Amb el lema "Protagonitza la transformació. És el moment", el Congrés Nacional del Medi Ambient, Conama, ha posat el focus en l'impacte que tenen els projectes ambientals. L'objectiu: accelerar el ritme cap a la transformació.

La Sala Dinàmica de la Diputació de Barcelona va ser escenari de presentació del projecte transformador Renovables 2030, que té com a objectiu implantar, de manera generalitzada, les energies renovables i les comunitats energètiques als municipis de la província. Durant la sessió es van abordar els set reptes principals en transició energètica als quals han de fer front els territoris i els ens locals.

El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, que va obrir la jornada, va subratllar el paper destacat de la Diputació de Barcelona amb el seu suport integral, econòmic i tècnic, als ajuntaments de la província per avançar en la transició energètica local. “Ens hem convertit en una àrea inversora”, va remarcar.

El cap de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, Fran de Sàrraga, va explicar el gran impacte de Renovables 2030, que es tradueix en una rebaixa anual de 35 M€ en la factura energètica dels ajuntaments, una producció estimada de 120.000 MWh a l’any i un estalvi de 50.400 tones de gasos amb efecte d’hivernacle. El projecte transformador suposa, per al conjunt dels ajuntaments de la província, arribar al 22% en autosuficiència energètica.

Per la seva banda, el cap de secció de Suport a la Gestió Energètica Local de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, Albert Vendrell, va explicar el Pla Clima de la Diputació de Barcelona, el full de ruta que permetrà que la corporació assoleixi la neutralitat climàtica l’any 2030, avançant-se 20 anys als objectius europeus d’emergència climàtica.

Fran de Sàrraga (esquerra) i Albert Vendrell

Els set grans reptes del món local

Repte 1. Com aconseguir que els costos de l’eficiència energètica puguin autofinançar-se mitjançant economies d’escala? Expliquem al cas de l’Agència Local d’Energia d’Osona (ALEO)

Albert Vendrell va explicar l'experiència de l’Agència Local d’Energia d’Osona (ALEO), que  compta amb finançament de la Diputació de Barcelona i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) mitjançant el programa CE IMPLEMENTA per ajudar a la creació de comunitats energètiques als municipis on presta serveis.

Repte 2. Com complir els objectius de reducció d’emissions quan l’ens local només n’és responsable del 7% i necessita implicar-hi la ciutadania. El cas de les comunitats energètiques en la ciutadania

La Diputació de Barcelona dona suport tècnic i econòmic  als ajuntaments per a la implantació de les comunitats energètiques, figura organitzativa que permet que diferents actors locals (ens locals, agents socials i econòmics i ciutadania) participin de forma conjunta i activa de la transició energètica, ja sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi energètics. El president de la cooperativa Balenyà Sostenible, Ramon Roig, va explicar el projecte de comunitat energètica de Balenyà Sostenible i dels municipis de la comarca d’Osona.

Repte 3. Com aprofitar els excedents de producció renovable per impulsar la lluita contra la pobresa energètica més enllà de la cultura de la subvenció? El cas de la comunitat energètica del poliesportiu de Mataró

Lluís Gibert, director de Transició Ecològica, Sostenibilitat i Espai Públic de l’Ajuntament de Mataró, va compartir el projecte d’instal·lació fotovoltaica a la coberta del poliesportiu municipal del barri de Cerdanyola, que té com a objectiu realitzar autoconsum compartit amb habitatges en situació de vulnerabilitat energètica.

Repte 4. Com encaixar els models jurídics necessaris per a la transició energètica en la normativa del sector públic? Com conjugar la innovació i el canvi tecnològic amb el principi de legalitat i fiscalització dels poders públics?

Jorge Andrey, advocat de Dauss, va abordar les comunitats energètiques amb perspectiva jurídica municipal i l’impuls de projectes transformadors dins del marc normatiu del sector públic local. Dauss ha estat l’empresa redactora de la Guia per a l’impuls de les comunitats energètiques amb perspectiva municipal per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

Repte 5. Com implicar la indústria en el repte climàtic i, alhora, oferir-los avantatges competitius que atreguin la seva implantació en el municipi? El cas del polígon industrial de Bufalvent (Manresa)

La gerent de l’Associació d’Empresaris del Polígon Bufalvent, Montserrat Ambròs, va explicar la creació de Manresa Il·lumina SCCL, comunitat energètica empresarial constituïda recentment mitjançant una cooperativa formada per una trentena de companyies amb la finalitat de compartir energia i serveis energètics. L’Associació es planteja que el polígon sigui neutre en emissions el 2030.

Repte 6. Com compaginar la necessitat de producció d’energia renovable amb les ubicacions disponibles sense posar en risc valors paisatgístics o de producció alimentària? El cas de l’agrovoltaic de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor va presentar el projecte d’un camp solar agrovoltaic per compatibilitzar les produccions d’energia renovable i de blat ecològic. D’aquesta instal·lació en sortirà el 70% del consum residencial del municipi, va explicar l’alcalde, Raül Valentín.

Repte 7. Quan tot indica que no arribarem a temps només amb la mitigació, com ens adaptarem al canvi climàtic sense gastar energia que produeixi més emissions? L’oportunitat de les cobertes verdes

Elisabeth Contreras, consultora tècnica de ZinCo Cubiertas Ecológicas, va abordar les cobertes biosolars, aquelles que combinen vegetació i instal·lacions fotovoltaiques per aconseguir ciutats més resilients davant els efectes del canvi climàtic.

Renovables 2030 és un projecte transformador de la Diputació de Barcelona que vol implantar les energies renovables i les comunitats energètiques als municipis de la província de Barcelona per avançar cap a una economia descarbonitzada i menys deslocalitzable.