Segons l’antropòleg i sociòleg francès Bruno Latour, la separació entre natura i cultura és un dels elements fundacionals de la Modernitat que més greus conseqüències ha tingut per a la vida humana i per a la Terra. La necessitat de superar les visions reduccionistes i obrir-se cap a visions més integradores o holístiques, es fa sentir clarament, des de fa temps, tant des de l’àmbit de la natura com de la cultura. Una resposta des de la cultura va ser aquest primer congrés. 

Si el títol pot resultar un punt enigmàtic, «Congrés internacional d’humanitats ecològiques», el subtítol descriptiu era prou eloqüent: «Pensament, art i educació davant de la crisi i per a les transicions ecosocials». Celebrat del 22 al 24 de maig a la Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid, el congrés es va estructurar en tres ponències marc i sis itineraris: Les primeres varen ser a càrrec de l’antropòloga Yayo Herrero, sobre ecofeminisme; la del filòsof francès Pierre Dardot, sobre la cosmopolítica dels comunals; i de la filòsofa belga Charlotte Luyckx, sobre ecologia integral i ecofilosofia. Els itineraris apuntaven als àmbits següents: ètica ecològica, estètica ecològica, imaginaris ecosocials, narratives no antropocèntriques, art i narratives audiovisuals, ecologia política, democràcia i economia ecològica. 
 

Podeu llegir la crònica completa del congrés aquí: «A propòsit del primer Congrés internacional d’humanitats ecològiques», publicat a Sostenible.cat el 3 de juliol de 2023.

Font: Sostenible.cat