D’una manera o altra, sempre s’ha intuït que el contacte amb els espais naturals era beneficiós per la salut humana. En els darrers anys des de l’epidemiologia ambiental s’està fent un gran esforç per trobar quins són realment aquests beneficis i també els mecanismes biològics que hi ha al darrere. 

Fins ara, nombrosos estudis científics han aportat evidències sobre un ampli ventall d’efectes beneficiosos del contacte amb els espais verds a les ciutats, una relació especialment significativa si es té en compte que la meitat de la població mundial viu en ciutats. Així, les persones que tenen una major exposició a espais verds urbans pateixen menys mortalitat prematura, tenen menys estrès i millor salut mental en general, així com menys risc de patir malalties cardiovascular, per esmentar només algunes de les troballes més significatives. 
Pel que fa als mecanismes pels quals es produirien aquests beneficis en salut, alguns dels que s’han apuntat fins ara són la reducció de l’estrès, l’increment de l’activitat física i dels contactes socials o l’exposició a un microbioma enriquit.

Al llistat creixent d’estudis que mostren els beneficis dels espais verds, recentment se n’hi ha afegit un altre fet a Catalunya i que aporta una dada impactant: el risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen espais verds a menys de 300 metres de casa. Aquesta recerca és fruit del treball conjunt entre l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Hospital del Mar, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Es tracta del treball més important en aquest camp fet fins ara a Europa, analitzant dades de tota la població de Catalunya entre els anys 2016 i 2017. 

La contaminació atmosfèrica, factor determinant

A l’hora de dissenyar aquest estudi es va tenir en compte un factor determinant en el risc de patir ictus isquèmic: la contaminació atmosfèrica. Estudis anteriors ja havien mostrat que els nivells ambientals de sutge -i també de soroll- poden actuar com a disparadors de l’ictus.

Per aquest motiu, junt amb les dades de més de tres milions i mig de persones de Catalunya majors de 18 anys i que no havien patit un ictus en el moment d’iniciar l’estudi, es van tenir en compte també les dades de tres contaminants de l’aire associats al trànsit de vehicles: les partícules de menys de 2,5 micres (PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules de sutge. En paral·lel, es va analitzar la quantitat i densitat de zones verdes existents en un radi de 300 metres de cada domicili. L’estudi va poder comptar amb dades de salut anonimitzades gràcies al Programa d'Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS), que gestiona l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Tal i com s’esperava, els resultats van mostrar una relació directa entre l’increment dels nivells de concentració de NO₂ a l’atmosfera i el risc de patir un ictus isquèmic. Així, per cada increment de 10 micrograms (µg) per metre cúbic, aquest perill creix un 4%. El mateix passa quan els nivells de PM2,5 s’incrementen 5 µg/m³. I en el cas de les partícules de sutge, el risc creix un 5% per cada increment d’un µg/m3 a l’atmosfera. Unes dades que són iguals per a tota la població, de forma independent d’altres factors socioeconòmics, de l’edat o de l’addicció al tabac. Per acabar d'entendre aquestes dades cal subratllar que, a diferència d’altes contaminants de l’aire, el NO₂ és causat principalment pel trànsit rodat. 
 

Més espais verds, menys risc d’ictus

Per contra, l’estudi va mostrar que tenir abundància d’espais verds al voltant del domicili tindria un efecte protector sobre el risc de patir un ictus. En concret, les persones amb una major exposició residencial als espais verds van mostrar fins a un 16% menys de risc d’ictus isquèmic. 

Efectes fins i tot a nivells baixos

Aquest estudi no fa sinó reforçar les conclusions a què ja havien arribat els estudis anteriors: per disposar de ciutats més saludables cal reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i incrementar la superfície d’espais verds, però no a qualsevol indret del terme municipal, sinó a menys de 300 metres de cada domicili. A aquest objectiu caldria afegir un parell de dades addicionals: a) la principal font d’aquests contaminants tan perjudicials per la salut és el trànsit rodat i b) els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica sovint s’observen fins i tot amb concentracions de contaminats que compleixen amb la normativa vigent. Per tant, cal molta més ambició i valentia si realment es vol produir un impacte positiu en la salut i el benestar de tots.

Pau Rubio Figuerola
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Referència

Air pollution and surrounding greenness in relation to ischemic stroke: A population-based cohort study. Environment International (IF9.621), Pub Date : 2022-02-15, DOI: 10.1016/j.envint.2022.107147 C. Avellaneda-Gómez, R.M. Vivanco-Hidalgo, S. Olmos, U. Lazcano, A. Valentin, C. Milà, A. Ambrós, J. Roquer, C. Tonne