Què en sabíem fins aquest estiu?

Fins fa ben poc a casa nostra, els mosquits eren vistos només com a causants de molèsties i per aquesta raó, objecte de control. Ara mateix són especialment un problema de salut pública en ser causants de malalties ocasionades per patògens com els arbovirus, transmesos amb la seva picada. Entre aquests patògens hi trobem el virus del dengue, el virus Chikungunya, l’anomenat virus del Zika i el virus del Nil Occidental (VNO). Fins el 2018, aquest virus era pràcticament desconegut pel públic i els mitjans en general però ara fa dos anys, hi va haver el primer cas de VNO a Catalunya en un cavall. Aquest virus és transmès principalment per mosquits del gènere Culex i en especial pel mosquit comú Culex pipiens, a aus salvatges i domèstiques i pot afectar puntualment a humans i altres mamífers com els cavalls, podent cursar una malaltia que en un petit percentatge acaba en la mort.

Fins el 2017 i des del 2010, diversos brots de VNO van ser detectats a la Unió Europea, deixant centenars de casos en humans i desenes de morts a països com Grècia o Romania. Aquesta malaltia és present a Europa almenys, des de la dècada dels 70 del segle passat. Hi va haver 108 casos confirmats el 2015, 214 el 2016 i 204 el 2017.
Malauradament, el 2018, el nombre de casos i de morts va superar el de tots els anys anteriors junts. El 2018 hi va haver 2.083 casos en humans amb 181 morts, cosa que va posar en alerta a la comunitat sanitària europea. L’any passat, a la UE, va haver-hi 463 casos amb 50 morts.

Cal saber que des del 2010 i fins inicis del 2020, a Espanya s’havien registrat més de 200 casos en cavalls i 5 en humans, especialment a Andalusia i regions properes (2 el 2010, 3 el 2016).
Pel que fa a Catalunya, hi va haver almenys un cas de VNO en humans el 2007, s’ha comprovat la circulació del virus des del 2010 en aus salvatges i el 2017 es va detectar un focus de transmissió d’aquest virus, de llinatge 2, en aus a Lleida, fet que va activar el Protocol de vigilància d’arbovirosis a Catalunya. Aquest llinatge 2 és el mateix que circula per la resta d'Europa i és el causant del gran nombre de casos i de morts del 2018 i tal com hem comentat al principi, el 2018 va haver un primer cas de VNO en un cavall a Catalunya. És important destacar que a Andalusia existeix una altre espècie de mosquit autòctona, no trobada a Catalunya, Cx. perexiguus, que se suposa molt bon vector de la malaltia, fins i tot amb més capacitat vectorial que el nostre mosquit comú.

Gràcies a la feina feta al CReSA IRTA en aquests darrers anys s’ha pogut conèixer la competència vectorial de poblacions catalanes de mosquit comú i tigre en contrast a informacions recollides d'estudis fets amb poblacions d'altres àmbits geogràfics, gràcies al grup de treball en arbovirosis i vectors, principalment mosquits.

Què està passant ara?

Aquest més d’agost i en el moment de redactar aquest document, a Andalusia s’han donat més de 40 casos en humans, amb dues morts, i hi ha quasi dues desenes de casos en cavalls. A Catalunya però no hi ha hagut cap notificació. Cal saber que des del 2005, el DARP de la Generalitat porta a terme una campanya de vigilància d’aquest virus en cavalls i aus amb la participació d’institucions com el CReSA IRTA i des del 2014, hi ha un programa de vigilància i control d’arbovirosis del Departament de Salut que inclou el VNO. 

En aquests programes hi participen els Serveis de Control de Mosquits públics i en concret el del Baix Llobregat (SCM), que ha treballat activament en el disseny dels aspectes de vigilància i control vectorial.

Què es fa?

