El porc és un mamífer descendent del porc senglar salvatge Sus scrofa, originari de l'Àsia Menor. La seva domesticació es va iniciar a l’Orient Mitjà fa uns 13.000 anys, encara que també es va produir un procés paral·lel de domesticació a la Xina. La carn de porc, suau, tendra i de color rosa pàl·lid, és actualment una de les més consumides al món.

A l’hora de la compra escolliu una peça d’aparença lleugerament humida i fixeu-vos que la grassa que contingui sigui de color blanc i ferma. Tot i que la carn porcina tradicionalment s’ha considerat un producte molt gras i se li ha donat un paper secundari dins de la classificació de l’alimentació saludable, cal destacar la seva quantitat de proteïnes, que són d’alt valor biològic, així com el seu contingut en minerals com el potassi, fòsfor, zinc i ferro. També és una font de vitamines A, D, E, K i vitamines del grup B. El contingut de greix del porc depèn de la raça, el sexe, l’edat, l’alimentació i també de la peça de l’animal; el llom és la zona on s’acumula un menor percentatge i les costelles la que més. Aquest greix és ric en àcids grassos saturats (que són poc saludables ja que fan pujar el colesterol en sang) i també en àcids grassos mono insaturats.

Del porc s’aprofita la cuixa, el coll, les costelles, el maluc, l’espatlla, els peus, la galta, etc. A més a més, a partir de la carn, el greix, diversos òrgans, l’intestí i la sang, també es preparen embotits com la botifarra, el xoriço, la sobrassada i el fuet.

Algunes religions com l’hebrea i la musulmana en prohibeixen el seu consum, aquí però, el porc té un paper fonamental dins la cultura catalana ja que forma part de moltes festes, plats i especialitats culinàries del territori.

Gaudiu d'aquestes dues receptes que us proposem plenes de color i sabor, i animeu-vos a provar les diferents parts del porc per descobrir quina us agrada més! Recordeu que dels embotits i processats se’n recomana un consum ocasional i amb moderació.

I per aconseguir l’equilibri, recordeu, fruites i verdures 5 al dia.