L’estudi aprofundeix en les estratègies d’actuació per la seva regularització, valorant les diferents opcions i repercussions tècniques, socials, econòmiques i legals.

Les gairebé 70ha de la urbanització de Masia del Solà, en la que viuen al voltant de 100 persones de les gairebé 700 del total del municipi, es situen al sud del nucli urbà conformant un creixement residencial de baixa densitat amb un relleu abrupte, amb àrees amb fort pendent i envoltades de massa forestal.

Consolidada per l’edificació només en un 15%, la urbanització precisa resoldre els instruments de gestió urbanística, que van quedar aturats per inviabilitat econòmica, fet que provoca importants mancances en matèria de serveis i infraestructures urbanes.

L’ajuntament va solicitar a la GSHUA la redacció de l’estudi en el que en primer lloc es diagnostiquen cronològicament els instruments de planejament territorial i urbanístic vigents, l’estat actual de la urbanització i dels serveis urbanístics i les repercussions ambientals i de riscos, així com els títols habilitants de les edificacions existents i l’estat de la materialització de les cessions.

Posteriorment es valoren diferents alternatives d’actuació, des del desenvolupament del planejament actual ajustant despeses de transformació urbanística, fins a la tramitació d’una Modificació Puntual del Pla General, o be per la tramitació d’un nou POUM.

La conclusió és que ajustos puntuals per reduir la inversió en urbanització o fer un esforç desproporcionat de gestió en la reparcelació no contribuirà a la viabilitat del sector de manera significativa. Per això l’escenari que es presenta més viable és la reducció de l’àmbit amb una modificació puntual del pla general, o bé la seva revisió. Es tractaria doncs de classificar una part molt important del seu sòl com a no urbanitzable, i reservar exclusivament el procés urbanitzador a les àrees de l’àmbit de menor pendent i major consolidació de l’edificació, tot posant en valor una part dels sòls que ja són de propietat municipal.