espaiS@lut - Gener 2015

El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona està treballant de forma continua per ampliar l'oferta de suport tècnic als municipis, i des de l'any 2013 en una nova línia centrada en l'avaluació del risc de les instal·lacions de baix risc susceptibles de transmetre la legionel·losi.

L'objectiu marcat era posar a disposició dels tècnics municipals una eina que permetés dur a terme l'avaluació del risc, ràpida i senzilla, d'aquelles instal·lacions de titularitat municipal susceptibles de transmetre legionel·losis. A fi de confeccionar un cens de les instal·lacions, detectar-ne de noves, disposar de l'avaluació de risc d'elles i prendre les mesures necessàries per millorar-les. En definitiva, per millorar la capacitat de resposta municipal en cas de detectar un brot de legionel·la.

Durant el període que ha durat la fase de prova pilot s'ha ofert el suport a la franja de municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants, els quals consideràvem idonis per realitzar les primeres avaluacions. Les tipologies d'instal·lacions de baix risc avaluades han estat l'aigua calenta sanitària sense circuit de retorn, el rec per aspersió en medi urbà, les fonts ornamentals i l'aigua contra incendis.

Per realitzar aquesta tasca s'han elaborat diferents documents com són els protocols d'avaluació del risc per cadascuna de les diferents tipologies d'instal·lacions, a més de les corresponents taules d'avaluació i una base de dades que conté la informació. Per a l'elaboració dels protocols d'avaluació s'ha pres com a base les guies tècniques per a la prevenció i control de la legionel·losi editades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad [1], les quals estan fonamentades amb el RD 865/2003, de 4 de juliol, pel  qual s'estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

Durant les visites, a més de realitzar l'avaluació de risc de les instal·lacions, també s'ha comprovat la utilitat dels protocols i s'ha realitzat una millora continuada d'aquests. Cal dir que els protocols contemplen diferents apartats que complementen les dades de l'avaluació a fi de disposar d'informació addicional de la instal·lació i poder complementar l'avaluació amb comentaris tècnics.

L'avaluació es basa en tres ítems diferenciats: estructural, manteniment i de  funcionament. Cadascun d'ells tenen el seu propi índex d'avaluació (índex estructural, índex de manteniment i índex de funcionament). Però cadascun d'ells té diferent valor respecte a l'índex global ja que l´índex estructural suposa el 30 % del valor total, el de manteniment el 60 % i el de funcionament el 10 % restant. A partir d'aquest ítems s'obté un valor numèric de risc de la instal·lació: l'índex global, que és el resultat de sumar tots tres índex i el valor del qual pot oscil·lar de 0 a 100.

Per fer la lectura del valor obtingut comentem que les directrius que el regeixen són les següents :  

• Índex Global < 60
  Cal continuar complint els requisits del RD 865/2003, així com els especificats en l'apartat  Fase de vida útil: Manteniment de la instal·lació.
• Índex Global  ≥ 60 però ≤ 80
  Es duran a terme les accions correctores necessàries per disminuir l'índex per sota dels 60 punts. Incrementar la freqüència de revisió del sistema: Revisió trimestral. Realitzar les accions correctores d'aquells aspectes que tenen valors més elevats.
• Índex Global > 80
  Es prendran les mesures correctores de forma immediata que contemplin, en cas de ser necessari, l'aturada de la instal·lació fins aconseguir rebaixar l'índex.
  Incrementar la freqüència de neteja i desinfecció del sistema amb periodicitat trimestral i fins rebaixar l'índex per sota de 60.
  El manteniment i la neteja és una part essencial per a la prevenció de la legionel·losi en tota instal·lació. Per aquest motiu l'índex de manteniment de forma aïllada ha de ser sempre ≤ 50.

 

Resultats 2013 /14

Al llarg d'aquest període s'han avaluat un total de 83 instal·lacions de 19 municipis i la tipologia d'aquestes queda reflectida en la gràfica 1.

La distribució de les instal·lacions en % es recull en la gràfica 2. Podem constatar que quasi la mitat de les instal·lacions són d'aigua calenta sanitària.

 

Els valors obtinguts de les 83 instal·lacions avaluades estan recollits en la gràfica 3, on s'observa que 9 instal·lacions superen el llindar dels 60 punts i es situen en un valor de risc que necessita d'intervenció immediata. Cal dir que en totes les instal·lacions s'han observat deficiències, de més o menys importància.

 

 

Conclusions

Les visites han permès:

• Posar de manifest que hi ha instal·lacions d'aigua calenta sanitària d'alt risc no classificades com a tals.
• Descobrir equipaments amb instal·lacions de les quals no es tenia constància i per tant no es feia cap manteniment ni seguiment.
• Detectar defectes estructurals importants derivats del disseny.

 

Com a incidència reiterada cal remarcar la manca de plànols o esquemes hidràulics de les instal·lacions. Aquesta circumstància ha generat problemes als tècnics de manteniment, especialment en instal·lacions molt complexes, quan per diferents motius es canvia el tècnic / empresa de manteniment. En aquest sentit estem treballant per poder orientar als tècnics alhora de realitzar croquis o plànols de les instal·lacions.

Comptar amb la presència dels tècnics i dels responsables del manteniment durant la visita ha estat fonamental per esbrinar els defectes i comentar com corregir-los. Això permet aconsellar durant la visita en el maneig de les instal·lacions, a més de comentar les modificacions i millores que s'han de realitzar a fi de rebaixar el risc de la instal·lació.

L'informe tècnic emès, contempla l'avaluació de risc en valor numèric, a més d'un apartat de comentaris tècnics i mesures correctores dels defectes observats. Es considera que d'aquesta manera es facilita la presa de decisions tant tècniques com polítiques. 

El tècnics municipals han considerat molt fructíferes aquestes avaluacions i han vist que els protocols elaborats els resulten profitosos per conèixer l'estat de les instal·lacions al seu càrrec. 

Esmentar que l'avaluació de risc i la quantificació numèrica de les actuacions són les tendències de futur que s'estan donant en altres disciplines de la salut pública com ara la seguretat alimentària i les aigües de consum humà.

Des del nostre Servei continuarem treballant per donar aquest suport tècnic i al llarg del 2015 s'oferirà als municipis que estiguin compresos entre els 10.000 i els 100.000 habitants.

 

---

[1] Cal recordar que la Disposició final segona, "Facultad de adequación normativa", del RD Real Decreto 865/2003, de 4 de juliol, per el que s'estableixen els criteris higiénico-sanitaris  per a la prevenció y control de la legionel·losis, faculta al Ministerio de Sanidad y Consumo per a que, en l'àmbit de les seves competències, procedeixi al desenvolupament del disposat en el RD, així com, per dictar les normes necessàries per a l'actualització dels annexes tècnics que conté i l'elaboració de guies tècniques al respecte.