L’estratègia, publicada per la Comissió Europea el mes d’octubre, vol renovar 35 milions d’edificis i crear fins a 160.000 llocs de treball verds al sector de la construcció a Europa. 

Proposa millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle fomentant la digitalització, la reutilització i el reciclatge de materials. 

La crisi de la COVID-19 ha fet evident la centralitat de l’habitatge en les nostres vides. Durant el confinament, l’habitatge ha estat l’escenari de gran part de les nostres activitats: l’oficina per aquells que teletreballen, l’escola dels infants, el lloc on tenir cura de les persones estimades i l’espai on gaudir de l’entreteniment. En aquest context, les condicions de l’habitatge han passat a ser un dels elements més importants de la qualitat de vida i del benestar. La pandèmia ha subratllat la vinculació de l’entorn construït amb la salut de les persones, ja que la COVID-19 ha tingut més incidència en els barris més densament poblats i en aquells més vulnerables.

Segons dades de la Unió Europea, els edificis consumeixen al voltant del 40% de l’energia i generen el 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i això, a Europa només es fan renovacions per millorar l’eficiència energètica en l’1% dels edificis. A més a més, les enquestes de condicions de vida ens mostren que gairebé 34 milions d’europeus no es poden permetre encendre la calefacció. A Catalunya aquest problema afecta pràcticament el 10% de les llars.

El passat mes d’octubre, en el marc del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va aprovar l’estratègia sobre l’Onada de renovacions (Renovation Wave), que té per objecte millorar l’eficiència energètica dels edificis, reduir la pobresa energètica i doblar la taxa de renovació en els propers 10 anys. Conjuntament amb l’Estratègia sobre l’Onada de Renovacions, la Comissió Europea va publicar una “Recomanació per als estats membres sobre la pobresa energètica”.

L’estratègia prioritza l’acció en tres àrees: la descarbonització de la calefacció i la refrigeració; la lluita contra la pobresa energètica i la millora dels edificis menys eficients; i la renovació d’edificis públics com ara escoles, hospitals i dependències administratives. La Comissió proposa eliminar els obstacles que hi ha al llarg de la cadena de renovació, des de la concepció d’un projecte fins el seu finançament i finalització, amb una sèrie de mesures estratègiques i d’instruments tant de finançament com d’assistència tècnica.

• L’estratègia inclou les següents estratègies: Adoptar regulacions i normes més estrictes, a banda de proporcionar informació respecte a l’eficiència energètica dels edificis, per establir incentius més eficaços per a les renovacions en els sectors públic i privat, incloent la introducció d’estàndards mínims obligatoris d’eficiència energètica pels edificis existents, normes actualitzades per als certificats d’eficiència energètica i una possible ampliació dels requisits de renovació d’edificis del sector públic.
• Garantir un finançament accessible i ben orientat. Les diferents estratègies de la Comissió Europea identifiquen la renovació dels edificis com una prioritat per als plans nacionals de recuperació. Es proposa augmentar el volum i l’impacte del finançament de la UE aportant més subvencions, més assistència tècnica, més suport al desenvolupament de projectes i préstecs i fer possible la combinació de recursos de finançament.
• Augmentar la capacitat per preparar i executar projectes de renovació, des de l'assistència tècnica a les autoritats nacionals i locals fins a la formació i el desenvolupament de competències dels treballadors dels nous llocs de treball verds.
• Utilitzar la renovació com a palanca per reduir la pobresa energètica i permetre l’accés a un habitatge saludable per a totes les llars, amb especial atenció a les persones amb dificultats de mobilitat i les persones grans.
• Ampliar el mercat de productes i serveis de construcció sostenibles, cosa que inclou la integració de nous materials i solucions basades en la natura, i revisar la legislació pel que fa a la comercialització de productes de construcció i els objectius de reutilització i recuperació de materials, la promoció de l’economia circular, l’ús de solucions industrials estandarditzades, i el sistema BIM (Building Information Modelling) en la contractació pública.
• Crear una nova Bauhaus europea, un projecte interdisciplinari dirigit conjuntament per un comitè consultiu d’experts externs que inclou científics, arquitectes, dissenyadors, artistes, urbanistes i la societat civil. Des d’ara fins l’estiu del 2021, la Comissió durà a terme un ampli procés participatiu de co-creació i, tot seguit, crearà una xarxa de cinc Bauhaus en diferents països de la UE.
• Desenvolupar plantejaments de proximitat perquè les comunitats locals integrin solucions digitals i renovables i creïn comunitats energètiques i districtes positius energèticament, en què els consumidors es converteixin en consumidors proactius que venguin energia a la xarxa.
• Tractar els reptes específics de les zones rurals i remotes. La Comissió presentarà el 2021 una Comunicació sobre la visió a llarg termini de les zones rurals per analitzar els aspectes socials i d’infraestructura a les zones rurals i examinar les possibles accions a curt i a mitjà termini.

Els Fons de recuperació poden canalitzar un volum de recursos sense precedents per ajudar a impulsar la rehabilitació d’habitatges i abordar de manera conjunta les reparacions estructurals, l’eficiència energètica i l’accessibilitat. Aquests Fons de recuperació tindran una consideració especial cap als petits municipis i les zones rurals. L’impuls a la regeneració, la renovació urbana i la rehabilitació d’habitatges ens ofereix una ocasió única per fer els nostres habitatges més confortables, més saludables, més accessibles, més eficients energèticament i més ben connectats digitalment i ens dona oportunitats de tota mena:

• El suport a la renovació d’edificis ajudarà a estimular l’activitat econòmica i la recuperació. Les inversions en eficiència energètica i la renovació d’habitatges públics i col·lectius tenen un gran potencial de creació d’ocupació. La Comissió preveu que l’estratègia podria crear fins 160.000 llocs de treball verds a Europa en el sector de la construcció, de l’arquitectura, de l’enginyeria.
• La rehabilitació pot servir per millorar la cohesió social, contribuint a la provisió d’habitatge assequible i adequat que atenuï les desigualtats socials i millori la salut de les persones. La millora de l’eficiència energètica beneficiarà particularment les llars amb ingressos baixos en risc de pobresa energètica.
• La rehabilitació dels habitatges també pot contribuir a preservar el territori, el paisatge i la biodiversitat. D’una banda perquè promoure la millora del parc construït ens permetrà augmentar i millorar l’oferta d’habitatge sense nous desenvolupaments. De l’altra, perquè a través de la rehabilitació dels edificis d’habitatges podem accelerar la transició ecològica dels municipis de la demarcació: des de la implantació d’energies renovables, a la millora de l’eficiència energètica, passant per la promoció de l’economia circular, el reciclatge urbà i la  recuperació i reutilització de materials.

La regeneració urbana i la rehabilitació d’habitatges són també elements rellevants de les Agendes Urbanes: de l’Agenda Urbana de la Unió Europea, de l’Agenda Urbana de Catalunya i de l’Agenda Urbana Espanyola, on són desenvolupades en els en diferents objectius estratègics i específics, i en les línies d’actuació. L’Onada de Renovacions no només consisteix a fer que els edificis existents siguin més eficients energèticament i climàticament neutres sinó que també pot desencadenar una transformació a gran escala de les nostres ciutats i del nostre entorn urbà.