Butlletí Habitatge, Urbanisme i Activitats
Juliol 2022 - #113

Monogràfic

El valor social que generen els ajuts a l'adquisició d’habitatges de l'Oficina d'Habitatge és de 5,27 euros per cada euro que es dedica al programa

Un estudi encarregat per l’Oficina d’Habitatge a la Càtedra Mango de Responsabilitat Social d'ESCI-UPF ha calculat el valor social creat pels ajuts a l’adquisició d’habitatges de la Diputació de Barcelona. Aplicant la metodologia de quantificació del valor social integrat (VSI), l’estudi analitza i quantifica en termes monetaris el valor social dels ajuts a l’adquisició. Aplicant aquesta metodologia innovadora, l’estudi quantifica el Valor Social Integrat (VSI) generat pels ajuts a l’adquisició d’habitatges de l'Oficina d'Habitatge és de més de 17.000 euros per habitatge i any.

Entre el 2016 i el 2020, trenta municipis han rebut ajuts econòmics de l’Oficina d’Habitatge per comprar habitatges en exercici del dret de tanteig i retracte o habitatges a preu per sota mercat (inferior al 80% del mòdul establert per al règim especial d'HPO). Des que es va establir aquesta línia d’ajut s’han comprat un total de 48 habitatges per un import total de 2,5M d’euros, 1,5M dels quals subvencionats per la Diputació de Barcelona. L’Oficina d’Habitatge ha encarregat un estudi a la Càtedra Mango de Responsabilitat Social d'ESCI-UPF per avaluar l’impacte d’aquesta intervenció.

Els resultats de l'anàlisi del VSI mostren que la compra i adjudicació dels habitatges subvencionats per la DIBA generen un retorn molt significatiu, sobretot per a les persones beneficiàries. El valor social dels ajuts a l’adquisició s’estima en un valor mitjà per habitatge i any de més de 17.000 euros. La principal variable de valor social es correspon a l'estalvi en rendes de lloguer per a les persones beneficiaries dels habitatges, que representa quasi el 40% del valor social de la intervenció. L'accés a un habitatge digne, amb un 25% del valor i la millora de la salut física i mental i la reducció de l'estrès, amb un 20% són es altres variables de valor social amb més pes.

La metodologia aplicada

L'avaluació d'impactes socials està cada cop més estesa en diferents àmbits, tant públics com privats. Cada cop s'està posant més de manifest que no n'hi ha prou de dur a terme activitats que busquin generar una aportació positiva a la societat, sinó que cal analitzar i validar si aquestes activitats efectivament generen un canvi positiu en el seu àmbit d'actuació. Tanmateix, habitualment el concepte d’impacte social s'utilitza d'una manera àmplia i generalista, cosa que dona lloc a diferents interpretacions que fan difícil la seva comprensió.

L’anàlisi del valor social integral dels ajuts a l’adquisició d’habitatge de la Diputació de Barcelona s’ha fet d’acord amb la metodologia del Valor Social Integrat (VSI) desenvolupada per José Luis Retolaza (Universidad de Deusto) i recolzada per GEAccounting[1]. Aquesta metodologia combina una anàlisi qualitativa i una altra de quantitativa. L’anàlisi qualitativa busca identificar el valor que l’organització, intervenció o projecte genera segons els seus grups d’interès, més enllà de l’activitat econòmica, basant-se en un procés de consulta als representants dels grups d'interès. L’anàlisi quantitativa, per la seva banda, es centra a quantificar aquest valor percebut a través d’indicadors quantificables vinculats a aproximacions de valor financeres que permetin monetitzar el valor generat (proxies). La Figura 1 resumeix les fases de la metodologia, detallant les accions que es duen a terme a cada fase del treball.

Figura 1: Fases de l’anàlisi del Valor Social Integrat

Font: “Valor social integral dels ajuts a l'adquisició d'habitatges: Anàlisi qualitativa i quantitativa”

El primer pas consisteix en identificar els grups d’interès (stakeholders), que en el cas dels ajuts a l’adquisició són els que es recullen a la Figura 2.

