Butlletí EspaiS@lut
Febrer 2020 - #93

El Servei de Salut Pública informa

Joves i begudes energètiques: repte per a la salut pública?

© Shutterstock.com / PPDSchaiwut

© Shutterstock.com / PPDSchaiwut

Estudi publicat a Gaceta Sanitaria sobre prevalença i factors associats a la demarcació de Barcelona.

Tot i que molts estudis han mostrat que el consum excessiu d'aquests productes s'associa a problemes de salut -principalment a causa de l'elevat contingut en cafeïna-, el consum de begudes energètiques en població adolescent i els factors que s'hi associen han estat escassament estudiats en el nostre context. Tot i que a ningú mínimament observador de la realitat als nostres municipis se li escapa que és un fenomen molt present.

Els estudis disponibles assenyalen que la població adolescent és la que més en consumeix. A les alteracions conegudes del sistema cardiovascular i neurològic, així com als problemes per agafar el son, cefalees, irritació i fatiga, hi hem de sumar el fet rellevant que els adolescents encara estan en fase de desenvolupament. A més aquest consum està associat amb formes d’oci no saludable, i amb la barreja amb d'altres consums nocius.

És per això que des de la Secció d’Informació i Anàlisi del Servei de Salut Pública de la Diputació vam decidir aprofundir en l’estudi del consum i dels factors relacionats. Aprofitant que l’enquesta d’hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d’ESO pregunta específicament pel consum d’aquests productes i, a més, capturem multitud de factors contextuals, sociodemogràfics i relacionats amb la salut.

A partir de 8.078 enquestes realitzades a alumnes de 4t d’ESO de 41 municipis de la demarcació de Barcelona (mostra representativa de la demarcació), es va estudiar la prevalença i freqüència en el consum de begudes energètiques, i l’associació amb variables sociodemogràfiques i d’hàbits de salut, fent la modelització per tal de veure quins són els factors amb una associació més rellevant.

El 30,9% dels alumnes de 4t d’ESO enquestats havia consumit begudes energètiques en l'última setmana, xifra que inclou l’11,9% que en consumeix diàriament. Segons el model, els principals factors sociodemogràfics per a un consum setmanal o superior el trobem en ser noi (43,6% de prevalença), ser migrant de primera generació (46,8% de prevalença), i ser fill de pares sense estudis (51%). Cal assenyalar que la intersecció d’aquests tres factors són els subgrups de més consum.

Pel que fa als hàbits relacionats amb la salut, la modelització -feta per evitar confusions en les associacions- assenyala que els principals factors de risc relacionats amb el consum són: no esmorzar (Odds Ratio: 1,53, IC 95%: 1,17-2,00), la pràctica esportiva (OR: 1,40; IC 95%: 1,11-1,75), el consum habitual d'alcohol (OR : 1,51; IC 95%: 1,19-1,91) i de tabac (OR: 1,79; IC 95%: 1,33-2,41), així com un pitjor rendiment escolar (OR: 2,21; IC 95 %: 1,47-3,32). Destaca també l’associació amb altres factors: accidentabilitat, ús excessiu d’internet, quedar freqüentment amb amics entre setmana, i l’oci nocturn.

En clau de polítiques de promoció de la salut locals cal assenyalar que el model situa que els municipis menors de 20.000 habitants tenen una associació significativa amb el consum (OR 1,31; IC 95% 1,09 – 1,57) comparats amb els majors de 50.000 habitants.

Finalment, en l’anàlisi de la interacció amb la qüestió del gènere es va trobar que tot i que en les noies la prevalença de consum setmanal és menor (18,7%) que en els nois (43,6%), en les noies l’increment de consum és més accentuat amb la progressió de l’edat (dels 14 als 17 anys).

L’associació amb el consum de tabac i alcohol, així com amb el major ús de substàncies psicoactives, pràctiques sexuals insegures, comportaments violents i accidentabilitat requereixen una aproximació integral si es vol abordar exitosament aquesta confluència de conductes i hàbits de risc. Sense oblidar la complexitat generada per l’associació amb un hàbit saludable, com és la pràctica esportiva.

Disposar doncs d’aquestes dades i analitzar-les és el primer pas per a dissenyar unes polítiques locals de prevenció i promoció eficient, així com per a regular a escala autonòmica i estatal el consum d'aquestes begudes .

En l’estudi es poden veure totes les taules i resultats ampliats, discutits i comentats. Aquest estudi ha estat publicat a Gaceta Sanitaria, revista científica de referència en el camp de la salut pública.

Podeu trobar l’estudi complet, així com un resum a:

http://www.gacetasanitaria.org/es-prevalencia-factores-asociados-al-consumo-avance-S0213911119302547

Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #93 - Febrer 2020

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat

 

Youtube  Comunitat virtual  Twitter  RSS