Cada any, s’estima que es produeixen 400 milions de tones de plàstic al món i només un 9% es recicla, segons les Nacions Unides. La meitat del plàstic que utilitzem en el nostre dia a dia són articles d'un sol ús, com envasos o palletes. El plàstic d'un sol ús té una vida útil mitja de 12 a 15 minuts, però pot trigar entre 400 i 1.000 anys a desintegrar-se.

Per aquest impacte al planeta, els microplàstics s’han convertit recentment en un tema de debat i de preocupació per part de la població, inclosos el sector públic i la comunitat científica, on és un camp de recerca creixent.

Què són els microplàstics?

Els microplàstics són peces molt petites de plàstic que contaminen el medi ambient. Tot i que no hi ha consens sobre la mida a partir de la qual pot considerar-se microplàstic, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units utilitza el paràmetre de menys de cinc mil·límetres de diàmetre per classificar-los.

També parlem de nanoplàstics per referir-nos a un subconjunt més petit, generalment menor d’un micròmetre de longitud. Els nanoplàstics són la fracció més abundant i rellevant biològicament, ja que són respirables i poden travessar el tracte gastrointestinal, arribar a la circulació sistèmica i als òrgans diana.

Els microplàstics poden ser de dos tipus: primaris, és a dir, fabricats específicament en una mida ja micro (per exemple, abrasius industrials, plàstics utilitzats en cosmètics) o secundaris, és a dir, formats per la fragmentació i la meteorització d’articles de plàstic més grans. La forma és variable i inclou esferes, partícules irregulars, fibres, pel·lícules, etc.

On els trobem?

En les darreres quatre dècades, les concentracions d’aquestes partícules han augmentat significativament als oceans. Podrien haver fins a 51.000 milions de partícules microplàstiques al mar i oceans, segons van declarar les Nacions Unides el 2017.

Cal dir que les fonts de l’entorn són múltiples i inclouen la superfície de la carretera, el desglossament de les pintures de carretera, les deixalles de desgast dels pneumàtics, els tèxtils, l’abrasió d’objectes (per exemple, les soles sintètiques de les sabates), les gespes artificials, les fibres tèxtils i els cosmètics, entre altres.

Estudis recents mostren que els microplàstics poden estar presents en alguns aliments com ara aquells que provenen del mar (peixos, mol·luscs), entre d’altres. També s’han trobat microplàstics a l’aigua de consum, tant a l’aigua de distribució pública com a les aigües embotellades, on els nivells són més alts. Finalment, els microplàstics també poden estar a l’aire que respirem, ja que s’han trobat a l’atmosfera de les ciutats i en entorns naturals.

Com poden afectar la nostra salut?

Durant els darrers anys, el focus s’ha posat en l‘impacte dels microplàstics sobre el medi i la fauna marins. El nombre de recerques científiques ha augmentat, juntament amb l'interès públic i de les institucions.

Els microplàstics impliquen diverses exposicions alhora. Per una banda, tenim la partícula pròpiament, que pot ser de diversos tipus de polímer (com pot ser polietilè PE, polipropilè-PP, polietilè tereftalat-PET, poliestirè-PS, clorur de polivinil-PVC, policarbonat-PC, poliamida-PA, poliuretà-PUR, etc.), i de diverses formes i mides. En segon lloc, els microplàstics contenen additius que es fan servir en la producció del plàstic (bisfenol A, ftalats, eters de difenil polibromats, colorants de cadmi, entre d’altres). En tercer lloc, la superfície del microplàstic pot ser un focus de concentració de contaminants ambientals (com ara pesticides i altres contaminants orgànics persistents). Finalment, els microplàstics poden ser portadors de microorganismes adherits a la superfície.

Ara per ara, es desconeix els possibles impactes per a la salut. L’àmbit científic està posant esforços per estudiar la magnitud de l’exposició de la població, la contribució relativa de les diferents vies d’exposició, la caracterització de l’exposició per les diferents rutes, la càrrega corporal i les possibles conseqüències de tot això per a la salut.

 

Cristina Villanueva
Investigadora Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal),
centre impulsat per ”la Caixa”