La presència d'aus en el medi urbà està associada a un seguit de problemes, entre els que podem trobar els relacionats amb la salut pública.

Les aus poden ser portadores de zoonosi. Tampoc són menyspreables les despeses econòmiques associades a la destrucció del patrimoni arquitectònic, els jardins o la brutícia; les molèsties per sorolls; els perills associats a l'ocupació d'indrets com ara nius en teulades, en arbres etc. Alhora que el canvi d'hàbits d'algunes espècies emergents que s'endinsen en l'entramat urbà a la recerca de recursos alimentaris o aixopluc fa que es generin nous reptes en el seu control.

Amb l'objectiu d'actualitzar coneixements i donar eines de control es va realitzar el 18 de novembre la jornada: " Les aus urbanes: coloms, tórtores i tudons. Problemàtiques que ocasionen i mesures de control", a la qual van assistir-hi 38 tècnics municipals.

Tomàs Montalvo, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va incidir en la importància de la vigilància epidemiològica i control de les aus a fi de poder gestionar de forma més eficient els riscos sanitaris que poden comportar les aus urbanes. També va destacar que per conèixer l'èxit de les mesures de control implementades cal dissenyar sistemes de cens adaptats a la realitat del territori objecte del problema. També cal tenir en compte la tipologia dels edificis de la zona objecte de cens, ja que els edificis més antics pel seu disseny disposen de més zones aprofitables pels coloms, així com l'edat dels habitants, donat que s'ha observat que la població de més de 65 anys que viu sola i que té problemes d'integració social acostumen a tenir el perfil "d'alimentadors professionals", essent una de les claus en el control de les poblacions la reducció dels recursos alimentaris.

Seguidament Jordi Baucells, d'Estratègia K, va incidir en la composició del territori de Catalunya. L'existència d'espais periurbans compartits per nuclis habitats de diferents municipis, on es produeix un continu intercanvi d'individus, genera la necessitat de realitzar accions conjuntes i coordinades a fi de tenir èxit en el control de les aus. D'altra banda, va remarcar el canvi de percepció que està tenint la població respecte a les aus, ja que per a les espècies menys gregàries (tudons i tórtores), la gestió de les molèsties passa per gestionar de forma individual el problema que ocasionen.

Com a conclusió el control de les aus és una problemàtica complexa especialment en entorns urbans on les competències corresponen a diferents administracions i on l'àmbit privat també hi és present. El disposar d'una bona diagnosi prèvia a qualsevol actuació resulta del tot necessària, ja que permet dissenyar estratègies duradores, consensuades, ètiques, informades, i acceptades per la ciutadania, per tal que a la llarga les mesures implementades resultin eficaces i més rentables.