La regulació de la transparència en l’activitat pública és un dels pilars bàsics de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta regulació entén la transparència com una obligació a càrrec de l’Administració, que ha de facilitar de manera proactiva –és a dir, sense necessitat de demanda expressa– la informació sobre dades i continguts de diversa naturalesa que són referencials respecte de la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i la gestió dels recursos públics. D’aquesta manera es dona compliment al mandat de l’article 71.4 de l’Estatut d’autonomia, que obliga l’Administració de la Generalitat a fer pública la informació necessària perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió.

Per tractar el tema de la transparència en l’àmbit específic de la seguretat alimentària, el passat 12 de desembre, la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de la Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya van organitzar la XII Jornada sobre Seguretat Alimentària i Administració Local, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, especialment respecte als resultats del control oficial.

El diputat de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Enric Llorca, que va ser l’encarregat de cloure la jornada, va afirmar que «aplicar la transparència com a base de la gestió del risc és una gran oportunitat de millora per a les administracions locals, en especial per a aquelles que disposen de menys recursos». Amb tot, Llorca va matisar que «cal, però, invertir esforços, recursos i augmentar la col·laboració entre administracions per traçar conjuntament un sistema comú i objectiu a tot Catalunya, que permeti oferir a la ciutadania la informació pertinent, de forma clara, entenedora i en el moment oportú».

La Llei determina d’una manera molt àmplia els diversos continguts de l’obligació de transparència (informació institucional i organitzativa, gestió econòmica i pressupostària, informació de rellevància jurídica, programació i planificació, contractació pública, activitat subvencional, etc.), i les regles a les quals resta sotmesa, especialment aquelles que han de garantir el seu fàcil accés, consulta i comprensió, la seva neutralitat, la seva actualització, així com els límits que deriven de la protecció d’altres drets.

El diputat de Salut Pública i Consum va reblar el seu discurs assegurant que «transparència i seguretat alimentària són aliades per a uns municipis amb més seguretat, salut, benestar, amb una ciutadania activa, informada i compromesa».