Com a resultat de la pandèmia de COVID-19 i el confinament posterior, hem observat un augment de l’estrès i d’altres problemes de salut mental, de la violència de gènere i de la demanda de divorcis. Algunes de les causes evidents són la reclusió i la davallada econòmica, que ha comportat molts acomiadaments.

Nombrosos estudis han demostrat que la presència de vegetació i les visites a espais verds poden reduir l’estrès i afavorir la restauració del cervell i, en conseqüència, millorar la salut mental (Gascon et al 2015). L’espai verd és fonamental per a una bona salut física i mental.

A Catalunya, com a conseqüència de les restriccions imposades durant el confinament, les visites a espais verds es van reduir en un 90% (Google 2020), la qual cosa va perjudicar la resiliència de la gent.

Però malauradament a les ciutats veiem sovint massa una manca d’espais verds com ara parcs, boscs o arbres als carrers. L’Organització Mundial de la Salut recomana que tothom tingui un espai verd d’almenys 0,5 hectàrees a 300 metres de casa seva (OMS 2016), però molta gent no el té, especialment en zones pobres.

Dotar les ciutats de més verd reporta molts beneficis per a la salut, entre els quals hi ha una esperança de vida més llarga, menys problemes de salut mental, un millor funcionament cognitiu, un millor estat d’ànim i nadons més sans (Nieuwenhuijsen et al 2017). També mitiga la contaminació de l'aire, la calor i el nivell de soroll, contribueix a segrestar CO2 i, per tant, ajuda a lluitar contra la crisi climàtica. I l’espai verd pot millorar els ecosistemes i augmentar la biodiversitat a les ciutats, particularment mitjançant una infraestructura verda ben dissenyada al llarg del texit urbà (Coutts i Hahn 2015).

Un estudi va demostrar que els nens que anaven a escoles amb més espai verd tenien un funcionament cognitiu considerablement millor que els qui assistien a aquelles amb menys espai verd (Dadvand et al 2015), mentre que una altra recerca va trobar que l’exposició primerenca de nens i nenes a l’espai verd porta a menys problemes de salut mental en la vida adulta (Preuß et al 2019).

Molts estudis han conclòs que l’espai verd redueix la mortalitat prematura i que l’augment de la cobertura dels arbres del 20% al 30% en una ciutat com Filadèlfia podria evitar més de 400 morts prematures cada any (Kondo et al 2020). Aquesta mesura beneficiaria especialment els barris pobres.

La substitució de carreteres i aparcaments per entorns verds pot ser una manera d’avançar en la bona direcció per canviar d’un entorn perjudicial cap a un que beneficiï la sostenibilitat, la vida i la salut (Nieuwenhuijsen 202). Abans de la pandèmia de COVID-19, a una ciutat com Barcelona, el 60% de l’espai públic estava ocupat per infraestructures per al cotxe (Ajuntament de Barcelona 2020). Nous models urbans com les superilles podrien augmentar l’espai verd i millorar la salut (Mueller et al 2020).

Però no només l’espai verd té molts beneficis, també l’espai blau, com els rius, els llacs i el mar, ja que podrien proporcionar indrets propicis per a la restauració mental (Gascon et al 2017).

Algunes de les mesures més efectives per reduir la transmissió de la COVID-19 són les de distanciament físic (1,5 metres de distància), higiene (per exemple, rentat de mans) i estar a l'aire lliure, ja que el risc de transmissió és molt baix comparat amb els interiors. Per tant, més que mai necessitem espais públics naturals a l'aire lliure i cada cop més grans, com ara parcs, boscos, arbres de carrer, rius, llacs i mars, ja que no només redueixen el risc de transmissió de COVID-19, sinó que també redueixen l’estrès i milloren la restauració. Són un gran recurs per a les persones i la societat i cal fer un esforç més per mantenir-les i millorar-les per afavorir la nostra salut mental.

 

Referències

• Ajuntament de Barcelona 2020. Consultat el 12/05/2020
• Coutts C and Hahn M. Green Infrastructure, Ecosystem Services, and Human Health. Int. J. Environ. Res. Public Health 2015, 12, 9768-9798
• Dadvand P, Nieuwenhuijsen MJ, Esnaola M, Forns J, Basagaña X, Alvarez-Pedrerol M, Rivas I, López-Vicente M, De Castro Pascual M, Su J, Jerrett M, Querol X, Sunyer J. Green spaces and cognitive development in primary schoolchildren. Proc Natl Acad Sci 2015;112(26):7937-42
• Gascon M, Triguero-Mas M, Martínez D, Dadvand P, Forns J, Plasència A, Nieuwenhuijsen MJ. Mental Health Benefits of Long-Term Exposure to Residential Green and Blue Spaces: A Systematic Review. Int J Environ Res Public Health. 2015;12:4354-4379
• Gascon M, Zijlema W, Vert C, White MP, Nieuwenhuijsen MJ. Outdoor blue spaces, human health and well-being: A systematic review of quantitative studies. Int J Hyg Environ Health. 2017; S1438-4639(17)30269-9.
• Google 2020. Consultat el 21/05/2020
• Kondo MC, Mueller N, Locke DH, Roman LA, Rojas-Rueda D, Schinasi LH, Gascon M, Nieuwenhuijsen MJ. Health impact assessment of Philadelphia's 2025 tree canopy cover goals. Lancet Planet Health. 2020 Apr;4(4):e149-e157.
• Mueller N, Rojas-Rueda D, Khreis H, Cirach M, Andrés D, Ballester J, Bartoll X, Daher C, Deluca A, Echave C, Milà C, Márquez S, Palou J, Pérez K, Tonne C, Stevenson M, Rueda S, Nieuwenhuijsen M. Changing the urban design of cities for health: The superblock model. Environ Int. 2020; 134:105132
• Nieuwenhuijsen MJ, Khreis H, Triguero-Mas M, Gascon M, Dadvand P. Fifty Shades of Green: Pathway to Healthy Urban Living. Epidemiology. 2017;28: 63–71
• Nieuwenhuijsen MJ. Urban and transport planning pathways to carbon neutral, liveable and healthy cities; A review of the current evidence. Environ Int. 2020 Apr 6:105661.
• Preuß M, Nieuwenhuijsen M, Marquez S, Cirach M, Dadvand P, Triguero-Mas M, Gidlow C, Grazuleviciene R, Kruize H, Zijlema W. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. Int J Environ Res Public Health. 2019 May 22;16(10). pii: E1809.
• WHO. (2016). Urban green spaces and health. A review of evidence. Copenhaguen. Retrieved from http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf?ua=1

Extra

• Nieuwenhuijsen M 2020a 
• Nieuwenhuijsen M 2020c 

 

Mark Nieuwenhuijsen
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)