Hem vist al llarg del desenvolupament d’aquesta pandèmia de la COVID 19 la implicació de 4 factors importants: sistema sanitari, genètica i factors de risc de les persones, estils de vida i medi ambient.

Actualment per explicar els determinants de salut es sol utilitzar el mapa de salut de Barton and Grant de 2006 que desenvolupa conceptualment les idees de Dahlgren and Whitehead de 1991. Aquesta és una eina molt útil per explicar la importància dels diferents factors en el desenvolupament de les malalties cròniques, però no pel desenvolupament de malalties infeccioses agudes, com el cas del coronavirus.

Aquest mapa de salut deriva de l’esquema de Marc Lalonde, 1974, originalment pensat per veure la importància relativa dels factors determinants de la salut en les malalties cròniques i comparar-los amb el repartiment de la despesa en salut.

 

La importància d’aquest primer “model Lalonde” es fonamenta en el seu enfocament holístic i en considerar la salut de les persones en totes les seves dimensions. Això és aplicable tant en el desenvolupament de malalties cròniques com agudes.

Podem explicar la importància dels diferents factors implicats en el desenvolupament del coronavirus, dins d’aquest marc conceptual.

Els poders públics han de prendre decisions basades en l’evidencia científica proporcionada pels Sistemes d’Informació i Anàlisi en Salut Pública i les mesures a prendre estan relacionades amb dos binomis:

1. Binomi biologia humana/herència genètica i sistema sanitari
2. Binomi estils de vida i medi ambient

 

Binomi biologia humana/herència genètica i sistema sanitari

El virus SARS-CoV-2 és un virus RNA silenciós, que pot penetrar a les cèl·lules hoste, com a un cavall de Troia, i fer-se propietari del reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi per fabricar nous virus. Es formen milers i milers d`unitats en 24 hores. El nostre sistema immunitari triga al voltant de 2 a 3 setmanes per donar una resposta immune adequada

El sistema d’assistència sanitària s’ha vist sorprès per una nova malaltia, la COVID 19, que ha mostrat una especial virulència, de la que es desconeix la seva fisiopatologia, i que provoca diverses manifestacions simptomàtiques, alhora que s’ha trobat que factors de risc com l'edat, l'obesitat, la hipertensió i les malalties subjacents dificulten la resposta en front del virus i poden ocasionar la mort de les persones afectades.

En aquestes circumstancies el personal sanitari (el personal de trinxera), d’alguna manera s’ha reinventat i amés d’ajudar als pacients a alleugerar els símptomes, amb la col·laboració de grups d’investigadors ha provat múltiples intervencions terapèutiques diferents a mode de prova/recerca, mai s’havien abocat tants esforços i per tanta gent diferent per intentar trobar un tractament efectiu. Tot i així, se sap que l’arsenal terapèutic més eficient enfront dels virus és la vacuna, i existeixen també diferents grups de recerca que estan treballant en aquesta línia, el que obre un forat a l’esperança.

 

Binomi estils de vida i medi ambient

Aquest binomi ha estat la clau per la reducció del nombre de casos potencials de coronavirus que haurien col·lapsat el sistema sanitari i produït moltes més morts.

Els programes derivats del canvi d’estils de vida: confinament a la llar, el distanciament físic (1,5 a 2 m) i les mesures d’higiene individuals (ús de mascaretes, rentat de mans) han demostrat la seva eficàcia per combatre aquesta pandèmia.

Les mesures medi ambientals col·lectives (neteja i desinfecció d’equipaments, roba, estris i mobiliari, medis de transport, espais públics i higiene dels aliments) també són eficaces.

Per ressaltar la importància dels estils de vida i del medi ambient, en la lluita contra el COVID-19, es pot veure el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=vBvFkQizTT4.