Conèixer l’evolució i l’impacte de la pandèmia és important per a la presa de decisions dirigides a protegir la salut de la població. Amb aquesta finalitat, la Secció d’Informació i Anàlisi del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona elabora un informe que ofereix una anàlisi de les dades aportades per les autoritats sanitàries (Informe sobre l’evolució de la COVID-19 a Catalunya, ubicat a l’apartat “Anàlisi de les dades. Diputació de Barcelona”).

L’informe pretén facilitar als ajuntaments el seguiment de la situació a través del resum i l’anàlisi de les dades que ofereixen el Ministeri de Sanitat i la Generalitat de Catalunya. És per això, que posa a l’abast dels municipis la informació sobre l’evolució de la pandèmia amb l’intent de fer-la més comprensible tant per als càrrecs electes com per al personal tècnic municipal.

L’informe recull l’anàlisi de l’evolució dels casos confirmats, els casos greus i les defuncions per la COVID-19 a Catalunya; les característiques sociodemogràfiques de les persones afectades per la malaltia i l’impacte que està tenint en diferents àmbits (hospitals, residències de gent gran, domicilis i centres sociosanitaris). Aquest informe s’actualitza setmanalment.

Des de l’inici de l’actual crisi sanitària, els criteris i la disponibilitat d’informació han anat variant. És per això que l’informe es realitza amb cura perquè resulta difícil avaluar sèries temporals o tendències de la COVID-19.

Algunes de les dades utilitzades per informar de la pandèmia causada pel SARS-CoV-2 són:

• Els casos
• Les defuncions
• Altres: ingressos a UCI, altes hospitalàries i personal sanitari contagiat

 

Els indicadors de casos

Des de l’inici de la crisi sanitària, els casos confirmats corresponen als casos positius detectats amb PCR en l’àmbit hospitalari. A Catalunya, des del 15 d’abril, el Departament de Salut informa tant dels casos positius detectats (per PCR i tests ràpids) com dels casos sospitosos declarats per un professional sanitari en els diferents àmbits: hospitals, residències de gent gran, domicilis i centres sociosanitaris.

En l'àmbit estatal, el seguiment de casos es pot fer al web del Ministeri de Sanitat. Per una altra banda, l’Institut de Salut Carlos III publica periòdicament un informe que contempla aspectes demogràfics, clínics i epidemiològics de la malaltia; i també publica taxes epidemiològiques per comunitats autònomes, com el creixement de la pandèmia en les darreres setmanes i el número reproductiu bàsic instantani (Rt).

A Catalunya, la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya publica periòdicament un informe tècnic que aprofundeix en l’anàlisi del perfil dels casos.

Els casos (positius i sospitosos) es poden consultar a:

• Mapa interactiu de casos per municipi, comarca i província (AQuAS)
• Mapa interactiu de casos per ABS (AQuAS)
• Quadre de comandament amb resultats per Regions Sanitàries (AQuAS)
• Dades obertes de casos per municipi i ABS segregats per sexe (Portal de Transparència)

La utilització dels casos com a indicador presenta diverses limitacions derivades bàsicament de la disponibilitat de les proves diagnòstiques i els problemes de qualitat d’aquestes.

 

Els indicadors de mortalitat

La dada utilitzada des de l’inici de la crisi és el nombre de defuncions en l’àmbit hospitalari en què la causa certificada és la COVID-19 (casos en què s’ha realitzat una prova diagnòstica i ha donat resultat positiu). L’evolució d’aquest indicador es pot consultar a l’IDESCAT, tant per a Catalunya com per al conjunt de l’Estat, ja que recull les dades del Departament de Salut i del Ministeri de Sanitat.

A partir del 15 d’abril, la Generalitat de Catalunya proporciona d'una banda les defuncions hospitalàries de casos confirmats i de sospitosos, i d'altra, les defuncions comunicades per les empreses de serveis funeraris, que inclouen tant les confirmades com les sospitoses en els àmbits on s’han produït: hospitalari, residències de gent gran, domicili i centres sociosanitaris.

Des del 17 d’abril, els comunicats del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya inclouen un PDF amb detall de les defuncions per regions sanitàries. Les dades de defuncions es poden consultar a:

• Mapa de mortalitat per comarques (AQuAS)
• Mapa de calor de defuncions per regió sanitària (AQuAS)
• Dades obertes de defuncions per comarques, segregades per sexe (Portal de Transparència)

L’indicador de mortalitat també presenta limitacions derivades de la disponibilitat de realitzar proves diagnòstiques i autòpsies per confirmar la causa de la mort.

Un indicador complementari que ofereix una aproximació són els excessos de mortalitat general per totes les causes del Sistema de Monitorització de la Mortalitat (MoMo), que ofereix dades de mortalitat per totes les causes per comunitats autònomes, tant en els seus informes com en el quadre de gràfics i dades obertes. Mencionar que aquesta font també té limitacions derivades del retard dels registres civils.

Pel que fa als indicadors de letalitat, aquests es publiquen desglossats per factors com edat per al conjunt de l’Estat i amb comparativa internacional a l’informe sobre l’actualització de la malaltia per SARS-CoV-2 al que s’enllaça en aquest web del Ministeri de Sanitat.

 

Altres indicadors

A banda de casos i mortalitat, hi ha altres dades interessants per comprendre l’evolució de la pandèmia:

• Els ingressos a UCI (casos greus) com a indicador de la gravetat dels casos diagnosticats (en l'àmbit estatal, informes de l’Institut de Salut Carlos III; per a Catalunya, comunicats diaris del Departament de Salut).
• Les altes hospitalàries es poden consultar al web de l’IDESCAT. Des del 17 d’abril, el Departament de Salut ofereix aquesta dada per regions sanitàries en els PDF annexos als comunicats diaris.
• El personal sanitari contagiat (en l'àmbit estatal, informes de l’Institut de Salut Carlos III; per a Catalunya, comunicats diaris del Departament de Salut que, des del 15 d’abril, també informa del personal contagiat que treballa a les residències de la gent gran).

A l’apartat “Situació de la Pandèmia” de la web del coronavirus del Servei de Salut Pública trobareu l’enllaç a les fonts oficials mencionades i a d’altres que també poden ser d’interès per seguir l’evolució de la COVID-19 a Catalunya, l’Estat, Europa i el món.

Som conscients de la dificultat que suposa per als ajuntaments gestionar la informació relativa a les dades i la limitació que planteja no tenir tota la informació desagregada per municipi. La situació causada per la COVID-19 ha de servir d’aprenentatge per millorar la vigilància de la salut pública amb l’objectiu d’afrontar aquesta crisi sanitària, econòmica i social; per protegir la salut de les persones amb les millors condicions possibles; i també per donar resposta a situacions similars en el futur.