Pel que fa a la demarcació de Barcelona, al Baix Llobregat, l’SCM hi actua des del 1983 per tal de mantenir en el nivell més baix possible totes les poblacions de mosquits del nostre entorn. Actualment es segueixen i tracten quan és necessari, tots els focus existents en l’àmbit rural i natural i es tracten milers d’embornals productors de larves de mosquits en l’àmbit urbà. Així hi ha un treball continu de control de les poblacions des de l'inici de la temporada (març-abril) fins el final (octubre-inici de novembre) sense haver de recórrer a tractaments adulticides. Tota la feina feta per l’SCM es fa en l’àmbit del control biològic larvari, sense afectar a d'altres organismes de l'espai tractat. Al Baix Llobregat en concret, es fa un control de les poblacions de Culex pipiens sigui on sigui que es detectin ja sigui àmbit rural o urbà. 

Això fa que s'actuï en totes les poblacions i que al llarg de tots aquestes anys i per cada una de les temporades hi hagi una reducció permanent de les poblacions d'aquesta espècie a la comarca, factor molt important a l’hora d’afrontar un possible brot d’una malaltia com el VNO.

A Catalunya, i pel que fa al mosquit comú i a d'altres espècies considerades també com a possibles vectores, encara que el seu paper és considerat com a menor, com ara Aedes albopictus, Culex modestus, Aedes vexans, Aedes caspius o Anopheles atroparvus, es fa control d'aquestes espècies, si és que hi són, a tots els serveis de control de mosquits de Catalunya, bàsicament COPATE (Delta de l'Ebre) i Aiguamolls de l'Empordà.
Des de la detecció a la península Ibèrica del mosquit tigre el 2004, molts municipis catalans i en especial barcelonins actuen contra aquesta espècie seguint els seus propis programes.

Aquest SCM manté un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona des de fa dècades en el que en els darrers anys s’ha incorporat per una banda, el finançament per a l’activitat de vigilància vectorial en les inspeccions entomològiques per arbovirosis i per una altra, l’elaboració d’informes de programes de control de mosquits pels diversos municipis de la demarcació.

Pel que fa a les arbovirosis, l’SCM realitza des del 2014, les inspeccions derivades dels casos d’arbovirosis, importats o no, que es detecten a la demarcació de Barcelona amb l’excepció de la ciutat i a l’empara del ja esmentat Protocol d’Arbovirosis. L’objectiu és determinar la població de mosquits en el moment del cas, i donar recomanacions al municipi afectat perquè prengui les mesures necessàries. Igualment es prenen mostres de mosquits que són analitzats al CReSA IRTA per determinar si es troben positius al virus ocasionant del cas. D’aquesta manera es vol impedir que es doni lloc a una transmissió local. Des del 2014 s’han dut a terme 183 inspeccions, tenint en compte a més que aquest 2020 a causa de la quasi suspensió per la COVID 19, no hi ha hagut desplaçaments de persones a països on hi ha transmissió de malalties com dengue, Zika o Chikungunya.
Pel que fa als informes municipals d’estudi de mosquits, des del 2015, l’SCM està redactant documents de treball on s’indica per cada municipi sol·licitant, quina és la situació de presència de mosquits al seu terme municipal i on hi ha tot un seguit de recomanacions per a dur a terme el seu control, incloent-hi totes les mesures i accions necessàries per engegar un programa de control. Per a dur a terme els informes es fan visites sobre el terreny en funció de l'extensió i nombre d’habitants del municipi. En acabar aquest any s’haurà fet la diagnosi a 141 municipis, que en base a la informació reportada, caldria que emprenguessin les mesures de control proposades per evitar la transmissió de malalties per aquests vectors.

Així doncs, hi ha tot una xarxa d’institucions i organismes que estan amatents a possibles positius de VNO en humans, aus i cavalls i en el que hi ha previst tot un seguit d’accions a prendre segons els protocols d’actuació per arbovirosis.

 

Carles Aranda
Servei de Control de Mosquits
Consell Comarcal del Baix Llobregat