La Xarxa Mundial d’Informació sobre la Calor i els seus Riscs per a la Salut (Global Heat Health Information Network) ha publicat recentment una nota tècnica que insta a millorar la preparació i unir els esforços de totes les administracions implicades, per afrontar les temperatures elevades i possibles onades de calor durant el període en que s’està lluitant contra els problemes relacionats amb la COVID-19.

L’Organització Meteorològica Mundial, d’altra banda, ha indicat al seu web que la COVID-19 pot amplificar, per moltes persones, els riscos que presenten per a la salut les onades de calor i la calor extrema. A més, la coexistència de la COVID-19 amb un període de calors elevades pot complicar, en molts casos, la gestió del sistema sanitari. També ha corroborat el fet que les onades de calor són cada vegada més intenses i freqüents degut a l’avanç del canvi climàtic i això fa que vagi en augment la incidència de les seves conseqüències en les persones i en els propis sistemes de salut.

Com que aquests dies l'hemisferi nord està entrant en el que s'espera que sigui un estiu molt calorós, la Xarxa Mundial d’Informació sobre la Calor ha fet una crida per l’optimització de tots els mitjans i recursos, amb la finalitat de mantenir la gent més segura durant els episodis d’altes temperatures, de manera que no s’incrementi el risc de propagació de la COVID-19, així com els aspectes lligats a possibles complicacions de la pròpia malaltia per als grups més vulnerables.

Cal tenir en compte que una bona part de la població viu actualment en les grans ciutats, que solen tenir nuclis urbans densos i en molts casos una considerable mancança de verd urbà. En moltes d’aquestes grans ciutats és un fenomen notori l’efecte “Illa de calor”, que pot ser la causa de l’existència d’algunes àrees amb unes temperatures locals més extremes del que correspondria.

La Organització Meteorològica Mundial (OMM) adverteix que el clima càlid pot agreujar els impactes i empitjorar els resultats dels pacients de la COVID-19. Es poden incrementar les taxes de transmissió en la mesura que les persones es reuneixin més a l’aire lliure i als propis espais públics. D’altra banda, la càrrega addicional de pacients amb estrès calòric pot tenir repercussions sobre l’atenció mèdica i d’altres sistemes crítics, en un temps en que molts d’ells ja es troben al límit.

La COVID-19 ha multiplicat els riscos que ja per si suposa per determinats grups de població viure en un entorn amb temperatures elevades. Es consideren en aquests grups algunes persones amb patologies preexistents, altres que tenen un accés limitat a l’assistència sanitària, o en alguns casos els que viuen en condicions d'habitatge de mala qualitat o amb sobre ocupació de persones. L’autoaïllament és un dels factors que augmenta la probabilitat de patir malalties relacionades amb la calor i per tant el risc de mortalitat. Afecta particularment a la gent gran, les persones amb discapacitat, les persones amb problemes de salut mental incapaços d'interpretar o prendre mesures de protecció adequades, i també les que no tinguin un sistema de refrigeració adequat.

En qualsevol cas, sempre resulta convenient que la població tingui present el risc que representen per a la salut les temperatures elevades, prenent algunes mesures com són resguardar-se de l’exposició a les temperatures excessives, refrigerar l’habitatge si és possible (o anar a equipaments que tinguin sistemes de refrigeració en casos de temperatures extremes), i hidratar correctament el cos.

De cara als tècnics i responsables locals, i per tal de poder fer front a les condicions tèrmiques elevades que es preveuen, cal tenir present posar en funcionament, quan resulti convenient, els plans d’actuació per episodis de calor extrema. Resultarà de gran importància incidir en la sensibilització de la població, i la coordinació dels mitjans per fer front a aquest episodi.

 

Mapa que indica les previsions d'anomalies de temperatura a Europa per la setmana del 13 de juliol. 
Font: Copernicus. Emergency Management Service.