Un dels objectius de la Salut Pública és la promoció d’entorns urbans saludables per a la ciutadania considerant tant el medi natural, l’espai públic, l’habitatge com els aspectes relacionats amb els estils de vida personal.

La legislació atorga atribucions a les corporacions locals en matèria d’inspecció i control sanitari de bens immobles. La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya estableix que els ajuntaments tenen competència en matèria de control sanitari d'edificis, habitatges i llocs de convivència humana. Un habitatge ha de complir uns requisits de seguretat, accessibilitat, superfície-habitant, ventilació, il·luminació i condicions higièniques que determinen les condicions d’habitabilitat.

Les dades estadístiques ens mostren que avancem cap a un món cada cop més urbanitzat, amb els seus avantatges i inconvenients. Sovint ens trobem a les ciutats amb situacions d’insalubritat en solars, locals i immobles que, bé per conductes personals d’abandonament del manteniment o per ocupació il·legal, originen problemes de salut per a la comunitat. Un cas particular són aquelles persones que presenten patrons de conducta alterats que acumulen andròmines i escombraries i suposen un risc per a la salut pública que els tècnics municipals han de gestionar.

Aquesta necessitat d’abordar els problemes d’insalubritat en habitatges va originar l’elaboració, a l’any 2006, d’una eina que recollia una sèrie de casos reals i les solucions aportades pels equips municipals. Posteriorment, a l’any 2014, es va realitzar una actualització recollint els canvis normatius que s'havien produït des de 2006, amb un nou format "on line" de fàcil utilització.

La derogació de la llei 30/1992 de Regim Jurídic i Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu Comú de les administracions públiques i per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic ha motivat la revisió actual de l’eina.

Ara, febrer de 2020, els documents vinculats estan actualitzats a 31 de gener de 2020. A partir d’aquesta data, els documents que facin remissions a preceptes de la legislació bàsica de l’Estat, o de la legislació autonòmica s’entenen automàticament modificats i/o substituïts.