Les mesures recollides pretenen aconseguir habitatge assequible amb la voluntat de recuperar població i garantir-ne el futur.

L’oferta residencial a preus adequats és un dels factors clau per aturar la pèrdua de població en els municipis petits de muntanya com Vallcebre. Que hi hagi habitatge assequible és essencial per donar resposta a la demanda interna dels joves i per atraure nova població. Cal també, retenir la població resident, especialment gent gran que viuen en habitatges poc adaptats a les seves necessitats: amb problemes d’accessibilitat, d’adaptació de serveis, excés de superfície o isolament. L’oferta d’habitatge públic i d’habitatge privat assequible és essencial per atendre aquestes necessitats i en aquesta línia treballa l’Ajuntament de Vallcebre.

Fa 10 anys la Diputació de Barcelona va encarregar l’Estudi de viabilitat d’habitatge social en el parc construït de Vallcebre, que analitzava diferents possibilitats per oferir habitatge assequible a persones joves disposades a residir al poble. Aquell estudi de viabilitat va servir perquè al llarg d’aquest temps s’hagin rehabilitat diversos edificis municipals per fer-hi habitatge assequible i s’hagin tirat endavant diferents  mesures urbanístiques —com el Pla Especial del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions; el Reglament del servei públic municipal d’habitatge dotacional públic; o el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Amb totes aquestes iniciatives ja avançades, la voluntat de l’Ajuntament era trobar oportunitats en el parc privat i estimular la col·laboració d’aquells propietaris que disposen d’habitatges buits. L’objectiu per al pròxim quinquenni és completar l’oferta pública incorporant 1 o 2 habitatges anuals del parc privat a la borsa d’habitatge assequible.

Entre d’altres mesures, el document d’Estratègies sectorials pel foment de l’habitatge assequible a Vallcebre recopila l’oferta de venda de cases rurals a Vallcebre per facilitar-ne l’eventual adquisició; proposa mesures fiscals per fomentar la renovació del parc i altres mesures que abarateixin la rehabilitació perquè sigui assequible a propietaris i usuaris; i preveu mesures de suport als petits empresaris de la construcció per crear un sector local més potent, que abarateixi costos: amb centralització de compres, recuperació de materials, política forestal, planificació, especialització i proposant experiències transformadores que obtinguin suport dels programes europeus.

El desconeixement de les línies d’ajut en molts municipis petits és, justament, una altra de les línies de treball que apareixen a les estratègies. En aquest sentit les campanyes informatives i el suport de les administracions de segon nivell poden ser una eina clau per crear massa crítica, ajustar les intervencions als requeriments dels ajuts i aprofitar millor aquests recursos.