La sípia anomenada de forma científica Sepia officinalis és un mol·lusc cefalòpode que habita en aigua salada a zones de sorra i roca des de les Illes Britàniques fins a la mar Mediterrània i costes del Marroc. La posta d’ous es realitza sobre els coralls on injecta tinta dins els ous amb l’objectiu d’enfosquir-los i així passar més desapercebuts de possibles depredadors.

Presenta un cos ample, ovalat i aplanat amb aletes que recorren tot el cos. A l’última part del tub digestiu hi desemboca la bossa de tinta, la qual és utilitzada com a sistema de distracció davant els depredadors. D’altra banda, també com a sistema de defensa és capaç de canviar de color per tal de mimetitzar-se amb el medi i passar desapercebuda dels seus depredadors.

S’alimenta de crustacis i peixos petits, i la seva temporada de pesca òptima és entre els mesos de març i maig. El seu sistema de captura és mitjançant el tremall i l’arrossegament, i tot i que no te talla mínima legal, la seva longitud sol oscil·lar entre el 10 i els 40 cm.

La seva carn és molt baixa en greix i d’elevat contingut proteic d’alt valor biològic, convertint-la en una excel·lent opció per a dietes amb certa restricció calòrica i control de greixos.

És un aliment ric en iode, essencial per al correcte funcionament de la glàndula tiroide, que regula el creixement cel·lular. També cal destacar el contingut en minerals com el zinc, magnesi, potassi i sodi i vitamines A, B3 i la B9. A més a més, té un important contingut en colesterol per tant les persones amb el colesterol alt no n'han d'abusar.

A la cuina és un peix força agraït tant a l’hora de netejar com de menjar ja que no té espines i això el fa més fàcil de menjar per als nens.

La sípia ofereix moltes possibilitats culinàries, ja que la podem cuinar a la planxa amb all i julivert, estofada amb patates, farcida, amb mandonguilles o bé formant part d’arrossos i fideuada amb la seva pròpia tinta o sense.

Gaudiu d’aquest excel·lent cefalòpode i recordeu consumir 5 racions de fuites i verdures al dia.