La contaminació de l'aire té efectes en la salut a curt termini, és a dir, immediatament després d'una exposició aguda, i també a llarg termini, o el que és el mateix, després d'una exposició crònica. Els efectes a curt termini solen succeir després de pics de contaminació, que són nivells puntuals relativament alts que duren en general uns dies i que són deguts a situacions concretes. Actualment, a Europa occidental, les causes més freqüents de pics de contaminació atmosfèrica són meteorològiques, per exemple, diversos dies seguits sense vent o pluja o canvis bruscos de temperatura. Hores o dies després d'aquests pics de contaminació, s'observen efectes en la salut, entre els quals figuren un augment de la mortalitat, de les hospitalitzacions, d'infarts, d'ictus, etc.

Els efectes a llarg termini es donen després d'exposicions a nivells no excessivament alts de contaminació atmosfèrica perllongats durant mesos o anys. Aquests efectes s'observen fins i tot amb nivells de contaminació atmosfèrica per sota dels límits reglamentaris. Els efectes en salut associats a l'exposició a llarg termini són molts i inclouen, entre d'altres, mortalitat prematura, càncer pulmonar, malalties respiratòries i cardiovasculars, baix pes al néixer, etc.

De la mateixa manera, els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre l'asma també poden ser aguts i crònics.

La investigació d’aquests efectes va començar a finals dels anys 70 amb l’estudi de les relacions de l'exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica amb la mortalitat i les hospitalitzacions i al centrar-se en les causes respiratòries, incloses les relacionades amb l'asma. Molts estudis van mostrar que després de pics de contaminació les persones que patien asma tenien més probabilitats de tenir una crisi, de ser hospitalitzades, d'acudir a urgències o al metge, d'usar medicació i de faltar a la feina o a l'escola com a conseqüència de l'asma. Entre aquests estudis, hi ha diversos que incloïen la ciutat de Barcelona, posant en evidència que el carboni negre i el diòxid de nitrogen (NO2) estaven associats amb les visites a urgències per asma en tota la població, encara que en nens i nenes les admissions diàries van augmentar significativament amb el diòxid de sofre (SO2) i no significativament amb carboni negre i NO2. Anys més tard, a Europa es va adoptar de manera generalitzada el mesurament rutinari de les partícules en suspensió (PM), un altre dels principals contaminants de l'aire, la qual cosa va permetre confirmar que els pics de contaminació per partícules també s'associaven amb un major nombre de ingressos per asma en menors i adults.

Quant als efectes a llarg termini, a principis dels anys 2000 un grup d'investigadors a Califòrnia, Estats Units, va demostrar que els nens i nenes que vivien més a prop de vies amb més trànsit tenien més probabilitat de desenvolupar asma. Després d'aquest estudi, molts altres han trobat associacions entre exposició a la contaminació atmosfèrica i desenvolupament de l'asma en la infància. En els últims anys, diverses revisions sistemàtiques i metaanàlisis, és a dir, estudis que compilen els resultats d'altres recerques anteriors, donen suport a l'evidència d'una associació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica a llarg termini i el desenvolupament de l'asma en la infància.

Una cosa que sembla important esmentar arribat aquest punt és que un sol estudi no és suficient per establir una associació causal, sinó que fa falta un conjunt d'estudis per confirmar o no associacions entre exposicions ambientals i efectes en la salut. En la literatura científica sempre trobarem resultats que en una primera lectura poden semblar contradictoris, ja que uns estudis troben associacions i altres no. Els estudis sobre asma i contaminació atmosfèrica no són aliens a aquesta contradicció aparent, ja que no tots han trobat una associació. En aquests resultats dispars intervenen factors diversos, com la qualitat de la recerca; que el nombre de participants sigui massa baix com per establir associacions; que els efectes en la salut no siguin iguals a tot arreu i en tot tipus de poblacions; que els contaminants estudiats no siguin els mateixos; que no es mesuri bé l'exposició a la contaminació; o que no estiguin ben definits els casos d'asma. En aquest mateix sentit, la durada i el moment de l'exposició també podrien ser particularment importants pel que fa a la salut respiratòria en els nens. Cada vegada hi ha més estudis que mostren que l'exposició a la contaminació durant l'embaràs pot tenir conseqüències sobre la salut respiratòria de nens, nenes i adolescents en fases posteriors de la seva vida.

Recentment s'han publicat dos estudis sobre contaminació atmosfèrica i asma que, a priori, podrien semblar contradictoris. El primer d'ells es va servir de les conclusions d’altres estudis anteriors que sí que havien trobat relació entre contaminació atmosfèrica i asma infantil per fer un càlcul estimat del número de casos que podrien deure’s a aquest factor ambiental a Barcelona. La conclusió va ser que fins gairebé la meitat dels casos d’asma infantil que es produeixen a la ciutat podrien atribuir-se a la contaminació atmosfèrica.

No obstant això, en un altre estudi que hem coordinat des de l'Institut de Salut Global de Barcelona i l'INSERM francès i que inclou dades de cinc cohorts Europees, no hem trobat associació entre contaminació atmosfèrica i asma. Hi ha diverses raons que podrien explicar això. D'una banda, podria ser degut a problemes metodològics, ja que no totes les cohorts van definir l'asma d'exactament la mateixa manera. També podria haver errors en la manera en què es va mesurar la contaminació, problemes que són inherents a la majoria dels estudis d'aquest tipus. No cal descartar tampoc la possibilitat que en la població inclosa en l'estudi realment no es doni una associació entre exposició atmosfèrica i asma, ja que les cohorts europees que incloem són recents, amb nens i nenes de menor edat que en la majoria dels estudis anteriors, la qual cosa és rellevant si es té en compte que l'aparició de l'asma pot donar-se a edats més tardanes. De la mateixa manera, les i els participants en aquest estudi van estar exposats a nivells més baixos de contaminació que en estudis anteriors, ja que al llarg dels últims anys s'ha produït un descens en les concentracions de contaminants en l'aire a Europa, la qual cosa és molt bona notícia.

Més enllà d'aquests exemples que il·lustren que la ciència —i l'epidemiologia ambiental, en particular— no sempre avança en línia recta, no cal oblidar que, com la gran majoria de les malalties, l'asma és multicausal. És poc probable que la contaminació per si sola en sigui la causa, i molt més que ho sigui en combinació amb altres factors, com podria ser la susceptibilitat familiar, entre d’altres. L'asma és, a més, una malaltia complexa, que té diverses maneres d'expressar-se, per exemple, amb o sense al·lèrgia. La contaminació podria tenir un impacte diferent segons si l'asma va començar molt d'hora en la infància o en l'adolescència, o si la persona és al·lèrgica o no. Els diferents contaminants podrien tenir efectes diferents segons el subtipus de malaltia. Per això, és important seguir fent recerca per intentar contestar aquestes preguntes de la manera més fina i fiable possible i aclarir tots els dubtes que encara queden. En resum, el conjunt de l'evidència actual confirma que els pics de contaminació atmosfèrica estan associats a un empitjorament de l'asma en els pacients que pateixen la malaltia, però l'exposició a llarg termini també està associada amb el desenvolupament de la malaltia. Els nens i nenes que estan més exposats de manera crònica a la contaminació atmosfèrica, encara que sigui a nivells relativament baixos, tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia, i quan hi ha pics de contaminació els i les menors amb asma tenen més risc de patir una crisi .

Bénédicte Jacquemin
Investigadora
Institut Nacional d'Investigació Mèdica i de Salut de França (INSERM)
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa"