Mireia Gascon, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”

Fins fa poques dècades, a Espanya, la majoria de nenes i nens, tant en pobles com en grans ciutats, tenien la possibilitat de desplaçar-se caminant al seu centre educatiu i de fer servir els carrers per al joc, sense acompanyament de persones adultes. Actualment, aquesta autonomia de moviments s'ha vist dràsticament limitada per un model urbà que prioritza la mobilitat en vehicle privat, fet que ha generat tot un seguit d'efectes sobre la vida, les oportunitats de desenvolupament i la salut de nens i nenes.

L’any 2012 es va constituir el ‘Seminari Mobilitat i Infància’, grup de treball format per professionals de l'urbanisme, l'educació, la gestió de la mobilitat, la seguretat viària i la salut pública, i representants de diferents administracions, universitats i centres de recerca, consultores i organitzacions ciutadanes (ambientalistes, de voluntariat, educatives...) i organitzacions no governamentals implicats en el desenvolupament de polítiques i programes orientats a promoure la mobilitat activa, segura i autònoma de la infància, així com a defensar els seus drets. L’objectiu és compartir informació, experiències, inquietuds i estratègies per promoure una mobilitat segura i saludable des de la infància.

Des del ‘Seminari Mobilitat i Infància’, creiem que, a part de les conseqüències sobre la seguretat, cal donar visibilitat a una altra sèrie d'impactes sobre la qualitat de l'aire i l'espai públic que condicionen el desenvolupament i la salut de la infància. És més, l'emergència sanitària generada per la pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest la importància clau de la mobilitat sostenible per reduir el trànsit, la contaminació, el soroll, etc. Durant el confinament, a causa del menor ús dels vehicles de combustió i la reducció de l'activitat, la pol·lució va disminuir notablement i visible a tota Espanya; per exemple, els nivells de NO₂ es van desplomar a les principals ciutats del país, amb una reducció que s'ha quantificat en un 58%. Lamentablement, un cop represa l'activitat post-confinament, els nivells de contaminació s'han incrementat de nou, arribant als nivells pre-confinament.
 

El Seminari treballa i es reuneix anualment i a partir de les reflexions i la feina fetes, hem desenvolupat tota una sèrie de materials i eines per promoure un canvi en la qualitat ambiental i seguretat dels entorns escolars. Des de fa uns mesos, tota la feina feta està recollida al web www.entornosescolares.es. En aquest web, disponible en quatre idiomes, hi trobareu el Manifest de la iniciativa Entorns escolars segurs i saludables, i que va ser l’origen d’una PNL (Propuesta No de Ley) per presentar al Congrés, i d’un model de moció per presentar al ple dels ajuntaments, amb l’objectiu de promoure determinades accions per assolir entorns escolars segurs i saludables (per exemple, eliminar aparcament a dins l’equipament escolar i el seu entorn, reservar un espai per aparcament de bicicletes i patins, enverdir el recinte escolar, etc). També hi ha disponible exemples de bones i males pràctiques, un kit de material per fer servir a les xarxes socials i un fulletó informatiu (els dos últims només disponibles en castellà).

L’última novetat i la que creiem més interessant per als ajuntaments, és l’eina d’autoavaluació que hem desenvolupat (https://entornosescolares.es/ca/avalua-el-teu-municipi/). L’eina conté 11 indicadors vinculats a les propostes de la iniciativa “Entorns escolars segurs i saludables”. Aquests indicadors s’han dissenyat per tal que cada municipi o organisme/agent interessat faci una avaluació inicial i periòdica (cada 2 anys) per conèixer inicialment en quin estadi es troben els entorns escolars avaluats, i seguidament poder veure el progrés al llarg del temps. L’objectiu és que es prengui consciència dels aspectes que cal millorar per arribar a la situació “ideal”. Cal destacar que aquests indicadors són una simplificació i que se’n podrien utilitzar molts més, però creiem que són suficients i factibles d’aplicar. A més, permeten tenir una idea de la situació a cada municipi i també conscienciar de la necessitat de prendre mesures concretes, així com oferir eines perquè es duguin a terme els canvis necessaris.

Com funciona? Els municipis interessats a participar només han d’omplir el formulari preparat per a tal fi, indicant les dades de contacte, la població total del municipi, el nombre d’alumnes per franja d’edat en el municipi en el moment de contestar l’enquesta, així com el nombre total de centres escolars per etapa educativa i les dades dels col·legis i instituts (en format Excel: nom de l’escola o institut, coordenades, nombre d’alumnes totals, si té primària, secundària o ambdues). Aquestes dades són útils a l’hora de tenir una idea de les característiques dels municipis participants i realitzar estadístiques. Així mateix, els municipis han d’indicar el nivell de compliment per a cada indicador (totes són variables contínues excepte l’indicador nº10). Dos anys després de la primera autoavaluació, es contactarà als municipis perquè tornin a realitzar-la, i així successivament en els següents anys. Des del Seminari ens oferim a assessorar aquells municipis que amb l’autoavaluació observin que tenen un nivell baix de compliment dels indicadors.

Així doncs, animem als municipis de la demarcació de Barcelona a participar i a que facin l’autoavaluació per poder prendre consciència de la situació actual i de com es pot millorar la qualitat ambiental i de vida a les ciutats a través de la millora dels entorns escolars. Com un efecte dòmino!