins criteris no són objecte de qualificació.
• L’assignació de les freqüències d’inspecció i l’argumentari que el sustenta.
• L’explicació del procediment de qualificació sanitària i les garanties de defensa i reclamació pels operadors econòmics.

El desenvolupament de tots aquests objectius condueix a una millora de la informació pública, a la incentivació del compliment de les condicions sanitàries per part dels operadors econòmics (minoristes, restauradors, etc.), a la millora de la gestió del risc per l’autoritat competent (municipis i comunitats autònomes bàsicament), i a la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (finalitats pròpies de la normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern). Sense oblidar, que serveix fonamentalment pels interessos públics dels drets dels consumidors i de la protecció de la salut pública.

De ben segur, i per als anys vinents, un dels elements més motivador i disruptor per a millorar la qualitat i la seguretat alimentària dels establiments alimentaris del nostre país serà la publicació i l’accés a la informació generada per l’exercici de la competència del control oficial alimentari i el benchmarking positiu que comportarà tant pel que fa a les autoritats competents de control oficial com pels operadors econòmics de l’àmbit alimentari (fabricació, restauració i la venda minorista). Esperem i desitgem que ara que s’inicia una nova legislatura en l’àmbit dels ens locals, s’enceti un procés d’innovació en transparència pel que fa al control oficial alimentari.

Xavier Llebaria Samper
Sub-director General de Coordinació de Salut Pública
Agència de Salut Pública de Catalunya