Compartim amb tots vosaltres un article escrit per l’Oriol Contreras, advocat cap en LE&CO Advocats, expert en consum i assessor jurídic en diverses OMIC, on reflexiona sobre diversos aspectes de l'aplicació de les tècniques de la neurociència per a analitzar els processos cerebrals i fisiològics que afecten a la conducta dels consumidors.

"El neuromàrqueting i els consumidors".
El neuromàrqueting es basa en l'aplicació de les tècniques de la neurociència per a analitzar els processos cerebrals i fisiològics dels consumidors, especialment els relacionats amb les seves decisions de compra. Per a això, s'empren tècniques de neuroimatge com l'electroencefalografia, la ressonància magnètica, la magnetoencefalografia, juntament amb altres com l'electromiografia, el mesurament de la conductància elèctrica de la pell, l'electrocardiograma, el seguiment de moviments oculars, etc. La seva finalitat és utilitzar aquestes tècniques per a augmentar la demanda dels consumidors i dirigir-la cap a determinats productes o serveis.

És clar que el neuromàrqueting pot ajudar a decidir com desenvolupar una campanya publicitària, però això pot suposar costos molt elevats. Per tant, quan parlem de les tècniques de neuromarketing, és evident que la crítica va dirigida a les grans empreses. No veig jo a les pimes o comerços locals contractant els serveis de laboratoris de neuromarketing. Entenc doncs que aquesta tècnica, en general, només beneficiarà a les grans empreses, fent que el poder de venta cada cop estigui més alineat amb les multinacionals.

Per altra banda s’entén que el neuromàrqueting juga amb l'inconscient, amb les emocions. I no deixa res per la racionalitat, la reflexió. Així doncs, des del punt de vista del consumidor aquesta tècnica no hauria de ser benvinguda. Per contra, és ben cert que ja es parla del marketing ètic, consistent en prendre decisions de marketing tenint en compte, no solament el retorn o benefici empresarial, sinó també la perspectiva moral. Aquest comportament va més en línia amb les noves exigències dels consumidors.

En definitiva, el consumidor és la part feble de la relació contractual de consum. Per això les lleis miren d'afavorir sempre al més feble – en aquest cas el consumidor-. I per aquest motiu la protecció dels seus interessos passa per regular la tècnica del neuromàrqueting i sobretot de l'ús que d'ella es faci.