La COVID-19 ha colpejat amb força a tota la societat i, tal com exemplifica l'ajornament de la COP26, les accions contra l'emergència climàtica podrien ser víctimes col·laterals de la pandèmia. No obstant, si alguna cosa ens demostra aquesta crisi és que quan en sortim, no podrem tornar a funcionar com abans: el canvi ha de ser integral, no només pensant en l'economia, sinó també en l'equitat, la sostenibilitat i, sobretot, en la salut.

El 55% de la població mundial viu en ciutats. Deficiències en la planificació urbana i del transport han convertit les urbs en focus de contaminació atmosfèrica i acústica, amb un elevat efecte d'illa de calor i manca d'espais verds.

Malgrat ser part del problema, les ciutats poden liderar la solució, ja que són centres d'innovació i de generació de riquesa. Per afrontar el canvi integral, cal abordar diversos fronts. 
 

Canvis en l'ús del sòl

L'ús de l'espai i el trànsit, la qualitat de l'aire i la gestió dels espais verds són importants per al disseny urbanístic. Cal tenir en compte que una elevada densitat de població sol escurçar les distàncies, així com la importància de mantenir la diversitat combinant llars, botigues, escoles i llocs de treball en una àrea determinada.

El projecte de les superilles a Barcelona, per exemple, proposa un nou model urbà amb l'objectiu de recuperar l'espai públic per a les persones i augmentar els espais verds i l'activitat física.
 

Reduir els cotxes

Actualment hi ha uns mil milions d'automòbils en el món. I això que el 50% dels viatges en cotxe són de menys de cinc quilòmetres, una distància que es podria recórrer amb formes de transport actiu. La bicicleta és una bona alternativa: redueix la mortalitat prematura, no emet CO², ocupa menys espai que l'automòbil i, d'acord amb alguns estudis, els ciclistes tendeixen a ser més feliços que els altres usuaris de transport.
 

Ciutats més verdes

Les ciutats ecològiques tenen beneficis evidents, com la mitigació de la calor i el soroll, així com la compensació de les emissions de carboni. Aquests efectes aporten múltiples beneficis per a la salut, com una major esperança de vida, millor salut mental, funcionament cognitiu i millores en l'estat d'ànim.
 

Fomentar la participació ciutadana

Cal involucrar la ciutadania en qualsevol desenvolupament de planificació urbana i de transport. Un bon exemple és el projecte Ringland, a Anvers. Es tracta d'un disseny complet de sistema de carreteres per aconseguir un desenvolupament urbà sostenible a gran escala. La investigació subjacent a aquest complex projecte ha estat organitzada íntegrament per ciutadans locals.
 

Col·laboració, lideratge i inversió

Per millorar les ciutats es requereix la col·laboració entre urbanistes i planificadors de transport, professionals de l'arquitectura, l'educació i la salut, per anomenar-ne alguns. El bon lideratge i la inversió adequada són essencials per fomentar aquestes col·laboracions.

Tot i topar-nos sovint amb una manca de lideratge i d'enfocament, les ciutats han passat al davant en sostenibilitat i crisi climàtica, i estan més interconnectades que mai. Algunes organitzacions notables en aquest àmbit són C40 Cities Climate Leadership Group i les 100 Ciutats Resilients de la Fundació Rockefeller.
 

Enfocaments sistèmics

Les ciutats formen sistemes d'una elevada complexitat. Per això, per abordar els desafiaments que presenten, s'han de tenir en compte nombrosos factors: salut, habitabilitat, sostenibilitat, canvi climàtic, equitat, etc. Es requereix un esforç per instaurar aquest tipus de pensament i acció que manté un enfocament holístic.
 

L'equitat com a marc

Les condicions ambientals i l'estil de vida no es distribueixen de manera uniforme a les ciutats. Prova d'això són els gradients d'esperança de vida a les urbs. És per això que qualsevol de les mesures proposades ha de contemplar-se dins el marc de l'equitat entre totes les persones.
 

Com pot la mobilitat contribuir a la gestió de la COVID-19?

Els planificadors urbans i de mobilitat han de protegir la salut pública facilitant una mobilitat que permeti a la ciutadania satisfer les seves necessitats bàsiques de la forma més segura possible. L'elecció dels tipus de transport hauria de basar-se en el risc de transmissió, els impactes sanitaris i ambientals i l'accés i ús de l'espai.

Des de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) hem elaborat aquest document amb propostes concretes per redissenyar el transport a curt i mig termini.

En conclusió, una millor planificació urbana i de transport pot conduir a ciutats més netes, habitables i saludables. La COVID-19 exigeix un replantejament de les nostres ciutats: potser podrem convertir aquesta tràgica emergència en un catalitzador per a un canvi a millor.

 

Mark Nieuwenhuijsen 
Director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut ISGlobal.