El pebrot és el fruit de la planta Capsicum annuum que pertany a la família de les Solanaceae, la mateixa que el tomàquet, la patata i l’albergínia. La planta del pebrot és originaria de Mèxic, Bolívia i Perú, i es va començar a cultivar a Europa a partir del segle XVI.

El seu cultiu necessita llum i exigeix un clima càlid. Existeixen moltes classes de pebrots segons la forma, color i sabors. Dins dels pebrots dolços hi trobem tres grans varietats: California, Lamuyo i Italià. El de color verd i allargat acabat en punta és la varietat Italià, i dels pebrots vermells més populars en distingim dos tipus: Califòrnia (més curt i ample) i el Lamuyo (més llarg que ample).

El pebrot és una hortalissa de baix contingut energètic, on el component més abundant és l’aigua, seguida dels hidrats de carboni (el pebrot vermell té quasi el doble que els pebrots verds), i el seu contingut en proteïnes és baix. Tant els pebrots vermells com verds, són una bona font de vitamina C i beta carotens (precursor de la vitamina A), components que li atorguen poder antioxidant. Algunes varietats de pebrot, com per exemple el xili, contenen capsaïcina, que és un component que dona gust picant i irritant.

La seva comercialització pot ser en fresc, dessecat i també en conserva. Es pot consumir cru, cuit al forn, rostit... Per exemple, en cru es pot afegir en una amanida de llenties o cigrons, quan es cou al forn, es pot menjar escalivat amb altres hortalisses com l’albergínia, la ceba, .... o també com acompanyament en un plat de carn o peix.

Descobriu totes les varietats de pebrot que hi ha en el mercat i proveu de cuinar la infinitat de receptes possibles!

Recordeu també prendre les 5 peces de fruita i verdura al dia.