Durant la primera onada de la primavera, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir de les conseqüències de la pandèmia sobre la salut mental a escala planetària amb increments de suïcidis i trastorns diversos. Davant la situació, l’organització instava als governs a incrementar substancialment els recursos per a l’atenció psicològica i posar el focus en col·lectius d’especial risc com el personal sanitari (objecte d’alguna recerca més específica) però també a infants i adolescents, dones en risc de violència domèstica, gent gran vulnerable, persones amb problemes mentals preexistents i altres malalts als quals se’ls hi complica el seguir rebent tractament.

Des d’aquella primera onada s’han fet estudis com aquest canadenc i aquest xinès que han situat problemàtiques més associades a fases posteriors del cicle pandèmic com l’anomenat “síndrome de la cabana” (similar a l’agorofòbia) que es va associar al desconfinament.

L’impacte mental de la COVID-19 al nostre país s’ha intentat quantificar des d’estudis de l’Hospital Clínic i de la UOC. Tots dos coincidien en situar un llindar de dos terços de població psicològicament afectada en major o menor mesura per la COVID-19 i els seus confinaments associats. El risc de problemes més greus afectava, òbviament, a un segment menor de població però que resultava més significatiu al nostre país que en d’altres.

De fet, aquesta situació generada per la COVID-19 accentua una tendència més estructural cap a l’increment de les patologies mentals en els darrers anys, amb la corresponent pressió cap als recursos sanitaris. Així, si analitzem les persones usuàries dels serveis de salut mental ambulatòria als municipis majors de 10.000 habitants de la Demarcació de Barcelona, constatem un increment en el període 2009-2018. Concretament, els atesos en els centres infantils i juvenils s’han incrementat un 39%

Gràfic 1. Evolució dels pacients atesos als centres ambulatoris de salut mental a la demarcació de Barcelona

Font: Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona a partir de dades del CMBD del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Davant d’aquests increments de demanda els experts han situat la necessitat de reforç i reajustament dels serveis de salut mental: canvis en les modalitats assistencials i creació de nous dispositius ambulatoris com la telepsiquiatria o l’hospitalització domiciliària.

Administracions locals del nostre entorn ja han planificat actuacions específiques com el pla de xoc en salut mental de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest, preveu línies específiques com acompanyament al dol, prevenció del suïcidi, suport i assessorament expert a professionals de l’àmbit comunitari i programes de detecció i acompanyament al malestar psicològic.