El programa Targeta Moneder d’Impacte Social de la Diputació de Barcelona que va néixer en el 2015 amb la voluntat de dotar als serveis socials d’un nou instrument de gestió de les prestacions econòmiques, està experimentant un fort increment d’ús per part dels ens locals durant la pandèmia.

Als objectius inicials del programa (facilitar accés a alimentació fresca; evitar estigmatitzacions; normalitzar i vincular a la vida veïnal que ofereixen els comerços; estalviar costos relacionats amb la distribució d’aliments; deslliurar temps professional a l’atenció i la intervenció social),  ara se n’afegeixen d’altres que poden ajudar a fer front a la situació de crisi sanitària, econòmica i social que ens trobem a causa de la COVID-19 (afavorir el comerç i l’economia local, prevenir riscos de contagi; permetre la possibilitat de compra online).

Aquests avantatges de la targeta moneder davant la distribució d’aliments han estat tinguts en compte per part dels ens locals doncs des de l’inici de l’estat d’alarma hi ha hagut un notable increment d’adhesions al programa. 

A data d’avui (juliol 2020) comptem amb 126 adhesions al programa, el 35% de les quals (44 adhesions) han estat durant el 2020. Descomptant les adhesions que corresponen a entitats del tercer sector, veiem que el 39% dels municipis de la província disposen d’aquest programa, el que suposa un increment del 56% respecte dels municipis adherits en el 2019.  

El nombre de targetes sol·licitades ha experimentat una evolució a l’alça des que va iniciar-se l’estat d’alarma, amb un total de 10.209 targetes sol·licitades des del març del 2020. 

Pel que fa al cúmul de targetes sol·licitades, s’ha passat de 8.829 targetes acumulades a finals del 2019, arribant a 19.345 a data d’avui, la qual cosa suposa un increment de gairebé el 120% en pràcticament 5 mesos (març a juliol). 

Les dades posen de relleu la situació de necessitat amb la que s’estan veient avocades moltes famílies en veure reduir dràsticament els seus ingressos a causa de la crisi social i econòmica provocada per l’emergència sanitària. 

En una enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona durant el període de confinament (abril i maig del 2020) a 66 municipis de la província en relació a les necessitats alimentàries detectades i els recursos desplegats, es va posar de manifest l’increment de persones i famílies ateses als serveis socials per a cobrir necessitats bàsiques de subsistència, entre elles les d’alimentació. El 50% dels municipis enquestats apuntaven que havien arribat a doblar o triplicar aquests casos, essent que moltes d’aquestes famílies s’adreçaven als serveis socials per primera vegada. 

Un dels perfils que més ha augmentat ha estat el de famílies amb progenitors que han vist reduir els seus ingressos dràsticament per acomiadaments, ERTES o perquè al treballar en l’economia submergida no compten amb cap tipus de prestació d’atur. 
El recurs més emprat per a cobrir les necessitats d’aquest perfil ha estat la prestació econòmica (102% de respostes), ja sigui en modalitat targeta moneder (68% de respostes), ingrés en compte (22%) o xecs (12%). En segon lloc, el recurs més emprat ha estat el servei de distribució d’aliments (88% de respostes) ja sigui gestionat per l’ajuntament (31%) o per entitats del tercer sector (57%). 

Altres perfils als que s’han destinat recursos socials vinculats a l’alimentació han estat els infants amb complement de beca menjador, la qual principalment ha estat substituïda per una prestació econòmica directa, ja sigui via targeta moneder (45% de respostes), ingrés a compte (9%) o xecs (4%); o bé mitjançant el servei de distribució d’aliments, propi (22% de respostes) o del tercer sector (24%). 

El perfil de persones aïllades, per raó de dificultats de mobilitat o per ser població de risc (sobretot gent gran) han rebut majoritàriament el recurs de càtering (48%) o compres dutes a domicili (37%).

En aquells municipis en els que existeix el recurs de menjador social i que va haver de tancar-se per a prevenir contagis -si bé no en tots els casos es va tancar- es va substituir aquesta prestació per la de càtering a domicili (19% de respostes), servei de distribució d’aliments (13%), menjar per emportar (10%) o targeta moneder (6%), entre d’altres.

Finalment es destacable com, preveient un augment de casos amb aquesta tipologia de necessitats en els propers mesos el 56% dels municipis enquestats es plantegen reforçar els recursos que ja disposen o bé crear-ne de nous com els serveis d’alimentació a domicili (12% de municipis)  o de confecció de menjar per emportar aprofitant cuines d’equipaments públics (6%). 

Altres propostes (16%) menys nombroses però interessants són aquelles relacionades amb el treball conjunt amb productors locals, amb iniciatives comunitàries veïnals, pactes amb botigues locals o serveis de cura infantil amb acompanyament emocional i alimentació. 

Per a més informació podeu consultar els resultats d’aquesta enquesta aquí.