 

Figura 2: Grups d’interès identificats

Font: “Valor social integral dels ajuts a l'adquisició d'habitatges: Anàlisi qualitativa i quantitativa”

 

Posteriorment, s’identifiquen les variables percebudes, mitjançant entrevistes en profunditat a representants dels diferents grups d’interès. Les variables de valor obtingudes de les entrevistes es plasmen en una matriu d’interessos, i es busquen indicadors i proxies adequats que permetin la seva monetització mitjançant algoritmes de càlcul. La Figura 3 mostra el procés de monetització de les variables de valor

Figura 3: Procés de monetització

Font: “Valor social integral dels ajuts a l'adquisició d'habitatges: Anàlisi qualitativa i quantitativa”

Finalment, es calcula el valor social integrat (VSI), que inclou tant el valor social generat a través de l’activitat econòmica (a través dels indicadors de comptabilitat) com el valor social específic, generat als diferents stakeholders al marge de la transacció de mercat, i monetitzat amb ajuda d’indicadors i proxies. La Figura 4 mostra les activitats impulsades pels ajuts a l’adquisició d’habitatges i les dimensions del VSI generat.


Figura 4: Valor Social Integrat generat pels ajuts a l’adquisició d’habitatges

Font: “Valor social integral dels ajuts a l'adquisició d'habitatges: Anàlisi qualitativa i quantitativa”

 

Conclusions

Fent servir el mètode explicat, i tenint en compte que es tracta d’una primera aproximació a càlcul del VSI fet amb dades parcials, el valor social dels ajuts a l’adquisició s’estima en un valor mitjà per habitatge i any de 17.038,18 euros. El retorn de la despesa pública (que es calcula com a ràtio entre el valor generat i la inversió o despesa necessària) és de 5,27, que vol dir una despesa pública d’un euro genera 5,27 euros de VSI.

Figura 5: Valor Social Integrat dels ajuts a l’adquisició d’habitatges

Valor Social Integrat generat de mitjana per habitatge i any 17.038,18 €

  

 Font: “Valor social integral dels ajuts a l'adquisició d'habitatges: Anàlisi qualitativa i quantitativa”

Les dades també permeten calcular el retorn com la ràtio entre el total de VSI generat i la despesa pública realitzada durant els cinc anys de vigència dels ajuts a l’adquisició d’habitatges contemplats. La ràtio obtinguda de 6,35 significa que per cada euro de despesa pública (de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments) s’han generat 6,35 euros de valor per a diferents grups d’interès de la societat. El VSI acumulat entre 2016 i 2020 és de més de 2 milions d’euros.

Figura 6: Retorn Acumulat del Programa d'Ajuts (2016 - 2020)

Per cada Euro de despesa pública (de la DIBA i els Ajuntaments) s'han generat 6,35 € de valor per a diferents grups d'interès de la societat

 

Els resultats del VSI mostren que la compra i adjudicació dels habitatges subvencionats per la DIBA generen un valor significatiu, sobretot per a les persones usuàries. La magnitud d’aquest valor generat cap als llogaters depèn, per una banda, del nombre de les persones convivents, de la grandària del pis, dels preus de lloguer del municipi i de la durada del contracte de l’habitatge adjudicat i, per l’altra banda, del perfil específic de les persones convivents. En aquest sentit, el valor augmenta amb la presència de situacions i/o problemàtiques de risc social, com la discapacitat, la malaltia, el patiment de violència masclista i el fet de no tenir feina o tenir-ne una feina temporal.


[1] https://www.geaccounting.org

Newsletter: Habitatge, Urbanisme i Activitats
Newsletter number: #113 - Juliol 2022

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
C/ Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 2a planta. 08036 Barcelona
Telèfon: 934 022 890
gs.hua@diba.catwww.diba.cat/hua