Sovint es diu que en paral·lel a la pandèmia del SARS-CoV-2 hi ha una infodèmia, és a dir una distribució massiva d’informació poc útil, confusa, sensacionalista o errònia. En un context d’incertesa profunda i de desconeixement sobre el que és un nou fenomen -per al qual no tenim les cartes de navegació completes- poder disposar d’informació fiable es converteix en una prioritat per als actors locals. I més, amb l’estrès que ha suposat per als limitats recursos locals, l’augment de les necessitats d’atenció.

En primer lloc, un cop assumit el marc normatiu, per poder dissenyar unes bones polítiques públiques en l’àmbit de la salut així com a la resta d’àmbits, cal saber allò que sabem, però també allò que no sabem de la pandèmia. En aquest sentit, l’ISGlobal presenta alguns documents divulgatius molt interessants: una actualització periòdica de les novetats científiques, la pàgina Preguntes-respostes, i el resum de les principals llacunes de coneixement científic.

Molts ajuntaments comencen a impulsar diverses polítiques i intervencions, tant per fer front a l’emergència sanitària com per a la multitud de reptes derivats en l'àmbit de la salut i a la resta d'àmbits competencials (en aquest article del BMJ en anglès per exemple se’n poden visualitzar alguns sobre l’impacte del distanciament social).

Els reptes són múltiples, i afecten tots els àmbits, amb la necessitat de repensar-los tots. La mobilitat urbana i el transport, l’adequació del comerç, l’ús dels espais públics, entre d’altres, requeriran, doncs, noves aproximacions. En aquesta línia, alguns municipis són pioners i comencen a posar en marxa noves polítiques. Alhora, entitats supralocals com l’ACM i la FMC, alguns consells comarcals, la Diputació de Barcelona, o la FEMP comencen a difondre experiències i recomanacions en les seves webs i comunicacions.

Els reculls de bones pràctiques i recomanacions per a l’àmbit local seran documents molt necessaris per transitar aquests nous temps, per saber què funciona i què no. En aquest sentit, moltes institucions i organismes aniran creant documents basats en l’evidència de programes i intervencions locals. De moment, però, volem posar al vostre abast alguns que han aparegut en l’àmbit internacional amb mirada local (la majoria de recursos estan de moment en llengua anglesa): ONU-Habitat posa l’accent en transport i habitatge; el Comité Europeu de les Regions proporciona una plataforma d’intercanvi d’experiències; l’European Spatial Planning Observation Network facilita un repositori d’experiències, recursos i evidències, de manera similar a com ho fa C40; Eurocities ensenya, en forma de notícies actualitzades, les respostes de diverses ciutats; la Comissió Europea i l’Intelligent Cities Challenge comparteixen els materials de dos webinars sobre respostes locals; l'OCDE ha compartit un document sobre l’acció local vers la COVID-19; i la Xarxa Local d’Acció en Salut d’Andalusia ha creat un recull digital de les iniciatives dels municipis d’Andalusia.

Us convidem doncs a conèixer les experiències d'altres ajuntaments, sigui des de la comunitat virutal Salut Pública Local en xarxa de la Diputació de Barcelona o des dels informes i articles sobre l’evidència d'aquestes intervencions que s’aniran publicant arreu. En aquest sentit, des del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona intentarem anar-los posant al vostre abast.